SOPA DE PEDRES

Conta una historia, que un frare passejava pel municipi d’Almeirim fent una col·lecta. Mort de gana i, després que se li negués per darrera vegada l’almoina a la casa d’un pagès, el frare va dir:

—Prepararé un brou de pedra.

No creient el que acabàvem d’escoltar, la família del pagès es va posar a riure, mentre el frare escollia una pedra, la millor pedra, segons ell.

—No heu provat mai la sopa de pedra? —va preguntar el frare.

La família va començar a sentir curiositat.

—És bo —va insistir el religiós.

Finalment, després de triar una pedra, el frare la va rentar; llavors va demanar una olla, la va  mig emplenar d’aigua i  hi va posar la pedra. També va preguntar si podia utilitzar el foc.

—Amb una mica de greix, el brou seria sensacional! —va exclamar, mentre l’aigua començava a escalfar-se. El frare va posar el greix a l’aigua ho va tastar i va dir:

—És un xic fat. Em podeu portar sal?

—Hmm… El que realment marcaria la diferència serien unes fulles de col! 

La mestressa de la casa va anar a l’hort i va portar unes fulles molt tendres. El frare les va netejar i tallar en trossos i les va afegir al brou.

Les peticions es succeïen: un tros de xoriço, una mica de pa….

—Ai la sopa està al punt!

El frare la va provar, es va humitejar els llavis i en acabat  quan es va refredar un mica, se la va començar a prendre, com que tenia tanta gana només va deixar la pedra, i en acabat el pagès li va preguntar encuriosit.

—I ara, què passa amb la pedra?

Ràpidament el frare va contestar:

—Rento la pedra i me la guardo, per si la tinc de fer servir un altre dia.

I així va ser com aquell frare, va poder menjar, en un lloc on ningú li volia donar res.

Portugal