Hi
havia una parella de gralles que tenien el seu niu al capdamunt d'un gran
bananer. El niu era d'allò més confortable i la parella de gralles en tenien la
màxima cura, covaven els seus ous sense adonar-se que a la soca buida del
bananer hi havia amagada una enorme serp. Des de dins del bananer la serp es va anar enfilant fins el niu i per sota va
xuclar i devorar el contingut d'aquells ous.
El pare
gralla i la mare gralla van plorar amargament, fins i tot els va passar pel cap la
idea d'abandonar aquell niu. No obstant això, la mare gralla, va dir tristament:
—Maridet
meu, els nostres fillets han desaparegut engolits per aquesta terrible serp, no
puc fer més que plorar. Voldria fugir ben lluny d'aquest lloc tan desgraciat i
que ens porta tants mals records, et suplico que anem a buscar un altre niu en
un arbre que sigui ben lluny. Aquí mai no tindrem pau, perquè sempre estarem en
perill mentre la serp faci el seu cau a la soca del bananer.
Davant
d'aquests planys, el pare gralla es va sentir commogut i va intentar calmar la seva
dona.
—Vivim
en aquest arbre des que ens vam conèixer i d'això ja fa tant de temps que ni
me'n puc recordar. Tingues paciència i jo et prometo que trobaré la manera de
fer fora el nostre enemic.
—Però
aquesta serp és molt verinosa! Com t'ho faràs, per vèncer-la?
—És
cert que ella és més gran, forta i verinosa que jo, però és que no penso
lluitar tot sol. Tinc bons amics que ens ajudaran, ja ho veuràs.
Havent
dit això, el pare gralla se'n va anar a trobar un dels seus bons amics, el
xacal que era molt savi i li va explicar la trista història de la mala
fi dels seus pollets, després li va
preguntar:
—Ens
pots ajudar? Si tenim una altra niada i la serp torna a fer el mateix, la
meva esposa i jo morirem del disgust.
—Amic
meu —va respondre el xacal—, tinc una idea. Aquest bergant serà castigat com es
mereix.
—Com?
—va interrogar-lo el pare gralla.
—Escolta'm
bé. Heu de buscar un indret on visqui gent rica. Observeu-la i vigileu-la atentament i quan ningú se n'adoni, agafeu una de les seves joies i
emporteu-vos-la volant. Amagueu-la a la soca buida del vostre bananer, allí on
s'ha instal·lat la serp. Els homes creuran que ha estat ella i la castigaran
com cal.
Al pare
gralla i la mare gralla els va faltar temps per seguir el consell del xacal.
La mare
gralla, va trobar un estany on es banyaven algunes dames de la cort del maharajà,
que havien deixat les seves joies i els seus vestits a la riba. Va baixar en
picat, va agafar un collaret d'or i ràpidament va marxar fins a la soca buida
de l'arbre on la serp dormia la migdiada.
Quan
les dames de la cort es van adonar que els faltava el collaret d'or, van enviar
el camarlenc i els seus guàrdies a la cerca del lladregot i, aquests buscant per
aquí i per allà, van anar a parar al
forat que hi havia a la soca buida del bananer, des d'on van veure com el
collaret brillava damunt les anelles de la serp.
Ben
convençuts que aquella bèstia era la que havia robat el collaret, els soldats
la varen colpejar fins a deixar-la feta una estora, van recollir el collaret i el
varen dur a les dames de la cort, fet que va ser recompensat.
I
així és com el pare gralla i la mare gralla varen poder reprendre amb tranquil·litat la
seva vida, van tenir moltes niades de pollets que varen omplir de joia els seus
pares.
El
xacal va obtenir la gratitud de les gralles, que des d'aleshores, van anar escampant
per tot arreu, la seva fama d'animal llest i astut.
Conte
de l' Índia
Recull
de Contes del Panchatantra,
d'autors
desconeguts. (Literatura sànscrita)
