EL GAT, EL GALL I EL RATOLÍ JOVE

Autor il.lustració: Milo Winter

Un ratolí inexpert, que amb prou feines havia vist el món per un forat, es va veure molt compromès. Ara veureu  el què va passar i, tal com li va explicar a la seva mare la senyora rata:

—Havia franquejat les muntanyes que limiten aquest regne i trotava alegre i satisfet, quan vaig veure aparèixer dos animals: un d'aspecte benèvol i afable i l'altre semblava ferotge i turbulent. Tenia aquest la veu aspra i vibrant, en el cap una protuberància carnosa, una mena de braços que obria  i agitava en l'aire, com per volar  i la cua era emplomallada.

Així descrivia el nostre ratolinet a un gall, com si fos un estrany animal, vingut de les Índies.

—És colpejava els costats amb els braços, fent tant de soroll, que tot i la meva valentia, que no és poca, vaig fugir, tot espantat, renegant de la seva espècie. Si no hagués estat per ell, hauria entaulat una amistat amb l'altre animal, que semblava tan simpàtic: era de pèl suau  i vellutat com el nostre, tenia la cua llarga i flexible, d'aparença decent  i mirada modesta, tot i que eren brillants les seves pupil·les. Crec que ha de ser amic de les rates, perquè les seves orelles s'assemblen molt a les nostres. Em vaig dirigir a ell, quan l'altre, va deixar anar un crit fort i penetrant, que em va fer fugir.

—Fill meu —va dir la mare rata—. Aquest subjecte tan decent i manyac, és el gat pervers, que amb la seva aparença hipòcrita, amaga l'odi mortal que ens té a tota la nostra parentela. L'altre per contra, lluny de fer-nos cap mal, potser algun dia ens servirà de menjar en algun dels nostres banquets.

Moralina:

*L'hàbit no fa el monjo. ( No sols les aparences són suficients)*

Autor: Isop