LES GRALLES I LA SERP

Hi havia una parella de gralles que tenien el seu niu al capdamunt d'un gran bananer. El niu era d'allò més confortable i la parella de gralles en tenien la màxima cura, covaven els seus ous sense adonar-se que a la soca buida del bananer hi havia amagada una enorme serp. Des de dins del bananer la serp  es va anar enfilant fins el niu i per sota va xuclar i devorar el contingut d'aquells ous.

El pare gralla i la mare gralla van plorar amargament, fins i tot els va passar pel cap la idea d'abandonar aquell niu. No obstant això, la mare gralla, va dir tristament:

—Maridet meu, els nostres fillets han desaparegut engolits per aquesta terrible serp, no puc fer més que plorar. Voldria fugir ben lluny d'aquest lloc tan desgraciat i que ens porta tants mals records, et suplico que anem a buscar un altre niu en un arbre que sigui ben lluny. Aquí mai no tindrem pau, perquè sempre estarem en perill mentre la serp faci el seu cau a la soca del bananer.

Davant d'aquests planys, el pare gralla es va sentir commogut i va intentar calmar la seva dona.

—Vivim en aquest arbre des que ens vam conèixer i d'això ja fa tant de temps que ni me'n puc recordar. Tingues paciència i jo et prometo que trobaré la manera de fer fora el nostre enemic.

—Però aquesta serp és molt verinosa! Com t'ho faràs, per vèncer-la?

—És cert que ella és més gran, forta i verinosa que jo, però és que no penso lluitar tot sol. Tinc bons amics que ens ajudaran, ja ho veuràs.

Havent dit això, el pare gralla se'n va anar a trobar un dels seus bons amics, el xacal que era molt savi  i  li va explicar la trista història de la mala fi dels seus pollets, després li va preguntar:

—Ens pots ajudar? Si tenim una altra niada i la serp torna a fer el mateix, la meva esposa i  jo morirem del disgust.

—Amic meu —va respondre el xacal—, tinc una idea. Aquest bergant serà castigat com es mereix.

—Com? —va interrogar-lo el pare gralla.

—Escolta'm bé. Heu de buscar un indret on visqui gent rica. Observeu-la i vigileu-la atentament i quan ningú se n'adoni, agafeu una de les seves joies i emporteu-vos-la volant. Amagueu-la a la soca buida del vostre bananer, allí on s'ha instal·lat la serp. Els homes creuran que ha estat ella i la castigaran com cal.

Al pare gralla i la mare gralla els va faltar temps per seguir el consell del xacal.

La mare gralla, va trobar un estany on es banyaven algunes dames de la cort del maharajà, que havien deixat les seves joies i els seus vestits a la riba. Va baixar en picat, va agafar un collaret d'or i ràpidament va marxar fins a la soca buida de l'arbre on la serp dormia la migdiada.

Quan les dames de la cort es van adonar que els faltava el collaret d'or, van enviar el camarlenc i els seus guàrdies a la cerca del lladregot i, aquests buscant per aquí  i per allà, van anar a parar al forat que hi havia a la soca buida del bananer, des d'on van veure com el collaret brillava damunt les anelles de la serp.

Ben convençuts que aquella bèstia era la que havia robat el collaret, els soldats la varen colpejar fins a deixar-la feta una estora, van recollir el collaret i el varen dur a les dames de la cort, fet que va ser recompensat.

I així és com el pare gralla i la mare gralla varen poder reprendre amb tranquil·litat la seva vida, van tenir moltes niades de pollets que varen omplir de joia els seus pares.

El xacal va obtenir la gratitud de les gralles, que des d'aleshores, van anar escampant per tot arreu, la seva fama d'animal llest i astut.

Conte de l' Índia

Recull de Contes del Panchatantra,

d'autors desconeguts. (Literatura sànscrita)