Fa molt
de temps, hi havia un mussol que treballava tenyint les plomes dels ocells.
Tots les aus anaven al seu arbre perquè els tenyís les plomes de colors increïbles
i preciosos. Els flamencs de color rosa i els ibis de color taronja eren bons
exemples de lo bé que el mussol tenyia les plomes. El seu treball els tenia a tots
molt contents. A tots? No, el corb es burlava d'ells i presumia del seu
plomatge blanc, dient que mai visitaria el mussol perquè no ho necessitava.
Però en el fons, desitjava els colors que feia servir el mussol. Fins que un
dia no va poder aguantar més, es va posar a la branca de l'arbre on vivia el
mussol i li va dir:
—Vull
que em tenyeixis les meves plomes. Però ho has de fer amb el color més estrany
que existeixi, aquell color que mai hagis utilitzat per pintar cap altre ocell.
Vull ser únic!
El
mussol va pensar i pensar, fins que va trobar el color adequat, el negre. Quan
va acabar de tenyir-li les plomes va
exclamar:
—He
fet el que m'has demanat, ara ets únic! Portes un
color diferent a qualsevol altre tipus d'ocell. Espero que t'agradi.
Quan
el corb va volar fins el riu i es va veure emmirallat no s'ho podia creure.
Totes les seves plomes eren negres, com si
s'hagués banyat amb betum. Però ja era massa tard, no s'ho podia treure
i es va tenir de resignar. I és per això que a partir d'aquell dia tots els
corbs van ser negres.
Però
els corbs mai varen perdonar els mussols. Si veien cap mussol durant el dia, es
tiraven a sobre d'ell, el picaven i l'esgarrapaven. Els mussols, morts de por,
es van reunir a sobre un gran cirerer. Allà van decidir que durant el dia s'amagarien
i dormirien i, a la nit, quan els corbs anessin a dormir, sortirien per menjar i fer la seva vida. Amb
el temps es varen acostumar al nou horari i no van ser atacats mai més.
Conte Japonès
M'encanten les teves faules d'animals,,,Suposo que també hi deu haver alguna raó científica perquè facin vida nocturna...Em sembla que tenen molt desenvolupats els sentits de la vista , l' odia i l'olfacte, però què caram, mi m'agrada més llegir-ne les faules!
ResponEliminaI els corbs, tan negres són ben lletjots i a més el seu cant és una mica desagradable...Les merles també són negres, però fan uns refilets tan bonics, que no et fixes en el color.
Petonets, Marta.
Bon dia!
ResponEliminaAquest conte d’origen Japonès em va semblar molt original i bonic.
Segur que hi ha alguna raó científica per explicar perquè hi ha aus nocturnes, però és curiós com les diferents cultures del món varen escriure contes i llegendes per explicar el que desconeixien.
A mi l’aspecte dels corbs no m'agrada gaire, però cal destacar que són molt intel•ligents.
Petonets M.Roser!