La
seva cara té forma de cor,
els
ulls semblen olives negres.
El
seu aspecte és misteriós
i el seu cant és espantós.
Les potes
les té emplomades,
i les ungles esmolades.
Li
agrada viure en zones habitades,
campanars
d'esglésies o masies aïllades.
Marta Vilà
Un niu d'òlibes
Les òlibes fan gràcia perquè sembla que porten un antifaç i s'ho miren tot molt amb molta atenció. De petita a casa de la padrina que era a pagès les sentíem cantar tot sovint...
ResponEliminaPetonets, Marta.
Bon dia M. Roser.
ResponEliminaSí que és veritat que sembla que portin un antifaç.
Quina sort que vares tenir quan eres petita de poder-les escoltar.
Jo no n'he vist mai cap. Molt petons de part meva!