dijous, 27 d’abril del 2017

LA LLEGENDA DE L'ATRAPASOMNIS








Fa molt de temps quan el món era jove, un vell líder espiritual de la tribu dels Lakota, estava en una muntanya alta i va tenir una visió. En aquesta visió Iktomi, el gran mestre bromista de la saviesa, va aparèixer en forma d’aranya.  Parlava en un llenguatge sagrat, que només els líders espirituals dels Lakota podien entendre.

Mentre parlava Iktomi, l’aranya va agafar un cèrcol d’un  salze molt vell, algunes  plomes, pèl de cavall, abaloris i ofrenes i va començar a teixir una teranyina.

Ell parlava amb l’ancià sobre els cercles de la vida, de com comencem la vida com nadons i creixem en la infantessa, ens seguim desenvolupant en  l’edat adulta i arriba la darrera etapa, la vellesa, on nosaltres hem ser curosos com quan érem nadons completant el cercle.

Però Iktomi, va dir mentre continuava teixint la xarxa:

A cada etapa de la vida hi ha moltes forces, algunes són bones, però d’altres són dolentes, si et trobés amb les forces bones, elles et guiaran en la direcció correcte. Però si escoltes a les forces dolentes, elles et provocaran dolor i et guiaran en la direcció equivocada.

Va prosseguir:
—Hi ha moltes forces i diferents direccions i et poden ajudar a interferir amb l’harmonia de la natura. També amb el gran esperit i les seves meravelloses ensenyances.
Mentre l’aranya parlava continuava teixint la seva teranyina, començant de fora i treballant cap al centre.

Quan Iktomi va acabar de parlar, li va dir a  l’ancià Lakota:

Mira la teranyina és un cercle perfecte, en el seu centre hi ha un forat, fes servir la teranyina per ajudar-te a tu mateix i a la teva gent, per aconseguir les teves metes i fes-ne un bon ús amb les idees de la gent,  els seus somnis i visions. Si tu creus en el gran esperit, la teranyina atraparà les teves bones idees i les dolentes sortiran pel forat.

L’ancià Lakota li va passar la seva visió a la seva gent i també als indis Siux que varen fer servir l’atrapasomnis com una xarxa  de la seva vida.

Aquest es penja sobre els seus llits, en una casa per captar els somnis i visions.

Les parts bones dels somni són capturades per la teranyina de la vida i s’aprofita en benefici d’ells i  la part dolenta dels somnis s’escapa a traves del forat  i  no formarà  part de la seva vida.

Ells creuen que l’atrapasomnis sosté el destí del seu futur. 

Llegenda de la tribu Lakota

Amèrica del Nord


dilluns, 24 d’abril del 2017

ELS TRES LLEONS










A la selva vivien tres lleons. Un dia el mico, el representant elegit pels animals, va convocar una reunió per demanar una presa de decisions.
-Tots nosaltres sabem que el lleó és el rei dels animals, però tenim un problema: Hi ha tres lleons i els tres són molt forts. A quin d'ells ens cal prestar obediència? Quin d'ells ha de ser nostre Rei?

Els lleons varen saber de la reunió i varen comentar entre ells:
-És certa, la preocupació dels animals, té molt de sentit. Una selva  no pot tenir tres reis.
I  no volem lluitar entre nosaltres,  ja que som molt bons amics... Hem de saber quin serà elegit, però, com  descobrir-ho?
Altra vegada els  animals es varen reunir  i després de debatre molt, varen comunicar als tres lleons la decisió presa:
-Hem trobat  una solució molt simple al problema i hem decidit que tots tres escalareu la  Gran Muntanya. El que arribi  primer al cim serà coronat el nostre Rei.
La Gran Muntanya era la més alta i escarpada de tota la selva. El repte va ser acceptat i tots els animals es van reunir per assistir a la gran escalada.

El primer lleó va  intentar escalar però no va  arribar al cim.
El  segon va començar amb moltes ganes, però, també fou  derrotat.
El tercer lleó tampoc ho va aconseguir i va ser derrotat.

Els animals estaven impacients i curiosos; si els tres havien estat derrotats, com triarien un rei?
En aquell moment, un àguila, de gran en edat i saviesa, va demanar la paraula:
-Jo sé qui hauria de ser el nostre rei! Tots els animals varen fer silenci i la varen mirar amb grans expectatives.
-Com?, varen  demanar tots.
-És simple... va dir  l'àguila. Jo estava volant molt a prop d'ells i quan van tornar derrotats de la seva escalada vaig escoltar el que cadascun d'ells va dir a la muntanya.

El primer lleó va dir: -Muntanya, m'has vençut!
El segon lleó va dir:  -Muntanya, m'has vençut!
El tercer lleó va  dir: -Muntanya, m'has vençut, per ara!
Però tu ja has arribat a la teva  mida final i jo encara estic creixent.

La diferència, va completar l'àguila, és que el tercer lleó va tenir una actitud de guanyador quan va sentir la derrota en aquell moment, però no va desistir i qui pensa així, demostra que la seva persona és més gran que el problema: ell és el rei  i està preparat per governar.
Els animals van aplaudir amb entusiasme i el tercer Lleó que va ser coronat  el rei dels animals. 
Autor desconegut

Moralina :   No tenen  importància la mida de les dificultats o situacions que tinguis. Els teus problemes, la majoria de vegades, ja han assolit el nivell màxim; però tu no. Ets  més gran que tots els problemes i encara no has arribat al límit del teu potencial i de la teva excel·lència.


dijous, 20 d’abril del 2017

ACUDIT 4: ELS GOSSOS







-Jo tinc un gos, que em cuida el ramat i és una meravella veure’l totes les nits com guarda les ovelles.
-Doncs, jo en tinc un, que em cuida el ramat, m’esquila les ovelles un cop l’any, i em neteja la casa.
I  l’ últim, amb llàgrimes al ulls diu:
-Per gos el que jo tenia… va morir electrocutat.
-Per un llamp?

-No m’estava arreglant el televisor!

ACUDIT 3: LES FORMIGUES







Una nit tres formigues varen decidir anar a acampar en el bany, cada una d’ elles va triar un lloc:
Una va anar a la dutxa, l’ altre al lavabo i finalment la tercera al vàter.
L’ endemà, les tres formigues es varen reunir per tal de comentar com havien passat la nit.
-Noies esteu totes be? –va preguntar una d’elles.
-Estem bé. –va dir una-. No tenim cap rascada i hem dormit genial.
-Parla per tu! –va contestar una molt enfada-. Jo he dormit fatal i gairebé em mato.
-Però que et va passar, perquè vares dormir tan malament i com és que gairebé et mates?
-va preguntar la primera.
-Doncs mira, és que vaig anar a dormir al vàter i de cop es va posar a ploure,       s’ escoltaven trons, i quan ja em pensava que  no podia anar res pitjor. Va caure un gran tronc i una mica més i em mata!

dilluns, 17 d’abril del 2017

LA LLEGENDA DELS PEIXOS KOI








Conta una llegenda xinesa, que fa molts i molts anys, un nombrós banc de peixos koi nedaven pel riu groc. Els cossos d’aquestes carpes de colors, brillaven amb la llum del sol com si fossin cristalls.

Els peixos nedaven tranquil·lament seguint el curs del riu, fins que arribaren  a una cascada que els barrava el pas. Molts d’ells es van espantar; varen pensar que seria més senzill nedar en el mateix sentit del corrent i no fer malbé les seves escates intentant superar la cascada. Però hi va haver un grup de 360 peixos que es va disposar a superar el repte i coronar el cim de la cascada. Saltaven amb totes les seves forces, i tots s’esforçaven per arribar al cim. Una vegada i una altre, els seus cossos es llançaven a l’aire només per colpejar-se contra l’aigua gelada.

Tot aquest rebombori va cridar l’atenció d’uns dimonis, que reien cruelment de la lluita que lliuraven sense èxit els peixos koi. I per empitjorar la situació, els dimonis varen fer servir màgia per augmentar l’alçada del salt d’aigua i així procurar més patiment als pobres peixos. Tot i això els koi no es deixaven vèncer en el seu objectiu. Durant cents anys molts peixos koi varen intentar coronar el cim de la cascada però cap  ho va aconseguir. Els dimonis no s’esperaven que aquests peixos fossin tan tossuts i les seves forces del mal varen començar a minvar; aquesta ocasió la va aprofitar un peix koi que va fer una salt gegantí que va superar la cascada. El salt d’aigua era conegut com la porta del drac i la petita carpa va ser recompensada pel seu gest heroic, i es va convertir en un drac celestial. D’ençà d’aquell dia es diu que qualsevol carpa que aconsegueixi superar el salt d’aigua es convertirà en drac.

Els peixos koi són símbol de saviesa i superació a la Xina, perquè han assolit un repte utilitzant els aprenentatges que han anat adquirint al llarg del camí.

Conte Xinès


dijous, 13 d’abril del 2017

EL PAÓ REIAL I LA GRUA



Il.lustració:  Milo Winter



Una vegada un paó reial va començar a parlar amb una grua que va baixar del cel  disposada a beure aigua. Al cap d’una estona, es varen posar a discutir sobre les qualitats de cadascun d'ells.
El paó reial no deixava de presumir sobre les boniques plomes que vestien la seva  cua acolorida. M’entres obria la cua i passejava al voltant de la grua va dir:

-Mira quin ventall de  colors més vistosos que té la meva cua, segur  que tu no posseeixes una cosa més bonica que aquesta.

La grua es va mirar les seves plomes grises i després de reflexionar uns instants va recobrar  l’ànim i li  va dir:

-No nego la bellesa de les teves plomes, confesso que són boniques i llampants.

-I tant, -va respondre el paó que va estendre encara més les plomes.

Llavors, la grua segura sí mateixa va dir:

-Les meves plomes no són tan boniques però són més útils, ja que em porten fins els núvols. La senzillesa de les meves plomes m’agrada perquè gràcies a elles puc anar d’un lloc a un altre i admirar bonics paisatges.

Llavors va aixecar el vol i es va despedir, m’entres el paó reial es va quedar a terra observant la seva cua.

Moralina
Accepta les qualitats que tens i treu profit d’elles.
Autor:  Isop 

dilluns, 10 d’abril del 2017

ACUDIT 2: TARZAN I EL RATOLÍ






Què li diu Tarzan al ratolí?

-Tan petit i amb bigoti.


I què li diu el ratolí a Tarzan?

-Tan grandolàs i amb bolquers!




ACUDIT 1: EL MISSIONER



Caminava un missioner per la sabana africana, quan de sobte va veure aparèixer davant seu un enorme lleó. El missioner va mirar a la dreta i a l’esquerra, però no va trobar cap lloc on amagar-se; per la qual cosa va començar a pregar, tot dient:
-Senyor, dóna a aquest animal sentiments cristians. Vostès diran que l’oració no és eficaç, però en aquest cas sí que ho va ser, perquè miracle! El lleó es va agenollar i va dir:
-Beneeix senyor, aquest aliment que anem a menjar degut a la teva bondat, amén.


dijous, 6 d’abril del 2017

L' ENCANTADOR DE SERPS









Raj era un encantador de serps, que vivia en un petit poblet  a prop de la gran ciutat de Deli. Ell i la seva dona, l’Akba, eren molt pobres, perquè ningú del poble els donava cap moneda per veure ballar la serp.
Un dia, en Raj va decidir anar provar sort a la ciutat. Es va aixecar de matinada i va caminar uns quants quilòmetres fins que va arribar al centre de Deli.  Allà es va assentar i va començar a tocar una suau melodia amb la seva flauta. A poc a poc, la tapa de la cistella es va obrir i va aparèixer la  serp verinosa movent-se de cantó a cantó. La gent que passava es quedava sorpresa amb el ball de la serp, i els agradava  tant que varen començar a llençar-li  diners. Al vespre, en Raj havia fet una petita  fortuna, i se’n va anar corrents cap a casa seva per a explicar-li a l’Akba.
 Cada dia en Raj anava a Deli a treballar i les coses li anaven molt bé, ja havia acumulat un gran fortuna. Però una nit  quan va acabar de treballar, uns lladres que feia dies que el vigilaven el varen seguir,  li volien prendre els diners.
Quan Raj va arribar a casa, li va ensenyar a la seva la seva dona una bossa amb tots els diners que havia anat acumulant mica en mica. L’ Akba es va posar molt contenta  en veure tants de diners, perquè podríen comprar una casa més gran i menjar un bon sopar cada dia. Els dos se’n van anar a dormir, però l’Akba, que era molt desconfiada, va pensar que seria millor guardar la bossa amb els diners en una cistella i deixar-los a les golfes.
Quan  ja havia guardat els diners, va pensar que la serp també era molt important, ja que gràcies a ella havien aconseguit la fortuna, així que va decidir també deixar la cistella de la serp  a les golfes.
Mentre dormien, els lladres varen entrar dins la casa i van començar a buscar l’or d’en Raj, un cop a les golfes, van agafar la primera cistella que varen  trobar i sense pensar-s’ho van marxar ben orgullosos amb el seu botí. Quin ensurt es varen emportar quan van obrir la cistella  i varen veure que a dins hi havia una serp verinosa!  És varen espantar tant que la cistella els va caure i els lladres varen marxar corrents per por a que  la serp els piqués.
Quan l’Akba es va despertar, va anar a les golfes i va veure que només hi havia una cistella,  s' enfadà moltíssim pensant que li havien robat els diners, però quan va obrir la cistella, va descobrir que els diners eren al seu lloc i que algú s’havia confós i havia agafat la serp. Quin fart de riure es van fer amb en Raj, pensant en l’ensurt que s’haurien endut els lladres!

Llavors, en Raj agafà  la seva flauta i va començar  a tocar la suau melodia,  i la serp va  tornar ballant al seu lloc.
Conte de l' Índia

dilluns, 3 d’abril del 2017

ENDEVINA ENDEVINETA...





LA REINA DE LES MUNTANYES,

CAP PENYA-SEGAT NO L'ESPANTA,

DE CARÀCTER DOLÇ QUAN ESTÀ RELAXADA,

I  TOSSUDA SI ESTÀ ENFADADA.

Marta Vilà

El vídeo conté la solució





ENDEVINA L'ANIMAL?



Quina és l'au?

Que sense fer dieta,

corre com un atleta.

Marta Vilà


Si no ho sabeu mireu el vídeo