EL PAÓ REIAL I LA GRUA

Il.lustració:  Milo Winter

Una vegada un paó reial va començar a parlar amb una grua que va baixar del cel  disposada a beure aigua. Al cap d’una estona, es varen posar a discutir sobre les qualitats de cadascun d'ells.

El paó reial no deixava de presumir sobre les boniques plomes que vestien la seva  cua acolorida. M’entres obria la cua i passejava al voltant de la grua va dir:

-Mira quin ventall de  colors més vistosos que té la meva cua, segur  que tu no posseeixes una cosa més bonica que aquesta.

La grua es va mirar les seves plomes grises i després de reflexionar uns instants va recobrar  l’ànim i li  va dir:

-No nego la bellesa de les teves plomes, confesso que són boniques i llampants.

-I tant, -va respondre el paó que va estendre encara més les plomes.

Llavors, la grua segura sí mateixa va dir:

-Les meves plomes no són tan boniques però són més útils, ja que em porten fins els núvols. La senzillesa de les meves plomes m’agrada perquè gràcies a elles puc anar d’un lloc a un altre i admirar bonics paisatges.

Llavors va aixecar el vol i es va despedir, m’entres el paó reial es va quedar a terra observant la seva cua.

Moralina: 

Accepta les qualitats que tens i treu profit d’elles.

Autor:  Isop