Il.lustració: Milo Winter
Una
vegada un paó reial va començar a parlar amb una grua que va baixar del cel
disposada a beure aigua. Al cap d’una estona, es varen posar a discutir
sobre les qualitats de cadascun d'ells.
El
paó reial no deixava de presumir sobre les boniques plomes que vestien la seva
cua acolorida. M’entres obria la cua i passejava al voltant de la grua va
dir:
-Mira quin ventall de colors més vistosos que té
la meva cua, segur que tu no posseeixes una cosa més bonica que aquesta.
La
grua es va mirar les seves plomes grises i després de reflexionar uns
instants va recobrar l’ànim i li va dir:
-No nego la bellesa de les teves plomes, confesso que
són boniques i llampants.
-I tant, -va respondre el
paó que va estendre encara més les plomes.
Llavors,
la grua segura sí mateixa va dir:
-Les meves plomes no són tan boniques però són més
útils, ja que em porten fins els núvols. La senzillesa de les meves plomes
m’agrada perquè gràcies a elles puc anar d’un lloc a un altre i admirar bonics
paisatges.
Llavors
va aixecar el vol i es va despedir, m’entres el paó reial es va quedar a terra
observant la seva cua.
Moralina:
Accepta les qualitats que tens i treu profit d’elles.
Autor:
Isop
ma agradat mol es impresionant
ResponEliminaMoltíssimes gràcies pel comentari!
Elimina