LA SORT

Una dona, va trobar un dia, una bossa plena de monedes mentre escombrava la porta de casa seva. Va deixar d'escombrar i se'n va anar al mercat a comprar un xai. Tot i la intensa calor, la pols i l'olor desagradable dels animals, va recórrer lentament el corral on es trobava i va triar un xai que tenia unes banyes molt llargues. Li va tocar el velló de llana, per veure si estava tan gras com pretenia el venedor. Va posar-se a regateixar el preu, després va fer veure que marxava, novament tornà  a  regateixà  i  finalment va pagar. La dona va marxar  cap a casa seva portant el xai amb una corda i el va lligar en una estaca al jardí que es trobava darrera de la casa.

Uns dies més tard, un xacal que passava per allà, es va llepar el bigotis pensant en el xai, va pensar que tenia molta sort de trobar aquell festí. Després de saltar el tancat, es va llançar sobre el xai i se'l va menjar. La dona des de la finestra va veure el xacal en ple tiberi; va cridar, però ja era massa tard.

Llavors va anar a veure el jutge per veure si obtenia alguna reparació.

—Explica'm què passa —li va dir el jutge.

—Estava escombrant davant de la meva porta...

—Tens molta raó. S'ha de mantenir la casa neta i els seus voltants —va dir el jutge.

—Quan vaig trobar una bossa plena de monedes.

—Era el teu dia de sort —va respondre el jutge.

—Amb els diners, em vaig comprar un xai per la festa del sacrifici. Un dies més tard, un xacal, maleït sigui, se'l va menjar.

—Era el seu dia de la sort  i  no el teu –va dir el jutge somrient.

La dona, sentint-se desairada, va marxar sense dir res més.

Conte del Marroc

Font: cuentosdelmundo.wordpress.com.

Xacal

LA CIGONYA

De pas compassat, amb els binocles posats, alçant els peus amb majestuosa precaució, anava la cigonya clavant a cada moment el seu llarg bec en la terra humida, matant i empassant-se famílies enteres de gripaus, granotes, sargantanes  i també alguns animalons  innocents.

Sense més defensa que les seves queixes, els pobres demanaven en va pietat  i,  la plana ressonava amb els grans plors acompanyats dels tristos laments  i de les  malediccions al terrible tirà.

Impassible, seguia la seva obra la cigonya, indiferent a les queixes que no entenia; tot i que es sentia plena de tendra indulgència, trobava que aquells infeliços feien massa enrenou amb els seus crits i haurien estat millor amb la boca tancada.

Al marge del camp, conversaven en aquell moment, l'armadillo, la viscatxa i la mofeta.

—Mira! —va dir l'armarillo—. Aquí està la cigonya. Haurà vingut a passar la seva habitual temporada. Quina il·lusió! Doncs, és un plaer passar una  estona amb una bona persona.

—Cert que és molt bona persona i  tan reservada —va afirmar la mofeta.

—Excel·lent persona! —va dir la viscatxa.

 I els tres formant un cor varen dir alhora:

—Excel·lent persona!

Moralina:

Segons el jutge, és el judici.

Autor: Godofredo Daireaux

Viscatxa                                                                            Armadillo   

         

Autor imatge: Alexandre Buisse (Nattfodd)

LA GARSA

Les puntes de les ales

i  la panxa blanca;

és negra com el carbó,
i  té mala reputació.

La seva alimentació és omnívora,

menja de tot, inclosos els ous d'altres ocells,

i  per aquest  motiu no agrada a certa gent,
malgrat ser una au beneficiosa i molt intel·ligent.

Marta Vilà

Les garses també poden ser entremaliades com els gats

LA GALLINETA ROJA

Hi havia una vegada, una gallina roja que vivia en una granja al mig del camp.

Un dia mentre gratava la terra, va trobar una espiga de blat. La gallina va pensar que si sembrava els grans de blat creixerien i després podria fer pa per ella i els seus amics.

—Qui m'ajudarà a sembrar el blat? —va preguntar als seus amics.

—Jo no puc —va dir l'ànec.

—Jo tampoc —va dir el gat.

—Jo estic molt enfeinat —va dir el gos.

—Molt bé, doncs el sembraré jo —va dir la gallineta roja.

I així la gallina va sembrar els grans de blat amb molt de compte. Va fer uns forats a terra i els va tapar. A poc a poquet el blat va néixer i es va anar fent gran fins que va ser madur.

—Qui m'ajudarà a segar el blat? —va preguntar la gallina.

—Jo no puc —va dir l'ànec.

—Jo estic molt cansat —va dir el gat.

—A mi no em va bé —va dir el gos.

—Doncs si no em voleu ajudar, el segaré jo sola —va dir la gallineta roja.

I la gallina, amb molt d'esforç, va segar el blat. Va tenir de tallar amb el seu bec totes les tiges. Quan va acabar va anar a veure els seus companys i els va dir:

—Qui m'ajudarà a batre el blat?

—Tinc molta feina —va dir l'ànec.

—Jo no puc —va dir el gat.

—Jo tampoc —va dir el gos.

—Molt bé, doncs ja el batrem jo i els meus pollets.

La gallina estava molt enfadada i es va posar a batre el blat amb els seus fillets, fins que varen aconseguir separar el gra de la palla. Quan va acabar va preguntar:

—Qui m'ajudarà a portar el blat al molí per fer-ne farina?

—Jo no puc —va dir l'ànec.

—Jo tampoc —va dir el gat.

—Jo estic molt cansat —va dir el gos.

I la gallina va portar el blat a moldre al molí, un cop va tenir la farina, va fer un pa, quan ja va estar cuit, va anar a veure els seus amics i els  va preguntar:

—Qui vol menjar pa?

—Jo en vull menjar —va dir l'ànec.

—Jo tinc molta gana! —va dir el gat.

—Jo també –va dir el gos.

—Doncs no en menjareu cap de vosaltres —va contestar la gallineta roja. Me'l menjaré jo i els meus fillets.

Moralina:

No esperis una recompensa si no has col·laborat amb el treball.

Conte tradicional Anglès

LA LLETERA

Autor il.lustració: Milo Winter

La filla d'un granger portava un atuell ple de llet per vendre al poble i va començar a fer plans de futur:

—Quan vengui aquesta llet, compraré tres-cents ous. Dels ous, descartant els que no neixin, en sortiran més o menys dos-cents pollets. Els pollets creixeran i quan els preus estiguin més alts, els vendré, de manera que a finals d'any tindré prou diners per comprar-me el millor vestit per assistir a les festes, on tots els joves m'admiraran i quan parlin amb mi,  jo els valoraré un a un. 

Però en aquell moment va empassegar amb una pedra, caient juntament amb el recipient de llet a terra i vessant el seu contingut. I així tots els plans varen acabar en un instant.

Moralina:

No t'il·lusionis amb el que encara no tens.

Autor: Isop

LA GAVINA

És un ocell pescador

valent i un xic traïdor,

astuta com un pirata

en el seu mar de plata.

Quan el mar està en calma

planeja majestuosa,

cercant peixos per menjar

i  l’estómac emplenar.

Si la veieu passejar per la sorra

amb un posat arrogant,

no cal que us amoïneu,
només d’acostar-vos,  l’espantareu.

Marta Vilà

Una gavina alimentant els seus pollets

Algunes espècies migren i d'altres resideixen tot l'any al nostre país