LA SORT

Una dona, va trobar un dia, una bossa plena de monedes mentre escombrava la porta de casa seva. Va deixar d'escombrar i se'n va anar al mercat a comprar un xai. Tot i la intensa calor, la pols i l'olor desagradable dels animals, va recórrer lentament el corral on es trobava i va triar un xai que tenia unes banyes molt llargues. Li va tocar el velló de llana, per veure si estava tan gras com pretenia el venedor. Va posar-se a regateixar el preu, després va fer veure que marxava, novament tornà  a  regateixà  i  finalment va pagar. La dona va marxar  cap a casa seva portant el xai amb una corda i el va lligar en una estaca al jardí que es trobava darrera de la casa.

Uns dies més tard, un xacal que passava per allà, es va llepar el bigotis pensant en el xai, va pensar que tenia molta sort de trobar aquell festí. Després de saltar el tancat, es va llançar sobre el xai i se'l va menjar. La dona des de la finestra va veure el xacal en ple tiberi; va cridar, però ja era massa tard.

Llavors va anar a veure el jutge per veure si obtenia alguna reparació.

—Explica'm què passa —li va dir el jutge.

—Estava escombrant davant de la meva porta...

—Tens molta raó. S'ha de mantenir la casa neta i els seus voltants —va dir el jutge.

—Quan vaig trobar una bossa plena de monedes.

—Era el teu dia de sort —va respondre el jutge.

—Amb els diners, em vaig comprar un xai per la festa del sacrifici. Un dies més tard, un xacal, maleït sigui, se'l va menjar.

—Era el seu dia de la sort  i  no el teu –va dir el jutge somrient.

La dona, sentint-se desairada, va marxar sense dir res més.

Conte del Marroc

Font: cuentosdelmundo.wordpress.com.

Xacal