De pas compassat, amb els binocles posats, alçant els peus amb majestuosa precaució, anava la cigonya clavant a cada moment el seu llarg bec en la terra humida, matant i empassant-se famílies enteres de gripaus, granotes, sargantanes i també alguns animalons innocents.
Sense més defensa que les seves queixes, els pobres demanaven en va pietat i, la plana ressonava amb els grans plors acompanyats dels tristos laments i de les malediccions al terrible tirà.
Impassible, seguia la seva obra la cigonya, indiferent a les queixes que no entenia; tot i que es sentia plena de tendra indulgència, trobava que aquells infeliços feien massa enrenou amb els seus crits i haurien estat millor amb la boca tancada.
Al marge del camp, conversaven en aquell moment, l'armadillo, la viscatxa i la mofeta.
—Mira! —va dir l'armarillo—. Aquí està la cigonya. Haurà vingut a passar la seva habitual temporada. Quina il·lusió! Doncs, és un plaer passar una estona amb una bona persona.
—Cert que és molt bona persona i tan reservada —va afirmar la mofeta.
—Excel·lent persona! —va dir la viscatxa.
I els tres formant un cor varen dir alhora:
—Excel·lent persona!
Moralina:
Segons el jutge, és el judici.
Autor: Godofredo Daireaux
Viscatxa Armadillo
Autor imatge: Alexandre Buisse (Nattfodd)
Aquesta cigonya s'està cruspint un gripau, sembla...Aquesta moralina té molta raó, però suposo que la cigonya que no entén res, també deu tenir depredadors. A la natura , ja se sap l'instint de conservació!
ResponEliminaPetonets, Marta.
A la natura només sobreviuen els més forts! Tot depèn del bàndol on estiguem.
ResponEliminaBona nit i molts petons M.Roser.