Autor il.lustració: Milo Winter
La filla d'un granger portava un atuell ple de llet per vendre al poble i va començar a fer plans de futur:
—Quan vengui aquesta llet, compraré tres-cents ous. Dels ous, descartant els que no neixin, en sortiran més o menys dos-cents pollets. Els pollets creixeran i quan els preus estiguin més alts, els vendré, de manera que a finals d'any tindré prou diners per comprar-me el millor vestit per assistir a les festes, on tots els joves m'admiraran i quan parlin amb mi, jo els valoraré un a un.
Però en aquell moment va empassegar amb una pedra, caient juntament amb el recipient de llet a terra i vessant el seu contingut. I així tots els plans varen acabar en un instant.
Però en aquell moment va empassegar amb una pedra, caient juntament amb el recipient de llet a terra i vessant el seu contingut. I així tots els plans varen acabar en un instant.
Moralina:
No t'il·lusionis amb el que encara no tens.
Autor: Isop
Aquesta faula de la pobre lletera té diferents finals...
ResponEliminaTambé de moralines que s'hi escauen en podríem trobar un feix; a mi m'agrada : no diguis blat , que no sigui al sac i ben lligat...
Il·lusionar-se és bonic, però també ens cal ser realistes!
Bon vespre, Marta.
És curiós que faules tan antigues sobrevisquin en el temps i encara siguin tan populars.
ResponEliminaSempre se n'extreu un bon missatge d'una faula.
Una abraçada, M.Roser!