divendres, 29 d’abril de 2022

LES LLETRES: E

 


L’elefant Tobies

sempre diu mentides

i  té  el cap ple de fantasies.

 

Els seus pareel renyen

i li diuen que ha dir la veritat.

I  ell plora i els promet

que no els ha pas enganyat!


Marta Vilà



divendres, 22 d’abril de 2022

LA DERROTA DEL REI

 




Hi havia una vegada un rei que va fer penjar un avís: "Al nen capaç de dir-me una bona mentida li donaré un gran premi". Varen escoltar-ho els nobles i oficials de la cort, i els seus fills es varen presentar a explicar tota mena de mentides al rei, però cap li agradava. Just al final va aparèixer un noi pobre.


—I tu, a què has vingut? —li va preguntar el rei.

—El meu pare m’ha enviat a cobrar un deute que Sa Majestat té amb ell.

—Amb el teu pare no tinc cap deute, menteixes —va contestar el rei.

—Si realment he mentit, llavors doni'm el premi.

El rei es va adonar de l'estratègia i va respondre ràpidament:

—Ara que ho penso, tens raó, no has dit cap mentida.

—Si jo no he mentit, llavors pagui'm el seu deute —va dir el noi.

I  d’aquesta manera, al rei no li va quedar més remei que entregar-li el premi, que consistia en una bossa d’or i un cistell de fruita i, així va complir el que havia promès.

Mongòlia

Font: www.uncuentotradicional.com



dissabte, 16 d’abril de 2022

diumenge, 10 d’abril de 2022

DIUMENGE DE RAMS




Bona  Pasqua!



LES LLETRES: F

 



La foca Cambodja

s’amaga d’un ós ferotge,

troba  a  faltar la seva mare

que caça sota la capa gelada.

 

Per sort al cap d’un moment,

la mare foca treu el cap per un  forat

i  despistant, aconsegueix fer fora  l’ós malvat.

Marta Vilà




dimarts, 5 d’abril de 2022

L' ESTRUÇ

 

<a href='https://www.freepik.es/fotos/avestruz'>Foto de avestruz creado por wirestock - www.freepik.es</a>


Un estruç amb les seves ales voluminoses i el seu coll estirat, recorria la Pampa com espantat, anant i venint de tots els llocs.

S’acostava la primavera i, per tot arreu, es veien fredelugues, ànecs i perdius, coloms i altres ocells disposats a fer el niu, ocupats en preparar tot el necessari per la propera niada.

Tots miraven astorats a l’estruç i no entenien el perquè de les seves corredisses, pensaven el que es pensa quan alguna cosa no s’entén, que s’havia tornat boig. Com que el senyor estruç tenia mal geni, ningú s’atrevia a preguntar-li el motiu que tenia per córrer d’aquella manera, en comptes de pensar com la majoria de la gent; en l’estació que començava i que una nova família es tenia de formar.

Només el tinamú crestat amb qui tenia unes molt bones relacions, un dia li va donar a entendre que la seva conducta provocava rumors. L’estruç li va contestar que més estranya era la conducta dels altres ocells que, sense to ni so, i sense saber el què feien, anaven edificant nius per tots el llocs i posant ous sense mesura.

—Que així ho faci la gallina —va dir—, encara és pot entendre, perquè si alguna cosa li falta, l’home li ho dona…( i ja se sap per què); però nosaltres, els ocells silvestres, sense més recursos que els que ens proporciona la natura, hem de ser més previsors i pensar en el futur. Aquest any hi ha sequera; poc menjar hi haurà i, abans de formar una família, em sembla necessari veure primer a quin lloc podré portar el meu harem de femelles, per cuidar-les bé, hauré de pensar amb quantes em podré reproduir i quans pollets podrà criar cada una. I per això, abans de decidir-me, analitzo l’assumpte.

Moralina:

Sistema recomanable, és el de calcular els recursos abans de començar a gastar.

Autor: Godofredo Daireaux


Autor imatge: Stavenn
tinamú crestat