Hi havia una vegada un rei que va fer penjar un avís: "Al nen capaç de dir-me una bona mentida li donaré un gran premi". Varen escoltar-ho els nobles i oficials de la cort, i els seus fills es varen presentar a explicar tota mena de mentides al rei, però cap li agradava. Just al final va aparèixer un noi pobre.
—I tu, a què has vingut? —li va preguntar el
rei.
—El meu pare m’ha enviat a cobrar un deute
que Sa Majestat té amb ell.
—Amb el teu pare no tinc cap deute, menteixes
—va contestar el rei.
—Si realment he mentit, llavors doni'm el
premi.
El rei es va adonar de l'estratègia i va
respondre ràpidament:
—Ara que ho penso, tens raó, no has dit cap
mentida.
—Si jo no he mentit, llavors pagui'm el seu
deute —va dir el noi.
I d’aquesta manera, al rei no li va quedar
més remei que entregar-li el premi, que consistia en una bossa d’or i un
cistell de fruita i, així va complir el que havia promès.
Mongòlia
Font: www.uncuentotradicional.com
Aquest rei era una mica sòmines, hi ha concursos més divertits i el vailet era més eixerit que un pèsol, potser amb tants diners , ara algú li ensenyarà a dir veritats...
ResponEliminaBon vespre, Marta.
Bon dia M. Roser, sí que era molt somines i el nen era molt llest i li va donar una bona lliçó.
ResponEliminaBon cap de setmana i una forta abraçada!