dimecres, 30 de novembre de 2016

ELS MICOS BALLARINS









Un príncep tenia alguns micos entrenats per ballar.
Essent, naturalment, grans imitadors de les accions de l’ home, ells demostraven ser uns alumnes apropiats, i quan els vestien amb les seves robes  i màscares, ballaven tan bé com qualsevol dels cortesans.
L’espectacle era sovint repetit amb grans aplaudiments, fins que en una ocasió, a un cortesà se li va ocórrer fer una trapelleria, i va agafar de la seva butxaca un grapat de nous que va llançar sobre d' ells.
Els micos en veure les nous es van aturar, i es varen posar a actuar com el que eren micos, en lloc d’ actors.
Es treiren les seves mascares i s'estriparen  les robes, posant-se a lluitar l’ un amb  l’ altre per les nous.
L’espectacle del ball va arribar així al seu final entre els riures i  les burles de  l’ auditori.
Moralina:
Si vols canviar la naturalesa d’ un ésser, primer pensa en totes les circumstàncies possibles i diverses que podria trobar.
Autor: ISOP

diumenge, 27 de novembre de 2016

EL NEN I LES ESTRELLES









Diuen que una vegada hi havia un escriptor que vivia en una tranquil·la platja, en un poble de pescadors. Tots els matins caminava per la vora del mar per inspirar-se, i a la tarda, es quedava a casa escrivint.
Un dia, caminant per la platja, va veure un jove que es dedicava a collir les estrelles de mar que hi havia a la sorra i, una per una, les anava tornant al mar.
-Per què fas això? –va preguntar l’ escriptor.
-No ho veus? –va dir el jove.
-La mar està molt baixa i el sol brilla. Les estrelles  s’ assecaran i es moriran si les deixo a la sorra.
-Noi, hi ha milers de kilòmetres de costa en el món i centenars de milers d’ estrelles de mar escampades per les platges.
-Penses que pots aconseguir alguna cosa? Tu només tornes unes quantes estrelles a l’ oceà. Sigui com sigui, la gran majoria moriran.
El jove va agafar una altra estrella de la sorra, la llançà al mar, va mirar l'escriptor i li va dir:
-Per aquesta estrella haurà valgut la pena.
Aquella nit l’ escriptor no va dormir ni va aconseguir escriure res. A primera hora del matí es va dirigir a la platja, es va reunir amb el jove i els dos varen continuar tornant estrelles de mar a l’ oceà.
Moralina: Continua fent allò en el que creus, independentment de l’ opinió dels altres.


Conte:  Àrab


dimecres, 23 de novembre de 2016

ENDEVINA'M!


LA  BOCA  PROMINENT,

EL  NAS  AIXAFAT,

POT  TENIR  CUA,

O   EL  CUL  PELAT.

Marta Vilà


El vídeo conté la resposta





M' ENDEVINES?


Quin és l'insecte escabrós?


Que sense pregar

ni anar a l'església,

l'han fet religiós.

Marta Vilà


Si no ho sabeu mireu el vídeo







diumenge, 20 de novembre de 2016

LA GUINEU I EL LLEÓ VELL



Autor Il.lustració: Milo Winter




Un  vell  lleó, incapaç d’obtenir amb la seva força  menjar, va decidir fer-ho utilitzant la seva astúcia. Per aconseguir-ho  va dirigir-se  a una cova i es va estirar a terra, gemegant i fingint que estava malalt. D’aquesta manera, quan els altres animals passaven per fer-li una visita, els atrapava immediatament per menjar-se’ls.

L’havien anat a veure forces animals i tots havien mort a les seves urpes, quan la guineu esbrinà quin era el seu propòsit, també el va anar veure, va quedar-se a una distancia prudent de la cova, i li va preguntar al lleó com es trobava de salut.

-Per què no vols entrar a la cova guineu? – va demanar-li el lleó.

-De bon grat entraria –respongué  la guineu-. Si no veiés totes les petjades dels animals que han entrat i no han tornat a sortir.

Moralina:
Adverteix sempre a temps els indicis de perill, i així evitaràs que et facin mal. 

Autor:  Isop

dimecres, 16 de novembre de 2016

EL TIGRE, EL SAVI I EL XACAL










Aquest conte  indi explica la història d' un tigre engabiat que quan es va veure lliure no va voler complir un pacte. I és que les males intencions s’acaben pagant….
En un poble de la Índia hi havia un tigre que per les nits es menjava els xais i les ovelles de la gent. Un dia, varen aconseguir tancar-lo en una gàbia de bambú i la gent es va quedar tranquil·la, perquè ja no podia atacar als seus animals.
Un dia va passar un vell savi prop de la gàbia. El tigre li va dir que tenia molta set i li suplicà que el deixés sortir per anar a beure aigua al riu.
-Si et deixo sortir, em menjaràs? -va dir el vell savi.
-No, no et menjaré. Tot el contrari, t’estaré molt agraït i t’obeiré en tot. Només aniré a beure aigua al riu i tornaré a la meva gàbia. T’ho prometo.
El savi es va quedar pensant uns segons. Va pensar que el tigre deia la veritat i li va obrir la gàbia. Llavors, el tigre, que estava afamat i tenia molta set, va saltar sobre el savi amb la boca oberta m’entres deia:
-Oh! Vell savi, has estat molt innocent per deixar-me sortir. Ara et menjaré!
-No és just, això! Jo t’he alliberat i ara tu em vols menjar! M’has promès que no ho faries. Hem fet un pacte. No és just!
-Sí que és just. Tinc dret a menjar-te!-va replicar el tigre.
-Però jo he confiat amb tu -va respondre el savi. Farem una cosa. Preguntarem a tres éssers  vius que passin per aquí si és just que em mengis. Si tots tres diuen que sí, no posaré resistència i em podràs menjar . Però si un d’ells diu que no és just, no em tocaràs ni un pèl!
-Ummm… D’acord -va dir el tigre. Però fem-ho ràpid ,eh? Que tinc molta gana.
Per allí va passar un bou. El savi i el tigre se li varen acostar.
-Hola, amic bou. Tenim un dubte i et volem fer una consulta. Aquest tigre estava presoner en una gàbia i m’ha demanat que l’ alliberés per anar a beure aigua. Em va prometre que no em menjaria, però després de deixar-lo anar se’m vol menjar. Creus que és just?
-Quan jo era jove, treballava de sol a sol en un camp. Tirava del carro tot el dia, perquè el meu amo llaurés el camp. Però ara sóc vell, m’ha fet fora de casa perquè ja no serveixo per treballar. Els homes no són injustos… Tigre, te’l pots menjar.
La boca del tigre es va emplenar de saliva. No ho va poder evitar i va tornar a saltar sobre el vell. Tenia molta, molta gana!
-Un moment!-va dir el savi. Hem acordat que li preguntaríem a tres éssers vius i aquest només era el primer.
-D’acord, d’acord -va dir el tigre. Però anem ràpid, que fa dies que no menjo res!
Llavors varen passar per sota d’un mango. El savi es va dirigir a ell:
-Amic mango. Tu penses que és just que aquest tigre em mengi després que l’hagi alliberat de la gàbia on estava pres?
El mango va fer un moviment de branques i contestà:
-Als homes els agrada la primavera i l’estiu, quan mengen les meves fruites i es venen a estirar sota les meves branques per dormir. Però a l’ hivern, em tallen i cremen les branques. No em parlis de justícia. Jo crec que estàs en el teu dret de menjar-te’l, tigre.
-Novament, el tigre va saltar sobre el vell savi. Però aquest li va recordar que només havien preguntat a dos éssers vius i que encara en faltava un.
Llavors es varen creuar amb un xacal. Quan li varen plantejar el dubte, el xacal va dir:
-Uff…doncs, es que sóc una mica ruc i no em puc imaginar les coses si no les veig.
-És molt fàcil, va dir el tigre. Jo estava tancat en una gàbia de bambú…
-En una gàbia?-el va interrompre el xacal. I com era?
-Doncs una gàbia de bambú normal!
-Es que si no ho veig, no us podré ajudar i el savi li va mostrar.
-El tigre estava tancat en aquesta gàbia i em va demanar que l’ alliberés -va explicar.
-Tancat? Tancat com?-va preguntar el xacal.
-Mira que arribes a ser burro, xacal! Estava dins de la gàbia amb la porta tancada, així!
-anava dient el tigre mentre entrava  a la gàbia i tancava la porta. I es va quedar tancat una altre vegada.
-Ostres! Estic tancat una altre vegada! Obriu la porta, deixeu-me sortir!-exclamava el tigre sense parar.
-Bé tigre, ara sí que em puc imaginar com estaves. Espero que mai siguis tan ruc com jo -va dir el xacal. I ell i el savi es varen allunyar de la gàbia deixant el tigre engabiat per sempre.

Conte  de l' Índia

Font: Casa Àsia

Per tots els que no sabeu que és un xacal, és una animal molt semblant a una guineu us deixo una imatge.







diumenge, 13 de novembre de 2016

ENDEVINA QUE ENDEVINARÀS...




A  VEGADES PORTO BANYES,


SÓC GROSSA I ROBUSTA,


TINC LLARG EL MUSELL,


I  LA CUA ACABADA EN UN PINZELL.




MARTA VILÀ


El vídeo conté la solució







ENDEVINA L' ANIMAL?



Un ésser estrany,
amb una  trompa com l’elefant,
cua llarga, ungles d’ ós
i una llengua llarga per fer el mos.




Marta Vilà


La resposta la trobareu en el vídeo





dimecres, 9 de novembre de 2016

EL MICO I EL GAT











A la casa de un bon home, hi vivien dos animals dolents, trapelles i desagraïts. Un mico  anomenat Roko, al que li agradava trencar tot el que estava al seu abast només per diversió i un gat amb el nom de Ratolí,  al que no li agrada caçar però sí menjar en excés.

Un dia que tots dos passaven per la porta de la cuina, varen veure sobre el  foc unes castanyes que l’amo de la casa, havia deixat coent. El mico va dir:

-Amic, és hora de fer de les nostres! Si jo tingues les urpes que tu tens, aquestes castanyes ja serien al meu estómac.

El gat que era molt ràpid, sense dir ni piu, va començar a agafar una a una les castanyes del foc, m’entres el mico se les anava menjant, sense que el gat  se’n adonés. Quan el felí encara no havia menjat cap castanya, va entrar a la cuina l’amo de la casa i els lladres varen sortir corrents del lloc, amb un gran descontent per part del gat.

Moralina

En una societat a vegades el burlador és burlat.

Autor: Isop

diumenge, 6 de novembre de 2016

EL PEIXET D'OR









Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.
Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.

Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:

-Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.

Llavors, l'avi va contestar:
-Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.

L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:

-Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!

L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:
-Peixet d'or, bon peixet d'or posa't de cara a mi i d'esquena al mar!

Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
-Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.

-La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.

El peixet d'or va contestar:
-Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.

Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:
-Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?

L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
-Peixet d'or, bon peixet d'or posa't de cara a mi i d'esquena al mar!

-Què vols de mi?-va dir el peixet d'or.

-La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.

El peixet d'or va contestar:
-Torna a casa,  que el teu desig et serà concedit.

Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.

-Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.

Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:
-Peixet d'or, bon peixet d'or posa't de cara a mi i d'esquena al mar.

-Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:

-La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.

El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.

I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.


Conte de Rússia
Font: Un mar de contes

dimecres, 2 de novembre de 2016

ENDEVINA ENDEVINETA...



ARRUGAT COM UNA PANSA,

LES ORELLES SEMBLEN NANSES;

PORTA UNA MÀNEGA AL NAS,


I  ALS PEUS, QUATRE CERCLES.




MARTA VILÀ




El vídeo conté la resposta





M' ENDEVINES ?




Orelles de triangle,
una cua de bufanda,
el pèl rogenc
i  la panxa blanca.



Marta Vilà


Si no ho sabeu mireu el vídeo