dimecres, 16 de novembre del 2016

EL TIGRE, EL SAVI I EL XACAL










Aquest conte  indi explica la història d' un tigre engabiat que quan es va veure lliure no va voler complir un pacte. I és que les males intencions s’acaben pagant….
En un poble de la Índia hi havia un tigre que per les nits es menjava els xais i les ovelles de la gent. Un dia, varen aconseguir tancar-lo en una gàbia de bambú i la gent es va quedar tranquil·la, perquè ja no podia atacar als seus animals.
Un dia va passar un vell savi prop de la gàbia. El tigre li va dir que tenia molta set i li suplicà que el deixés sortir per anar a beure aigua al riu.
-Si et deixo sortir, em menjaràs? -va dir el vell savi.
-No, no et menjaré. Tot el contrari, t’estaré molt agraït i t’obeiré en tot. Només aniré a beure aigua al riu i tornaré a la meva gàbia. T’ho prometo.
El savi es va quedar pensant uns segons. Va pensar que el tigre deia la veritat i li va obrir la gàbia. Llavors, el tigre, que estava afamat i tenia molta set, va saltar sobre el savi amb la boca oberta m’entres deia:
-Oh! Vell savi, has estat molt innocent per deixar-me sortir. Ara et menjaré!
-No és just, això! Jo t’he alliberat i ara tu em vols menjar! M’has promès que no ho faries. Hem fet un pacte. No és just!
-Sí que és just. Tinc dret a menjar-te!-va replicar el tigre.
-Però jo he confiat amb tu -va respondre el savi. Farem una cosa. Preguntarem a tres éssers  vius que passin per aquí si és just que em mengis. Si tots tres diuen que sí, no posaré resistència i em podràs menjar . Però si un d’ells diu que no és just, no em tocaràs ni un pèl!
-Ummm… D’acord -va dir el tigre. Però fem-ho ràpid ,eh? Que tinc molta gana.
Per allí va passar un bou. El savi i el tigre se li varen acostar.
-Hola, amic bou. Tenim un dubte i et volem fer una consulta. Aquest tigre estava presoner en una gàbia i m’ha demanat que l’ alliberés per anar a beure aigua. Em va prometre que no em menjaria, però després de deixar-lo anar se’m vol menjar. Creus que és just?
-Quan jo era jove, treballava de sol a sol en un camp. Tirava del carro tot el dia, perquè el meu amo llaurés el camp. Però ara sóc vell, m’ha fet fora de casa perquè ja no serveixo per treballar. Els homes no són injustos… Tigre, te’l pots menjar.
La boca del tigre es va emplenar de saliva. No ho va poder evitar i va tornar a saltar sobre el vell. Tenia molta, molta gana!
-Un moment!-va dir el savi. Hem acordat que li preguntaríem a tres éssers vius i aquest només era el primer.
-D’acord, d’acord -va dir el tigre. Però anem ràpid, que fa dies que no menjo res!
Llavors varen passar per sota d’un mango. El savi es va dirigir a ell:
-Amic mango. Tu penses que és just que aquest tigre em mengi després que l’hagi alliberat de la gàbia on estava pres?
El mango va fer un moviment de branques i contestà:
-Als homes els agrada la primavera i l’estiu, quan mengen les meves fruites i es venen a estirar sota les meves branques per dormir. Però a l’ hivern, em tallen i cremen les branques. No em parlis de justícia. Jo crec que estàs en el teu dret de menjar-te’l, tigre.
-Novament, el tigre va saltar sobre el vell savi. Però aquest li va recordar que només havien preguntat a dos éssers vius i que encara en faltava un.
Llavors es varen creuar amb un xacal. Quan li varen plantejar el dubte, el xacal va dir:
-Uff…doncs, es que sóc una mica ruc i no em puc imaginar les coses si no les veig.
-És molt fàcil, va dir el tigre. Jo estava tancat en una gàbia de bambú…
-En una gàbia?-el va interrompre el xacal. I com era?
-Doncs una gàbia de bambú normal!
-Es que si no ho veig, no us podré ajudar i el savi li va mostrar.
-El tigre estava tancat en aquesta gàbia i em va demanar que l’ alliberés -va explicar.
-Tancat? Tancat com?-va preguntar el xacal.
-Mira que arribes a ser burro, xacal! Estava dins de la gàbia amb la porta tancada, així!
-anava dient el tigre mentre entrava  a la gàbia i tancava la porta. I es va quedar tancat una altre vegada.
-Ostres! Estic tancat una altre vegada! Obriu la porta, deixeu-me sortir!-exclamava el tigre sense parar.
-Bé tigre, ara sí que em puc imaginar com estaves. Espero que mai siguis tan ruc com jo -va dir el xacal. I ell i el savi es varen allunyar de la gàbia deixant el tigre engabiat per sempre.

Conte  de l' Índia

Font: Casa Àsia

Per tots els que no sabeu que és un xacal, és una animal molt semblant a una guineu us deixo una imatge.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada