Diuen que una vegada hi havia un escriptor que vivia
en una tranquil·la platja, en un poble de pescadors. Tots els matins caminava
per la vora del mar per inspirar-se, i a la tarda, es quedava a casa escrivint.
Un dia, caminant per la platja, va veure un jove que
es dedicava a collir les estrelles de mar que hi havia a la sorra i, una per
una, les anava tornant al mar.
—Per què fas això? —va preguntar l’ escriptor.
—No ho veus? —va dir el
jove.
—La mar està molt baixa i el sol brilla. Les estrelles
s’ assecaran i es moriran si les deixo a la sorra.
—Noi, hi ha milers de kilòmetres de costa en el món i
centenars de milers d’ estrelles de mar escampades per les platges.
—Penses que pots aconseguir alguna cosa? Tu només tornes
unes quantes estrelles a l’ oceà. Sigui com sigui, la gran majoria moriran.
El jove va agafar una altra estrella de la sorra, la
llançà al mar, va mirar l'escriptor i li va dir:
—Per aquesta estrella haurà valgut la pena.
Aquella nit l’ escriptor no va dormir ni va aconseguir
escriure res. A primera hora del matí es va dirigir a la platja, es va reunir
amb el jove i els dos varen continuar tornant estrelles de mar a l’ oceà.
Moralina: Continua
fent allò en el que creus, independentment de l’opinió dels altres.
Conte: Àrab
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada