Passi-ho bé 2020! I benvingut 2021!
dijous, 31 de desembre del 2020
dissabte, 26 de desembre del 2020
EL LINX I ELS OCELLS
En aquesta història, un Linx es troba immers en l'esperit Nadalenc
i de sobte, li entren unes ganes enormes de ser generós.
dilluns, 21 de desembre del 2020
TIÓ DE NADAL
"Tió de Nadal" - El Pot petit
Aquest és un dels dotze temes que forma part del tercer disc
"A l'aventura!".
dimarts, 15 de desembre del 2020
LA PAPALLONA BLANCA
Hi havia una vegada al Japó un ancià
anomenat Takahama, que vivia des de jove en una petita casa que ell mateix
s'havia construït al costat d'un cementiri, dalt d'un turó. Era un home estimat
i respectat per la seva amabilitat i generositat, però els veïns del poble sovint
es preguntaven per què vivia sol i al costat del cementiri, i per què mai
s'havia casat.
Va succeir que l'ancià va emmalaltir greument i estava
a punt de morir. La seva cunyada i el seu nebot varen anar a cuidar-lo en els
seus últims moments i, li varen prometre que estarien al seu costat amb tot el
que necessités, especialment el nebot, que no es separava de l'ancià.
Un dia, en que la finestra de l'habitació
era oberta, va entrar un petita papallona blanca a l'interior. El jove va intentar fer-la fora
en repetides ocasions, però la papallona sempre tornava a l'interior de
l'habitació, finalment, cansat de la papallona, la va deixar voleiar a la vora de
l'ancià.
Després d'una llarga estona, la papallona
va abandonar l'habitació i el jove, encuriosit pel seu comportament i embadalit
per la seva bellesa, la va seguir.
La papallona va anar fins al cementiri que
hi havia al costat de la casa i es va dirigir a una tomba, va estar voletejant
una estona fins que va desaparèixer. Tot i que la tomba era molt antiga, estava
molt neta i ben cuidada i envoltada de flors blanques i fresques.
Després de perdre de vista la papallona,
el jove va tornar a casa del seu oncle, i va descobrir que s'havia mort.
El jove li va explicar a la seva mare el
que havia succeït, fins i tot l'estrany comportament de la papallona, la dona va fer un estrany somriure i li va explicar al seu fill el motiu de per què Takahama havia passat la seva vida en aquella casa.
Quan era jove, Takahama va conèixer i es enamorar d'una jove anomenada Akiko, amb
la que es volia casar. Tristament, pocs dies abans del casament la jove va
morir. Aquest fet va enfonsar a Takahama en una profunda tristesa, de la que
mai aconseguiria recuperar-se. Llavors, Takahama va decidir que mai més no es casaria amb
cap altra dona i va construir una casa al costat del cementiri, per poder visitar
i cuidar tots els dies la tomba de la seva estimada.
El jove va reflexionar i va comprendre que
el seu oncle era la papallona blanca, i que ara finalment s'havia reunit amb a
seva estimada Akiko.
Aquest bonic conte, ens parla sobre l'amor,
concretament d'un amor capaç de transcendir en el temps i fins i tot a la mort.
Un amor etern.
Conte Japonès
dijous, 10 de desembre del 2020
EL BLAUET O MARTINET PESCADOR
Agut
ocellet de colors vius;
plomes
de color blau turquesa,
el
pit i la panxa de color carbassa
i un bec amb forma d’espasa.
Com
un espadatxí
es
llança al riu
i
amb el bec enxampa
algun peixet viu.
Marta Vilà
Blauet pescant
dissabte, 5 de desembre del 2020
EL LLEÓ ENVEJÓS
En Teodor, era el lleó més atractiu de tota la praderia del Serengeti a l’Àfrica. Tenia una melena molt espessa i suau, el cos robust i musculós, i estava dotat d’ una gran força. Totes les lleones intentaven ser la seva parella, no hi havia cap altre lleó tan guapo i fort en tot el territori.
Però ell no estava interessat en tenir parella i es lamentava davant de la seva família de no posseir certes qualitats que tenien alguns animals.
—És injust! —li comentava a la seva mare—. Fixa't quin cos tan robust que tinc, admiro el guepard té el cos molt prim i és l'animal més ràpid de la sabana, pot enfilar-se dalt dels arbres i descansar sota l'ombra de les fulles. No m'agrada ser un lleó, sempre estem ajaguts al sol i envoltats de mosques.
—T'has de conformar amb les qualitats que tens i no envejar les dels altres animals —li deia la seva mare.
Capficat amb els seus pensaments es va anar a estirar una estona i, en aquell precís moment va veure una espectacular àguila volant pel cel, tot d'una va apreciar que descendia a tota velocitat i capturava una llarga serp amb les seves poderoses urpes. En Teodor estava meravellat amb la imatge de l'àguila que marxava triomfadora cap al seu niu.
Però moments després es va posar trist, ell també desitjava volar, com l'àguila. Quina emoció sentir el vent a la cara i planar pel cel observant el seu territori a gran alçada, va pensar que l'àguila era la reina de la sabana.
I amb els dies no es podia treure del cap aquella sensació de sentir-se poc afortunat, i de mica en mica, va anar agafant odi cap els guepards i les àligues.
Quan veia un guepard a la vora, el perseguia com fa un gos amb un gat. La seva fúria sorgia i ell era incapaç de controlar-ho.
I quan una àliga s'acostava al terra per caçar, ell tenia tanta enveja, que es posava a rugir, saltar i perseguir el mateix animal, tot ho feia, perquè l'àguila no aconseguís res per menjar.
Era feliç veient com les coses els anaven malament als guepards i les àligues, es sentia poderós. Però un dia amb una de les seves corredisses mentre perseguia un guepard, va voler enfilar-se al tronc d' un arbre vell on s'havia amagat el guepard i es va fer una gran ferida a la pota.
—Aiii quin mal! —es lamentava i plorava pel fort dolor.
—Tot és culpa dels guepards, maleïts!
Quan va arribar a la seva manada, va buscar consol i es va fer la víctima davant de la seva família, buscant que els altres lleons i lleones, anessin a buscar el guepard i li fessin una mala passada.
Però la seva mare va intervenir:
—Teodor estic molt decebuda amb tu! La ira que portes dins, és la que t'ha ocasionat la ferida, no donis les culpes al guepard. Tu odies les àligues i els guepards, ells no t'han fet res, en canvi tu els vols fer la vida impossible.
Tots els animals tenen qualitats, els elefants tenen molta força, l'estruç pot córrer a gran velocitat i fins i tot hi ha insectes minúsculs que tenen un verí tan potent que acabarien en pocs minuts amb la teva vida.
No busquis venjança, el guepard no té cap culpa i tampoc t’ha faltat al respecte. En canvi, tu si que no has actuat bé i el que hauries de fer és demanar-li perdó.
Que aquesta ferida, et serveixi per recordar que el rancor no et portarà res de bo.
Tota la manada, va estar d'acord amb el raonament que havia fet la lleona i finalment, en Teodor va tenir de reconèixer el seu error.
Quan va estar recuperat del tot, va decidir anar a veure el guepard i li va demanar disculpes pel seu comportament.
Mai més va tornar a ser enemic dels guepards i les àligues, havia après la lliçó. A partir de llavors els va admirar i els va deixar en pau.
Amb el temps també va aprendre a apreciar les seves qualitats, la força, la valentia, la bellesa... i a partir de llavors, encara en va tenir més, per exemple: ser respectuós amb tots els animals del seu territori.
Autora del conte: Marta Vilà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)