El colom Fermí,
ha estat buscant menjar tot el matí.
Primer ha trobat un cacauet
però li ha robat un gosset.
Després ha trobat un trosset de carbassa
però feia pudor de vinassa.
Per acabar ha trepitjat una cagarada
i li ha quedat la pota empastifada.
I el colom enfadat exclama: —Quin fracàs.
Sóc un cas com un cabàs!
Marta Vilà
Es tractava d’un home que portava moltes hores viatjant a peu i estava realment cansat i suat, sota l’implacable sol de la India. Extenuat i sense poder fer un pas més, es va estirar a descansar sota un exuberant arbre. El terra era dur i l’home va pensar en lo agradable que seria disposar d’un llit. Va resultar que aquell era un arbre celestial, dels que concedeixen els desitjos dels pensaments i els fan realitat. Al moment va aparèixer un confortable llit.
L’home
es va estirar i gaudia del flonjo matalàs quan va pensar, com desitjaria que
algú li donés un massatge a les seves fatigades cames. Pocs segons després, va
aparèixer una bonica dona que va començar a fer-li un deliciós massatge. Ja
descansat, va tenir gana i va pensar en que bo seria poder degustar una saborós
i abundant dinar. A l’acte van aparèixer davant seu els més deliciosos menjars.
L’home va menjar fins quedar tip, es sentia feliç i afortunat. De cop el va
sorprendre un pensament:
"Mira
que si ara apareix un tigre i m’ataca!"
Va aparèixer un tigre i se’l va menjar.
Moralina:
Canviant i descontrolada és la naturalesa de la ment. Aplicat a conèixer-la i dominar-la i dissiparàs el pitjor dels tigres: el que ronda dins d'ella mateixa.
Autor
desconegut.
El dofí Aimar
deambula feliç pel mar,
Té al cap una dèria,
ha d’anar Nigèria.
Es dirigeix a una festa
però arribar-hi és tota una gesta.
Li han dit: Que la diada serà sensacional!
I que tots els espectadors s’ho passaran genial.
Marta Vilà
Hi havia una vegada un home que tenia dos
galls, un dia va comprar una perdiu i la va posar al corral amb els galls,
però aquests l’atacaven, la perseguien i no la deixaven en pau. La perdiu
pensava que ells actuaven d’aquesta manera perquè ella era d’una espècie
diferent i, aquest fet l’entristia.
Uns dies més tard, la perdiu va veure com
els galls es barallaven entre si i que cada vegada que es separaven, era perquè
algun estava ferit.
Llavors la perdiu va pensar:
"Ja no em queixo de que els galls em
maltractin, doncs he vist que ni entre ells mateixos saben viure en pau".
Moralina:
Si
alguna vegada arribes a una comunitat on els veïns es barallen, estigues segur,
que a tu tampoc et deixaran viure en pau.
L’elefant Tobies
sempre diu mentides
i té el cap ple de fantasies.
Els seus pares el renyen
i li diuen que ha dir la veritat.
I ell plora i els promet
que no els ha pas enganyat!
Marta Vilà
Mongòlia
Font: www.uncuentotradicional.com
