El
rei de la mediterrània
per
la seva grandària,
de
cos rabassut,
seriós i morrut.
Territorial i sedentari
és
tot un solitari.
Menja
peixos i crustacis del fons marí,
i a vegades algun pop gegantí.
Marta Vilà
La mestra li pregunta a en Pepito:
—Pepito
com es diu en angles “El gat va caure a l’aigua i es va afogar”.
—Fàcil
senyoreta es diu:
—The cat cataplum in the water,
glu,glu,glu… and not more, miau, miau!
El professor li pregunta a en Jaumet:
—Com es diu gos en anglès?
—Dog
—respon en Jaumet.
—I
com es diu veterinari?
I
en Jaumet respon:
—Molt fácil ! Dog-tor.
Protegit per la seguritat d’un corral d’una casa, un cabrit va veure
passar a un llop i va començar a insultar-lo, burlant-se àmpliament d’ell.
El llop serenament li va replicar:
—Infeliç! Sé que no ets tu qui m’estàs insultant, sinó el lloc on et
trobes.
Moralina:
Moltes vegades no és el valor, sinó que l’ocasió i el lloc són els que ens fan sentir valents.
Fixeu-vos
bé entre els ulls...
Quina
franja tan daurada
que
té al cap l’orada.
Un
cos ovalat
de
color platejat,
i amb una bona dentadura,
que trenca fins i tot la closca més dura.
Marta Vilà
