La lèmur Honòria,
ha tingut un lapsus de memòria,
s'ha menjat una larva d’insecte
que tenia bon aspecte.
Però la larva en qüestió
li ha provocat una intoxicació,
es veu que era verinosa
i li ha deixat la visió borrosa.
Ara no recorda que és la líder del grup,
només diu ximpleries
i es comporta com les cries.
Marta Vilà
Un jove deixeble d’un filòsof savi, va arribar a la
casa d’aquest i li va dir:
—Escolta, mestre. Un amic teu va estar parlant de tu
amb malevolència…
—Espera! —el va interrompre el filòsof —. Ja has fet passar per les tres reixes
el que em vols explicar?
—Les tres reixes?
—Sí. La primera és la veritat. Estàs segur de que el que em vols dir és
absolutament veritat?
—No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.
—Com a mínim, ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això
que em vols dir es bo per algú?
—No, en realitat, no. Al contrari…
—Ah, vaja! L’última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que
tant t’amoïna?
—La veritat és que no.
—Llavors —va dir el savi somrient —, si no és veritat, ni bo, ni necessari, val
més enterrar-ho en l’oblit.
Reflexió:
Les tres reixes expliquen molt bé alguns dels aspectes
clau que s'han de considerar alhora de valorar si cal que ens prenem
seriosament un missatge, hem de tenir en compte la seva fiabilitat, hem de
valorar a qui implica el missatge i si es útil per algú i per últim, a qui beneficia anar escampant coses que no sabem si
són veritablement certes.
Segur que si tots féssim passar per les tres reixes aquelles coses que arriben als nostres oïdes, les relacions entre persones serien millors.
El mussol Robinson
aquest matí ha tingut un malson.
En el seu somni era malvat, mafiós…
i manava els animals fins i tot a l’ós.
Es feia portar manduca de la més fina,
i no els hi donava ni una propina,
però la seva conducta li portava malastrugança,
tots els animals li tenien set venjança.
Marta Vilà
