Per impartir
la seva lliçó al jove alumne, aquella tarda el mestre havia decidit visitar amb
ell alguns dels llocs més pobres i desolats d'aquella província. Després de
caminar força estona varen trobar la vivenda més humil de totes. Aquella
barraca estava a punt de caure en qualsevol moment; el sostre improvisat deixava filtrar l'aigua i, les deixalles i la brossa que s'acumulaven al seu voltant,
donaven un aspecte decrèpit a la casa; però el més sorprenent de tot era que
en aquella barraca de 10 metres quadrats i visquessin 8 persones. El
pare, la mare, quatre fills i dos avis que se les arreglaven per acomodar-se en
aquell lloc. La família vestia roba vella i anaven bruts, aquesta era la prova
de l'extrema pobresa en la que vivien. Curiosament, enmig d'aquest estat de
precarietat i pobresa, la família contava amb una possessió poc comuna en
aquelles circumstàncies: una vaca. Una demacrada vaca que amb l'escassa llet
que produïa, proveïa a aquella família amb el poc aliment de valor nutritiu, i també era l’única possessió material amb la que contaven i que els separava de la misèria total. I allà, entre les escombraries i el
desordre, van passar la nit el mestre i el seu jove alumne. L’endemà, els dos viatgers es varen llevar molt
d’hora i no varen despertar a ningú. Abans de marxar, el vell mestre li va dir en veu baixa a l'alumne:
—Es hora de
que t'ensenyi la lliçó que has vingut a aprendre.
Els dos varen sortir al pati de la casa i sense que el
jove pogués fer res per evitar-ho, el mestre va treure una daga que portava a
la seva bossa i va degollar a la pobra vaca que es trobava lligada a la porta
de la vivenda, davant dels incrèduls ulls del jove.
—Mestre —va
dir el jove—. Per què ho has fet? Acabes de
deixar aquesta família en la més total ruïna. Com has pogut matar aquella pobra vaca? Era l'única cosa que tenien.
Fent cas
omís a tots els interrogants del jove, el vell mestre es va disposar a
prosseguir el camí i van marxar sense poder saber quina sort tindria
aquella família davant la pèrdua de la seva única possessió. Durant els dies
següents, el jove
pensava una vegada i una altra que, sense la vaca, aquella família segurament moriria de gana. Un any
més tard, els dos homes van decidir tornar novament per aquells camins a veure
quina sort havia tingut aquella família. Varen buscar novament l'humil casa,
però en el seu lloc van trobar una casa gran. Era evident que la mort de la
vaca havia estat un cop massa fort per aquella família, ells segurament havien tingut d'abandonar aquell lloc i ara,
una nova família, amb majors possessions, s'havia apropiat d'aquell lloc i
havia construït una vivenda millor.
—A on hauran anat a parar aquell home i els seus fills? Què haurà estat d'ells? —pensava el jove alumne, mentre la seva ment es debatia en tocar la porta i esbrinar la sort dels antics propietaris. O continuar el viatge i evitar confirmar les seves pitjors sospites. Quina seria la seva sorpresa, quan de l'interior d'aquella casa va sortir l'home que un any abans els havia donat acollida.
—Com és
possible? —va preguntar el jove —. Fa un any enrere quan varem estar aquí,
vam ser testimonis del la profunda pobresa en que vostès vivien. Què va passar durant l'any perquè tot canviés?
L'home, ignorant el fet, que l'alumne i el seu mestre havien estat els causants de la mort de la seva vaca, va relatar com coincidint amb el mateix dia que varen marxar, algun malfactor, envejós de la seva vaca, havia degollat salvatgement l'animal. L'home va continuar relatant als dos viatgers que la seva reacció davant la mort de la vaca havia estat de desesperació i angoixa. Durant molts anys, la vaca havia sigut la seva única font de suport. El fet de tenir una vaca havia ocasionat que els seus veïns els respectessin, però també que envegessin un bé tan preuat. Un dies després del tràgic incident —va continuar l'home—. Varem decidir que si no fèiem alguna cosa, molt probablement, la nostra supervivència estaria en perill. Així que vaig decidir netejar la part de darrera de casa nostra i aconseguir llavors, després varem plantar vegetals i llegums amb els que ens poguéssim alimentar. Al cap d'uns mesos, vam vendre alguns vegetals que ens sobraven i, amb aquests diners vaig comprar més llavors. Més endavant vam començar a vendre les nostres verdures en una parada al mercat. Així varem poder tenir diners suficients per comprar millors robes i arreglar la nostra casa. D'aquesta manera, a poc a poquet, hem pogut fer una casa nova.
El mestre que havia estat en
silenci, prestant atenció al fascinant relat de l'home, li va dir al jove alumne que s'acostés i en veu baixa li preguntar:
—Tu creus que si aquesta família encara tingués la vaca, estaria avui com està ara? Segurament no, —va respondre el jove.
El mestre, mirant a l'alumne fixament als ulls, va
afegir:
Aquella vaca, a part de ser la seva única
possessió, també era la cadena que els mantenia lligats a una vida de
mediocritat i misèria. Quan no varen tenir més la falsa sensació de seguretat, que els
aportava sentir-se propietaris d'alguna cosa, encara que només fos una vaca
seca, varen tenir de prendre la decisió de buscar alguna cosa més per seguir endavant i, el que al principi varen percebre com un gran conflicte i una gran adversitat, va resultar ser una oportunitat per prosperar i crear una vida més plena.
Autor : Dr. Camilo Cruz
Reflexió:
Quines coses
són les vaques?
Hi ha coses
que ens proporcionen algun benefici, però a la llarga ens fan ser dependents d'ella
i no ens deixen avançar. Les vaques poden ser, un treball que no ens motiva però que no deixem perquè és segur o és millor que res o una relació de parella que no funciona... Són coses que depenen de
nosaltres mateixos i que no canviem, tot i que ens agradaria millorar-les. Les pors ens provoquen creences que ens frenen i que ens porten a acomodar-nos i
estancar-nos.
