Conten
que fa molt de temps, en un poble petit de la Xina, un home guardava la seva
llenya a la vora de la xemeneia. El seu veí, quan ho va veure, es va acostar a ell i li va dir:
—Si
no treus la llenya d’aquí pots provocar un incendi i quedar-te sense casa. No
veus que està massa a prop del foc?
Però
el veí, que era molt orgullós, va pensar que allò que deia era pràcticament
impossible i no li va fer cas.
Al
cap d’uns dies, la casa d’aquell home va començar a cremar per culpa de la
llenya que era al costat del foc. Els veïns el varen ajudar a apagar el foc, amb
tanta rapidesa, que la casa gairebé no va patir desperfectes.
I
ell, agraït, va convidar a berenar a tots els veïns que l’havien ajudat a
apagar l’incendi, però no va pensar invitar el veí que l’havia advertit del
perill.
Un
dels seus veïns se’n va adonar i, li va dir:
—Està
molt bé que ens hagis convidat per agrair-nos que t’ajudéssim a apagar el foc, però... No
hauria estat més just que també haguessis invitat aquell veí que et va advertir i, al que si li haguessis fet cas, t’hauria evitat la desgràcia?
Moralina:
Moltes
vegades oblidem agrair un bon consell, que si l’haguéssim seguit ens hauria
evitat alguna desgràcia.
Faula de la Xina
Autor: Ban Gu
Aquí nos dejas una enseñanza más.
ResponEliminaGracias, spai de contes.
Un beso
Muchas gracias a ti Marisa! 🥰
ResponElimina