EL FLAMENC DESPISTAT

El flamenc rosa està pescant

i una cosa acaba trepitjant,

ell  pensa que és una gran roca,

si  enfila i amb el bec  ho  toca.

De sobte la roca es mou

i ell sent molt  d’enrenou.

Ha despertat el cocodril

que dormia tan tranquil.

Tots els flamencs  l’estan avisant

i ell segueix tan feliç i campant.

"Que se’t menja el cocodril!

La teva vida penja d’un fil!"

I mentre tots l’estan mirant

i continuen cridant,

el cocodril obre la bocassa,

i  per poc no se’l empassa.

El flamenc surt amb molts treballs

i sense rebre gaires talls,

només té unes quantes rascadetes

a les dues potetes.

Els seus amics encara estan exaltats,

amb els cors ben accelerats...
I el flamenc els diu quan va tornant,

que no n’hi havia pas per tant!

Marta Vilà

EL CAMALEÓ

Dalt de la branca el camaleó,

observa amb atenció,

ben amagat entre el fullatge

amb un vestit verd de camuflatge.

Busca algun insecte per menjar

perquè el seu estómac deixi de rondinar.

Els ulls no li paren de rodolar

i  s’ha començat a marejar.

Pensa que la vida no és cap paradís,

es deprimeix i es torna gris

 i  per complicar més la situació,

se li acosta un altre camaleó.

El camaleó l’empenta amb força,

per fer-lo caure de l’escorça.

I ell es torna vermell com una cirera

i  el fa fora de mala manera.

Després de l’enfrontament,

ja no es troba tan malament,

 i  per recuperar la relaxació

es torna de color marró.

Sent un soroll que serà?

Una aranya per menjar!

I  es torna de color groc.

Ànims!, que ja queda poc!

Dispara la llengua com un arpó,

es menja l’aranya i pensa, que bo!

I amb l’estómac ple es posa a dormir

fins que algun insecte  torni a venir.

Marta Vilà

EL CARGOL I LA BAVOSA

Un cargol  s'arrossegava per la prada,

quan va veure una bavosa enrabiada.

S’atura i li pregunta a la bavosa:

-Que t’has enfadat per alguna cosa?

-Aquest temps em té enutjada

sempre surto mal parada.

Quan venen dies de fred,

el cos se’m queda geladet.

-I quan fa molta calor,

tinc el cos ple de suor.

Cargol, quina enveja que em fas,

doncs aquest problema no el tens pas!

-Quina casa més bufona,

a  l’hivern deu ser calentona.

I  a l’estiu quan fa caloreta,

deu ser molt fresqueta!

-Tens tota la raó bavosa,

la meva casa, no em fa cap nosa.

Em sap tant de greu no poder-te ajudar,

si pogués, una casa t’aniria a buscar!

-No pateixis bon amic,

només m'estava queixant un xic!

Quan n'estigui farta, sota terra hivernaré

i  fins que no vingui el bon temps no sortiré.

Marta Vilà

L'ESPANTAOCELLS

Al mig d'un camp de blat,

hi ha un espantaocells palplantat.

El seu cos és fet de canya

i  no espanta ni a una aranya.

Porta una camisa i un barret

i  fa cara de ximplet.

Les seves mans,

són un parell de guants.

I  per emplenar-li  la camisa

han agafat palla de la païssa.

No porta  pantalons

i  l’han lligat amb cordons.

Molts  ocellets  l’estan mirant,

mentre el gra es van menjant.

I  els corbs el troben tan bonic,

que l'estimen com un amic.

Marta Vilà

EL LLEÓ REP UNA LLIÇÓ

Un jove lleó se’n riu,

d’un estruç com fa el niu

i  presumeix davant de la manada,

de la sorpresa que els té preparada:

“Veieu aquella au tan grassoneta,

doncs acabarà a la meva panxeta.”

S’acosta a l’estruç per darrera,

però l’ocell surt a la carrera.

Ho intenta de nou  per davant,

i  una pessigada li acaba ventant.

Finalment ho intenta pel costat,

i  li venta una coça que el deixa baldat.

Amb la cama ben masegada,

el lleó torna a la manada.

Després de l’espectacle tothom riu,

i ell no gosa dir ni piu.

Marta Vilà

EL LLORO I LA CACATUA

El lloro Gilbert,

es verd com el julivert.

Veu  una cacatua

i  pensa:  “Vatua!”

I  mentre la va mirant

el seu cervell va rumiant:

“Quin cap més esperrucat,

aquest lloro sembla enfadat!,

potser s’ha enrampat

dalt d’un teulat!”

I  en Gilbert es fixa que el seu plomall

sobre i es tanca com un ventall.

La cacatua el mira de reüll

i  ell riu, i  li pica l’ull.

 I  la cacatua li diu:  -Per què rius?

I  en Gilbert respon: -Com et dius?

-El meu nom és Salomó,

i  sóc la cacatua més forta de la regió!

-Doncs jo soc el lloro Gilbert

i   me'n vaig a buscar julivert.

Marta Vilà

COM GAT I GOS

En una mateixa caseta,

vivien un gos i una gateta.

Ells dos no s’entenien

i es barallaven fins que s’adormien.

El gos pensava del gat:

Que era boig, perquè s’enfilava al teulat,

i que amb les seves ungles afilades,

li havia fet unes quantes esgarrapades.

I el gat pensava del gos:

Que era un pesat i un bavós,

i el que menys li agradava

és que tot ho ensumava.

Però un dia, tips de barallar-se,

es varen posar a parlar sense enfadar-se,

i varen acceptar les seves diferències

sense gaires exigències.

I  a poc a poc  amb molta paciència,

varen tenir una feliç convivència.

Marta Vilà

LES VAQUES I L'ESCARABAT PILOTER

En el camp estaven menjant

una vaca i la seva vedelleta,

i un succés les va deixar rumiant;

sobretot a la petitoneta.

Un escarabat molt esvarat

feia rodolar una piloteta,

content del tresor  trobat,

enmig de tanta herbeta.

—Què fa aquell escarabat?

D'on ha sortit la piloteta?

—Filleta, és caca que ha trobat

i l'ha deixat ben rodoneta.

—Quin fàstic,  caqueta!

I de què en vol fer?

—La portarà  a la seva caseta

perquè és un escarabat piloter.

—I per què se la vol emportar?

—Els escarabats piloters mengen caqueta

i així és poden alimentar

o posar els ous a la boleta.

—Saps una cosa mareta...

No m'agradaria ser un escarabat piloter,

no tenen una vida gens neta.

Quina angúnia i quin porquer!

Marta Vilà

L'ERUGA I L'ESCARABAT

La petita erugueta,

està molt enfadadeta;

es troba lletja i insignificant

i tot el dia se’l passa menjant.

—Quina vida més arrossegada,

no tinc cames i estic tota arrugada !

Jo voldria ser boniqueta

com una floreta.

Va passar un escarabat,

que anava molt mudat.

-Què et passa erugueta?

No ploris, pobreta !

—No sóc gens agraciada,

i sempre estic molt afamada.

Menjo i menjo sense parar,

i el meu estómac no para de rondinar.

—Menja, menja erugueta,

que et faràs gran i boniqueta.

Això t’ho diu un escarabat

que mai s’ha equivocat !

—Ben aviat faràs un saquet

que serà molt calentó i tovet.

Molts dies dormiràs

fins que un feliç dia et despertaràs.

—I llavors no hi haurà cap cosa més bella,

tu seràs una meravella !

Una papallona de mil colors,

més bonica que les flors.

—Gràcies escarabat,

el dia m’has alegrat !

Me’n vaig a buscar una fulleta,

que ja començo a tenir ganeta.

Marta Vilà

QUÈ LI PASSA AL GOS?

Una tarda passejant

vàrem anar al camp,

i  molta estona vam estar jugant

fins que vàrem fotre el camp.

Al cap d’uns dies;

quines coses més estranyes,

notava  pel cos, petites cries

que semblaven aranyes.

No em podia estar quiet

i em rascava i refregava

per tota casa com un ximplet.

Què era allò que em passava?

L’amo mentre dormia al sofà,

va notar un picada a la cama,

que el va fer despertar

i corrents es va treure el pijama.

Tenia les cames ben picades

i el seu enuig no amagava;

caminava fent animalades

i a les puces insultava.

Un cop descobert el dilema;

em van untar amb una loció

que va posar fi al problema

de la meva infestació.

Marta Vilà

L’ELEFANT SE SENT FERIT

Un dia l’elefant,

quan anava passejant,

va escoltar darrera seu,

un comentari que li va saber greu:

"Caram! quin cul tan gran,

que té el senyor  elefant!"

Es gira, i veu dos cocodrils rient

i ell s’ho pren molt malament.

Quan arriba a la manada,

li explica a la seva estimada.

"Deixa’ls estar els cocodrils,

si els agafo, en faré pernils!"

"A mi, tal com ets, ja m’agrades";

i tots dos, es fan dolces mirades.

I és que l’amor és tan genial,

que cura qualsevol mal.

Marta Vilà