El gat i els dos ocells

 

Existia una gran amistat entre un pardal i un gat, aquesta relació va començar en el moment del naixement del gat,  quan  llavors, els seus amos li varen presentar el pardalet.

El gat i el pardal jugaven moltes vegades i també s’enfadaven, quan això succeïa, l’ocell picotejava el gat, metre que el gat el colpejava suament amb les seves urpes mig obertes i, tot i que les baralles a vegades pujaven de to, mai no arribava a haver-hi  ira en la seva relació d’amistat. Però un dia l’ocellet va conèixer un altre pardal i com que tots dos eren uns ocells molts insolents, ben aviat varen començar les discussions i baralles entre ells.

La petita amiga del gat, en aquestes baralles, generalment sempre s’emportava la pitjor part; i un dia va arribar tremolant de por i dolor i li va suplicar al gat que vengués el seus mals. El gat enfadat pel que li havia fet a la seva amiga es va llançar sobre l’altre pardal i ràpidament el va aixafar i se’l  va menjar.

Llavors el gat va pensar:

“No sabia que els pardals fossin tan bons”; i a continuació, deixant-se emportar pels seus impulsos naturals, va atrapar i matar la seva companya de jocs, que tristament  també va acabar al seu estómac,  juntament amb l’altre ocellet insolent.

Moralina:

Estigués atent, perquè la naturalesa de les persones  sempre sortirà a la llum.

Autor: Jean de la Fontaine