Que feliç era la cigala durant l’estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres … però l’estiu, no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s’havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.
—Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred—, s’anava dient ella mateixa.
—I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
—Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagatzemar provisions i construir-me un refugi?
—Doncs és clar que no! —va dir tota convençuda—,havia de cantar. Però els meus càntics ara no m’alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.
—Què vols? —va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.
El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:
—Tinc gana i … i … estic morta de fred…
I la formiga va contestar :
—I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa?
—Jo? Cantava i cantava tot el dia —va respondre la cigala tota orgullosa.
—I què? —va preguntar la formiga.
—Doncs … res … —va murmurar la cigala.
—Cantaves? doncs ara, per què no proves de ballar?
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.
Moralina:
Més val ser previngut, que no pas deixar les coses per fer.
Autor Isop
