dilluns, 24 d’octubre del 2016

EL COALA I L' EMÚ























Conte Australià:


Per què el coala viu damunt d'un arbre si no és un ocell? Per què l'emú no pot volar si és una au?
Si vols conèixer els secrets que amaguen aquests animals australians, llegeix el conte del coala i l'emú :

Fa molt de temps, en una època llunyana anomenada “El temps dels somnis”, els animals convivien entre ells en harmonia i feien, si fa no fa, el mateix tipus de vida tranquil·la i en pau.
Un dia però, va sorgir un problema que els va portar a discutir-se per veure qui tenia raó. Van estar hores i després dies i fins i tot setmanes, sense dir-se ni tant sols “bon dia”. Va passar tant de temps que, finalment, van oblidar fins i tot el motiu que els havia portat a enfadar-se d’aquella manera.
En aquell moment van adonar-se que ja no tenia sentit continuar enfadats i van decidir tornar a ser amics; tots menys l’emú, que era molt orgullós, tant que no volia tornar a parlar amb els animals que vivien enfilats a dalt dels arbres. En aquells dies es va trobar al coala i tot cofoi li va dir:
—Hem de resoldre aquesta qüestió d’una vegada per totes i veure finalment qui tenia raó!
—Què vols dir? —va preguntar el coala —, però si ja ningú no recorda quin va ser el motiu que ens va portar a barallar-nos! És millor que ho deixem córrer i tornem a ser amics.
Però l’emú no volia acceptar-ho. Per ell això era una derrota i es creia millor que els altres animals.
—Segur que érem els ocells que teníem raó! Som més intel·ligents que els animals que viviu als arbres i  podem volar...
I va succeir que mentre presumia de totes les qualitats, es va anar inflant cada vegada més i més, fent-se cada vegada més gros i pesat, com un enorme globus cobert de plomes. Tant i tant es va inflar, que quan va voler batre les ales per poder alçar el vol, no va poder. Amb tota la seva força intentava alçar-se, estirant el coll cap el cel. Ni un pam es va enlairar.
La ira el va envair i enfurismat, va girar-se cap al coala que havia estat testimoni dels seus intents frustrats. Tan terrible devia ser la cara de l’emú en aquells moments, que el coala acovardit, va enfilar-se a corre-cuita a l’arbre que tenia més a prop i va decidir que no en tornaria a baixar mai més.
Però als arbres no hi ha aigua. Van anar passant els dies i és clar, el coala tenia molta set. Finalment, va adonar-se que a les fulles verdes hi havia aigua i tot i que era molt poqueta, s’hi va conformar.
Ara ja no beu mai i s’està dia i nit enfilat a dalt dels arbres, on es troba protegit de l’emú, que encara sense poder volar, corre amunt i avall, intentant  sense èxit, reprendre el vol altra vegada, com ho feia en els vells temps.
Conte Australià



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada