EL GAIG

Pertany a la família dels còrvids;

té dos taques negres al costat de la boca,

i  al lateral de les ales,

unes franges blaves i barrades.

És intrèpid  i  viu en grup,

també és golafre i molt astut,

i  si està relaxat o es posa en alerta,

se li aixeca damunt del cap una petita cresta.

Marta Vilà

Vida i costums del gaig

LA GARSA

Les puntes de les ales

i  la panxa blanca;

és negra com el carbó,
i  té mala reputació.

La seva alimentació és omnívora,

menja de tot, inclosos els ous d'altres ocells,

i  per aquest  motiu no agrada a certa gent,
malgrat ser una au beneficiosa i molt intel·ligent.

Marta Vilà

Les garses també poden ser entremaliades com els gats

LA GAVINA

És un ocell pescador

valent i un xic traïdor,

astuta com un pirata

en el seu mar de plata.

Quan el mar està en calma

planeja majestuosa,

cercant peixos per menjar

i  l’estómac emplenar.

Si la veieu passejar per la sorra

amb un posat arrogant,

no cal que us amoïneu,
només d’acostar-vos,  l’espantareu.

Marta Vilà

Una gavina alimentant els seus pollets

Algunes espècies migren i d'altres resideixen tot l'any al nostre país

LA MALLERENGA BLAVA

Quin moixó tan bufonet,

el seu cos és ben rodonet,

té una ratlla als ulls com els orientals,

i  els seus colors són fenomenals.

Blau cobalt per alguns llocs del cos,

groc  a  la  panxona,

petits  tocs  de negre  i   verd,

i  blanca la carona.

Marta Vilà

Niada de Mallerenga blava

Migrador  i  hivernant arreu del territori.

LA MALLERENGA CARBONERA

La cara  de dos colors,

sobre de l’ull negre i les galtones blanques,

porta una armilla groga amb una llarga i negra corbata,

i  llueix  una esplèndida  jaqueta  de color plata.

Marta Vilà

El cant de la Mallerenga Carbonera

Alguns exemplars són residents al territori  i d'altres migren

LA MERLA

El mascle és negre, i té el bec més groc,

i  l'ull resseguit amb una ratlla groga  i  fina.

La femella és més marronosa  i  pigadeta,

però tots dos tenen la mateixa silueta.

Marta Vilà

Merla cantant

Alguns exemplars són residents i d'altres migren

EL MUSSOL

Té els ulls rodons

com dos botons,

mirada impactant,

com un sol  brillant.

Li agrada la foscor,

 caça  de nit,

 i quan és de dia

es queda adormit.

I encara que fa Uh, uhhh!

com un fantasma,

amb el seu udol,

 pocs animals espanta.

Marta Vilà

Un mussol que canvia la forma

L'ÒLIBA

La seva cara té forma de cor,

els ulls semblen olives negres.

El seu  aspecte és  misteriós

i  el seu cant és espantós.

 Les  potes les té  emplomades,

i  les  ungles esmolades.

Li agrada viure  en zones habitades,

campanars d'esglésies  o masies aïllades.

Marta Vilà

Un niu d'òlibes

L'ORENETA

Les orenetes,

amb la seva arribada,

ens anuncien que la primavera,

està a la volta de la cantonada.

Construeixen un niu de fang ben rodonet,

i  l’adossen a un mur en una zona arrecerada,

que estigui a cobert de la pluja,

com la volada d’un balcó o d’una teulada.

Les orenetes i les seves cries,

quan arribi la tardor marxaran d’aquí,

però deixaran un niu que és casa seva,

i  pels volts de primavera tornaran a venir.

Marta Vilà

Orenetes i falciots. Edificis vius

L'ORIOL

Els mascles són d’un groc intens,

amb les ales  i  la cua negres.

Ens venen a veure quan fa  bon temps,

i  xiulen quan estan contents.

Són mestres en l’art de teixir;

el seu niu és com un cistell,

mengen insectes, aranyes, erugues

i  en ocasions fruites madures.

Marta Vilà

El cant de l'Oriol

EL PARDAL

Qui no ha vist mai un pardal?

És enginyós, valent,

fort  i  resistent.

Saltironeja pel terra sense parar,

buscant alguna cosa per menjar.

Marta Vilà

El pardal en perill d'extinció
degut al canvi climàtic

LA PERDIU

La perdiu:

Amb la cara emblanquinada,

i  una ratlla als ulls pintada

d’un roig molt viu.

Sembla que va arreglada,

amb el bec i les potes tintades,

 porta  un vestit de gala

que té franges a sota l'ala.

Marta Vilà

Una perdiu prenent un bany de sorra i els seus pollets

EL PICOT VERD

Fa  forats als troncs per fer el niu,

i  menja formigues al terra,
té el cap de color vermell
i  als ulls una màscara negra.

Verdes  i  grises les plomes,

puntejades les vores de les ales

i  una petita clapeta,

 de color groc a la cueta.

Marta Vilà

Picot verd alimentant el seu pollet

EL PIT-ROIG

Un ocellet rodanxó,

com una bola de cotó,

amb el pit i la cara tacada,

per una pinzellada ataronjada.

És l’ocell més matiner;

canta i refila dalt dels arbres,

al camp, al jardí o al bosc,

canta fins que es fa fosc.

Marta Vilà

Informació del pit-roig

Migrador  i  hivernant molt comú arreu del territori 

POLLA D'AIGUA O GALLINETA D'AIGUA

A la cara hi té un escut vermell,

el cos és de color pissarra,

les potes verdes i groguetes,

i els dits dels peus llargs com mongetes.

Marta Vilà

Polla d'aigua en el riu

Alguns exemplars són residents al territori  i  d'altres migren.

LA PUPUT

Pu-pu-put!

així canta la puput,

una au solitària i territorial,

i  d’origen tropical.

Camina pels camps picotejant

i  entre les herbes va escarbotant.

El seu bec és llarguíssim  i corbat

i  té una cresta erèctil sobre el cap.

Fa el seu niu a qualsevol forat,

a la soca d’un arbre  o  en un mas enrunat.

Té cura dels polls,  però el seu niu fa molta pudor,

i  la puput pensa: "Que com més brut millor".

Marta Vilà

 

 Una puput alimentant el seu pollet

Alguns exemplars resideixen tot l'any a Catalunya, d'altres migren a l'Àfrica.

EL ROSSINYOL

Autor imatge: Carlos Delgado

D’aspecte senzill

 i  de tarannà humil,

també és solitari  i  vergonyós

 i  s’amaga en el brancatge frondós.

Tot i ser tan esquifit,

canta de dia i de nit.

Fàcilment l’escoltareu

perquè la seva veu no té preu.

És un magnífic cantador,

que marxa quan ve  la tardor.

Què li podria agradar tant com cantar?

Doncs, unes cireres per menjar!

Marta Vilà

El cant del rossinyol

LA TÓRTORA TURCA

Pertany a la mateixa família que el colom.

De colors pàl·lids amb una ratlla negra al coll,

cos esvelt  i refinada,

li agrada la ciutat  i és confiada.

Marta Vilà

Tórtores turques fent el niu