Autor imatge: Carlos Delgado
D’aspecte
senzill
i de tarannà
humil,
també
és solitari i vergonyós
i s’amaga en el brancatge frondós.
Tot
i ser tan esquifit,
canta
de dia i de nit.
Fàcilment
l’escoltareu
perquè la seva veu no té preu.
És
un magnífic cantador,
que
marxa quan ve la tardor.
Què
li podria agradar tant com cantar?
Doncs,
unes cireres per menjar!
Marta Vilà
El cant del rossinyol
Mare meva quin cant tan preciós, un ocell petit però eixerit...Fa molt de temps que no n'he sentit cap al natural, pel meu gust, és l'ocell que canta més bonic. Ja ho deia en Verdaguer:
ResponElimina"rossinyol refila i canta,
té la veu com un fil d'or
notes i notes enfila
d'alegria i de tristor"...
Petonets.
Bon dia, sí que és veritat que el rossinyol és un ocellet molt eixerit! Quin vers més bonic de Jacint Verdaguer.
EliminaPetonets!