dimecres, 31 de gener del 2018

ACUDIT 30: CONTANT OVELLES!



Un home marxa caminant del poble de Lepe. Després de diversos dies, arriba a Salamanca mort de gana i es troba un pastor i li diu:
—Si endevino quantes ovelles tens, em regales una ovella?
El pastor accedeix.
El de Lepe conta les ovelles i li diu al pastor que té 2558 ovelles.
El pastor sorprès li deixa emportar-se una ovella.
Al cap d’uns minuts el pastor crida al de Lepe:
—Jove vine cap aquí!, si endevino a quin poble vius,  em tornes l’ovella?
El de Lepe accepta i el pastor li diu:
—Ets de Lepe.
—Ostres!, ho has endevinat. I com ho saps?
—Home de 2558 ovelles que tinc,  i tu vas...,  i te m'emportes el gos!

ACUDIT 31: METGE I VETERINARI


Un veterinari, va a veure un metge que és amic seu perquè es troba malament.

El metge li diu:
-Et farem una analítica, un proves a l’estómac, unes plaques de tòrax i llavors et faré un diagnòstic i et receptaré el medicament.

El veterinari li contesta:
-Doncs vaja, jo quan veig els símptomes d’una vaca malalta no necessito res més!, i li recepto immediatament.

Llavors el metge li contesta:
-Entesos, doncs mira, et prens aquestes pastilles i si et van bé perfecte! I si no et van bé, et sacrifiquem.

dijous, 25 de gener del 2018

EL TIGRE QUE ES PENSAVA QUE ERA UNA OVELLA





Una tigressa embarassada estava buscant menjar, quan va veure un ramat d’ovelles i es llançà cap a elles per caçar-les, les ovelles espantades van córrer, però la tigressa va aconseguir agafar-ne una i  matar-la, però amb el gran esforç de la cursa va donar a llum, amb tanta mala sort, que després del part va morir.
La cria de tigre, va ser adoptada pel ramat i es va criar entre les ovelles. Vivia com una ovella, pastava, feia “beeeee”, parlava  com elles. I així va anar creixent fins a convertir-se en un cadell tigre; un dia des d’una muntanya va veure un tigre adult, aquest tigre va quedar horroritzat de veure un cadell de tigre que es comportava com una ovella, i caminava amb elles  com si formes part del grup. “Això era una deshonra per la seva raça” –va pensar el tigre adult. “ ¿Com pot haver-hi un tigre tan covard que vagi caminant amb les ovelles i menjant herba?”
Així que enfadat, va córrer cap a les ovelles. Totes varen fugir i el tigre també. El tigre adult va matar una ovella, i després va agafar amb la boca el cadell de tigre. El petit tigre es pensava que se’l menjaria, però el tigre adult va portar-lo a la vora d’un llac, i l'obligà a mirar-se a l’aigua. Seguidament, va oferir-li un tall de carn. El cadell de tigre no volia menjar la carn, però es va veure obligat a fer-ho. Al principi no li va agradar el gust de la carn, però de mica en mica es va adonar que no era tan dolenta. El tigre adult llavors li va dir:
“Ara rugeix”, i va llançar un gran rugit  per mostrar-li com ho fan els tigres. El petit tigre va fer un soroll estrany, una barreja de bel i rugit. Va estar així força temps fins que va aconseguir fer un gran rugit.
Els sufís diuen que aquell rugit, és el rugit de l’ésser humà quan s’adona de qui és en realitat. Per ells, nosaltres estem en una situació on no sabem qui som realment; creiem que som una cosa i en som una altra totalment diferent.


Moralina:
Tots naixem tigres, però vivim com ovelles..., i és quan descobrim perquè hem nascut, quan comencem a viure com tigres, la nostra veritable naturalesa. La societat actual està plena d’ovelles, que es queixen de tot, però no fan res per sortir de la seva zona de confort, canviar la seva vida o per canviar el món. 
I tu, has pensat que ets, un tigre o una ovella?
Conte Àrab


Conte narrat  en una coferència sobre: La vida, la  llibertat i la consciència. 

Veu:  Fredy Kofman



dijous, 18 de gener del 2018

EL LLORO I LA CACATUA




El lloro Gilbert,
es verd com el julivert.
Veu  una cacatua
i  pensa:  “Vatua!”


I  mentre la va mirant
el seu cervell va rumiant:


“Quin cap més esperrucat,
aquest lloro sembla enfadat!,
potser s’ha enrampat
dalt d’un teulat!”


I  en Gilbert es fixa que el seu plomall
sobre i es tanca com un ventall.
La cacatua el mira de reüll
i  ell riu, i  li pica l’ull.


 I  la cacatua li diu:  -Per què rius?

I  en Gilbert respon: -Com et dius?


-El meu nom és Salomó,
i  sóc la cacatua més forta de la regió!

-Doncs jo sóc el lloro Gilbert
i   me'n vaig a buscar julivert.

Marta Vilà


dilluns, 15 de gener del 2018

EL CAMELL VIST PER PRIMERA VEGADA






Quan els humans varen veure per primera vegada al camell, es van espantar, i atemorits per la seva gran mida varen emprendre la fugida.

Però passat el temps i veient que era inofensiu, es van  envalentonar i es varen acostar a ell.
Llavors veient a poc a poc que l’animal no coneixia la còlera, aconseguiren domesticar-lo fins al punt de col·locar-li una brida i lliurar-lo als nens per conduir-lo.

Moralina:
És natural que el desconegut el tractem sempre amb recel i prudència. Després de vàries observacions podrem tenir un millor judici.

Autor: Isop


dimecres, 10 de gener del 2018

ACUDIT 29: EL LLORO


Una senyora vol comprar un lloro. L’empleat de l’ocelleria li ensenya un lloro que li agrada, però li diu que es ven juntament amb una òliba que està al seu costat, que sense l’òliba no se’l pot emportar. Però la senyora insisteix tant en emportar-se el lloro, que al final ho aconsegueix.

Al cap d’una setmana torna desesperada:
—Escolti, aquest lloro és insuportable, està tot el dia parlant. A casa no ens deixa dir una sola paraula, ens té ben embogits! Per què no em va dir que era d’aquesta manera?

—Senyora, ja li vaig dir que s’emportés l’òliba…
—I per què vull aquella òliba?
—Perquè li faci Shhhhhhh! Al  lloro.

ACUDIT 28: COMPTE AMB EL GOS!



El marit li va portar a la seva esposa com a regal, un preciós gos. Ella va decidir batejar-lo amb el nom de “Sançaboles”.

Varen passar un dies i va venir el carter a entregar la correspondència. El gos va saltar cap el carter amb uns lladrucs que no eren fàcils d’interpretar.

Llavors la dona, va intentar  contenir el gos, mentre li cridava amb aire autoritari:
-Deja’l  Sançaboles, deja’l  Sançaboles!
-Noooooooooo!

divendres, 5 de gener del 2018

MANITÚ






“Per suposat que puc caçar un ren”, havia afirmat Ojibwa, responent a les crítiques del seu avi, que el considerava massa jove i inexpert.
Però, després de passar tres dies sol al bosc, la tasca ja no semblava tan senzilla.
El primer dia, Ojibwa va trobar una pista d’un ren i el seguí d’aprop, però el sol es va pondre abans de que pogués agafar-lo. El segon dia, Ojibwa va sorprendre un altre ren bevent en un rierol; va treure el seu arc, es va aproximar al rierol i va trepitjar sense adonar-se, algunes  branques seques que van cruixir espantant a la seva presa.
El tercer dia, Ojibwa va localitzar a una família de rens que es refugiaven darrera d’uns penya-segats, però quan va començar a acostar-se va sentir el rugit d’un os i s’enfilà a un arbre per posar-se a resguard. Per suposat quan va baixar de l’arbre els rens ja havien abandonat el seu amagatall. La nit del tercer dia, Ojibwa es trobava en una clariana del bosc donant-li voltes al cap sobre el seu fracàs i considerant la possibilitat de tornar al campament, sense pena ni glòria, quan de sobte va escoltar un soroll i va percebre una lluentor estranya. Després del soroll va escoltar una veu:
-Sóc Kitxi Manitú, no tinguis por –va dir la veu.
-Oh! Kitxi Manitú! Necessito la teva ajuda –va respondre Ojibwa.
-Per tornar al campament amb la cua entre cames no necessites la ajuda de Kitxi Manitú!
-Estic decidit a intentar-ho una vegada més, però no sé com fer-ho –va dir el jove.
-El primer dia vares fallar perquè et va faltar rapidesa, el segon dia et va faltar la cautela i el tercer dia..., bueno, acceptem que el tercer dia vares ser simplement un covard. Necessites que "manitú", la força, creixi dins teu. Per això tindràs d’internar-te en el bosc de bedolls: passaràs dos dies amb les seves respectives nits assegut a la pedra més planera que trobis en el bosc.
Posaràs la teva mirada i atenció en els troncs dels arbres, a cap altre cosa. Al final del segon dia se’t presentarà un animal protector que t’indicarà un camí. 

Ojibwa va seguir les instruccions amb molt de compte; va mantenir-se atent i quiet dos dies  amb les seves nits. Al final del segon dia, tal com Kitxi Manitú li havia anunciat, va veure un animal, un castor amb els ulls força grossos. El castor es va presentar colpejant la seva gruixuda cua contra el terra, i quan va notar que Ojibwa l’havia vist es va posar a córrer.
En aquell moment Ojibwa va recordar que el seu primer error havia estat la falta de rapidesa, de manera que va començar a córrer darrera del castor. Després d’una estona, el castor va passar a pocs metres d’un os gegantí que esgarrapava distret l’escorça d’un avet. Ojibwa va recordar que el seu tercer error havia estat sucumbir davant la por, i va seguir corrent darrere el castor, ignorant la presència de l’os. Finalment el castor va entrar a la zona més espessa de floresta i es va detenir, donant pas a una marxa lenta. Ojibwa va recordar que els seu segon error havia estat la manca de cautela, i va començar a caminar tan suau i discretament que els seus mocassins no feien cap soroll. Així es varen acostar a un ren que mastegava herbes i treia de tant en tant la llengua. Ojibwa va apuntar amb l’arc i quan es disposava a llançar la fletxa, el ren va desaparèixer. No es va escapar, no es va moure; simplement va desaparèixer. En el lloc on era el ren va sorgir un resplendor...Kitxi Manitú.

-Ja has après prou de moment- li va dir el Gran Esperit-. No dubto que un dia, molt aviat, seràs un bon caçador. Ara torna al campament i digue-li al teu avi que tenia raó, que et falta molta experiència. Si ho fas, afegiràs a tot el que has après un lliçó d’humilitat.

Llegenda dels indis americans Xipewa/Ojibwa
Amèrica del Nord