“Per
suposat que puc caçar un ren”, havia afirmat Ojibwa, responent a les crítiques
del seu avi, que el considerava massa jove i inexpert.
Però,
després de passar tres dies sol al bosc, la tasca ja no semblava tan
senzilla.
El
primer dia, Ojibwa va trobar una pista d’un ren i el seguí d’aprop, però el sol
es va pondre abans de que pogués agafar-lo. El segon dia, Ojibwa va sorprendre
un altre ren bevent en un rierol; va treure el seu arc, es va aproximar al
rierol i va trepitjar sense adonar-se, algunes branques seques que van cruixir espantant a la
seva presa.
El
tercer dia, Ojibwa va localitzar a una família de rens que es refugiaven
darrera d’uns penya-segats, però quan va començar a acostar-se va sentir el
rugit d’un os i s’enfilà a un arbre per posar-se a resguard. Per suposat quan
va baixar de l’arbre els rens ja havien abandonat el seu amagatall. La nit del
tercer dia, Ojibwa es trobava en una clariana del bosc donant-li voltes al cap
sobre el seu fracàs i considerant la possibilitat de tornar al campament, sense
pena ni glòria, quan de sobte va escoltar un soroll i va percebre una lluentor estranya.
Després del soroll va escoltar una veu:
-Sóc
Kitxi Manitú, no tinguis por –va dir la veu.
-Oh!
Kitxi Manitú! Necessito la teva ajuda –va respondre Ojibwa.
-Per
tornar al campament amb la cua entre cames no necessites la ajuda de Kitxi
Manitú!
-Estic
decidit a intentar-ho una vegada més, però no sé com fer-ho –va dir el jove.
-El
primer dia vares fallar perquè et va faltar rapidesa, el segon dia et va faltar
la cautela i el tercer dia..., bueno, acceptem que el tercer dia vares ser
simplement un covard. Necessites que "manitú", la força, creixi dins teu. Per
això tindràs d’internar-te en el bosc de bedolls: passaràs dos dies amb les
seves respectives nits assegut a la pedra més planera que trobis en el bosc.
Posaràs
la teva mirada i atenció en els troncs dels arbres, a cap altre cosa. Al final
del segon dia se’t presentarà un animal protector que t’indicarà un camí.
Ojibwa va seguir les instruccions amb molt de compte; va mantenir-se atent i
quiet dos dies amb les seves nits. Al
final del segon dia, tal com Kitxi Manitú li havia anunciat, va veure un
animal, un castor amb els ulls força grossos. El castor es va presentar
colpejant la seva gruixuda cua contra el terra, i quan va notar que Ojibwa
l’havia vist es va posar a córrer.
En
aquell moment Ojibwa va recordar que el seu primer error havia estat la falta
de rapidesa, de manera que va començar a córrer darrera del castor. Després
d’una estona, el castor va passar a pocs metres d’un os gegantí que esgarrapava
distret l’escorça d’un avet. Ojibwa va recordar que el seu tercer error havia
estat sucumbir davant la por, i va seguir corrent darrere el castor, ignorant
la presència de l’os. Finalment el castor va entrar a la zona més espessa de
floresta i es va detenir, donant pas a una marxa lenta. Ojibwa va recordar que
els seu segon error havia estat la manca de cautela, i va començar a caminar
tan suau i discretament que els seus mocassins no feien cap soroll. Així es
varen acostar a un ren que mastegava herbes i treia de tant en tant la llengua.
Ojibwa va apuntar amb l’arc i quan es disposava a llançar la fletxa, el ren va
desaparèixer. No es va escapar, no es va moure; simplement va desaparèixer. En
el lloc on era el ren va sorgir un resplendor...Kitxi Manitú.
-Ja
has après prou de moment- li va dir el Gran Esperit-. No dubto que un dia, molt
aviat, seràs un bon caçador. Ara torna al campament i digue-li al teu avi que
tenia raó, que et falta molta experiència. Si ho fas, afegiràs a tot el que has
après un lliçó d’humilitat.
Llegenda
dels indis americans Xipewa/Ojibwa
Amèrica
del Nord
