Una
senyora vol comprar un lloro. L’empleat de l’ocelleria li ensenya un lloro que
li agrada, però li diu que es ven juntament amb una òliba que està al seu
costat, que sense l’òliba no se’l pot emportar. Però la senyora insisteix tant
en emportar-se el lloro, que al final ho aconsegueix.
Al
cap d’una setmana torna desesperada:
—Escolti,
aquest lloro és insuportable, està tot el dia parlant. A casa no ens deixa dir
una sola paraula, ens té ben embogits! Per què no em va dir que era d’aquesta
manera?
—Senyora,
ja li vaig dir que s’emportés l’òliba…
—I
per què vull aquella òliba?
—Perquè li faci Shhhhhhh! Al lloro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada