MANITÚ

“Per suposat que puc caçar un ren”, havia afirmat Ojibwa, responent a les crítiques del seu avi, que el considerava massa jove i inexpert.

Però, després de passar tres dies sol al bosc, la tasca ja no semblava tan senzilla.

El primer dia, Ojibwa va trobar una pista d’un ren i el seguí d’aprop, però el sol es va pondre abans de que pogués agafar-lo. El segon dia, Ojibwa va sorprendre un altre ren bevent en un rierol; va treure el seu arc, es va aproximar al rierol i va trepitjar sense adonar-se, algunes  branques seques que van cruixir espantant a la seva presa.

El tercer dia, Ojibwa va localitzar a una família de rens que es refugiaven darrera d’uns penya-segats, però quan va començar a acostar-se va sentir el rugit d’un os i s’enfilà a un arbre per posar-se a resguard. Per suposat quan va baixar de l’arbre els rens ja havien abandonat el seu amagatall. La nit del tercer dia, Ojibwa es trobava en una clariana del bosc donant-li voltes al cap sobre el seu fracàs i considerant la possibilitat de tornar al campament, sense pena ni glòria, quan de sobte va escoltar un soroll i va percebre una lluentor estranya. Després del soroll va escoltar una veu:

-Sóc Kitxi Manitú, no tinguis por –va dir la veu.

-Oh! Kitxi Manitú! Necessito la teva ajuda –va respondre Ojibwa.

-Per tornar al campament amb la cua entre cames no necessites la ajuda de Kitxi Manitú!

-Estic decidit a intentar-ho una vegada més, però no sé com fer-ho –va dir el jove.

-El primer dia vares fallar perquè et va faltar rapidesa, el segon dia et va faltar la cautela i el tercer dia..., bueno, acceptem que el tercer dia vares ser simplement un covard. Necessites que "manitú", la força, creixi dins teu. Per això tindràs d’internar-te en el bosc de bedolls: passaràs dos dies amb les seves respectives nits assegut a la pedra més planera que trobis en el bosc.

Posaràs la teva mirada i atenció en els troncs dels arbres, a cap altre cosa. Al final del segon dia se’t presentarà un animal protector que t’indicarà un camí. 

Ojibwa va seguir les instruccions amb molt de compte; va mantenir-se atent i quiet dos dies  amb les seves nits. Al final del segon dia, tal com Kitxi Manitú li havia anunciat, va veure un animal, un castor amb els ulls força grossos. El castor es va presentar colpejant la seva gruixuda cua contra el terra, i quan va notar que Ojibwa l’havia vist es va posar a córrer.

En aquell moment Ojibwa va recordar que el seu primer error havia estat la falta de rapidesa, de manera que va començar a córrer darrera del castor. Després d’una estona, el castor va passar a pocs metres d’un os gegantí que esgarrapava distret l’escorça d’un avet. Ojibwa va recordar que el seu tercer error havia estat sucumbir davant la por, i va seguir corrent darrere el castor, ignorant la presència de l’os. Finalment el castor va entrar a la zona més espessa de floresta i es va detenir, donant pas a una marxa lenta. Ojibwa va recordar que els seu segon error havia estat la manca de cautela, i va començar a caminar tan suau i discretament que els seus mocassins no feien cap soroll. Així es varen acostar a un ren que mastegava herbes i treia de tant en tant la llengua. Ojibwa va apuntar amb l’arc i quan es disposava a llançar la fletxa, el ren va desaparèixer. No es va escapar, no es va moure; simplement va desaparèixer. En el lloc on era el ren va sorgir un resplendor...Kitxi Manitú.

-Ja has après prou de moment- li va dir el Gran Esperit-. No dubto que un dia, molt aviat, seràs un bon caçador. Ara torna al campament i digue-li al teu avi que tenia raó, que et falta molta experiència. Si ho fas, afegiràs a tot el que has après un lliçó d’humilitat.

Llegenda dels indis americans Xipewa/Ojibwa

Amèrica del Nord