Un desig pel nou any:

Que aquest Any Nou ens porti força aigua, que ens fa molta falta!  

Cap d'any amb el muppets!

 

Quan  escoltes  una  cancó  i  la  trobes  del  tot  absurda , 

 però   a mesura  que  la sents   una vegada  i  una  altra ...

L' esperit del Nadal

 

L'esperit del Nadal es podria definir 

només amb una paraula: Compartir

El Nadal dels Animals

 

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/coleccion-animales-invierno-acuarela_19539623.htm#query=animales%20nieve&position=34&from_view=search&track=ais&uuid=5421973b-f305-4a13-bfdb-e9c3780026aa">Imagen de pikisuperstar</a> en Freepik

 

Vet aquí que una vegada, en un bosc de les nostres contrades, va succeir un fet excepcional !

Tot els animals del bosc en parlaven..., perquè mai ningú havia vist abans, un ésser tan estrany:

Una màscara negra li envoltava la mirada, era força gran  i  pel riu es passejava  i  tenia una llarga i espessa  cua anellada.

"Què era?  D’on havia vingut, aquell desconegut?"

Milers de preguntes passaven pels caparrons dels animals i molts encuriosits l’espiaven d’amagat, sense fer gens de soroll, no fos cas de que es tractés d'un animal molt perillós.

Era pels volts de Nadal  i,  feia un fred que pela !

El pit roig des de dalt d'un arbre el contemplava i se sorprenia de que amb aquell fred, el desconegut no es posés sota cobert.

La llúdriga estava molt enfadada, perquè l’estrany animaló caçava peixos i crancs amb molta afició !

"Aquest és el meu riu —pensava la llúdriga—. A aquest pas, no me'n deixarà cap ! "

L’esquirol el  trobava molt divertit i, es feia un tip de riure quan veia que el desconegut rentava amb aigua tots els aliments que li venien de gust !

I  com que l’esquirol era un xic tafaner, va ser el primer en presentar-se al foraster.

—Hola, quin animal ets ? —li va preguntar l’esquirol.

—Soc un os rentador —va contestar l’animaló.

—Ara entenc perquè et diuen rentador ! —va riure l’esquirol.

I varen iniciar un llarga i extensa conversa, on l'os rentador li va explicar a l'esquirol que vivia en un bosc molt llunyà, i que uns homes l'havien capturat i tancat dins d'una gàbia. Després d'un llarg viatge va acabar en una casa, amb uns altres humans que semblaven molt simpàtics i carinyosos amb ell. Però que a mesura que es va anar fent gran, la relació amb ells va canviar i es va fer insuportable, perquè aquells humans sempre estaven enfadats amb ell i deien que destrossava i feia malbé totes les coses de la llar. Finalment, l'os rentador, cansat d'estar tancat en aquella casa, un dia va aprofitar per fugir ben lluny i anar a veure món.

En acabar la història  l' os rentador li va dir a l’esquirol:

—Però aquest bosc és molt diferent del lloc on vivia. Aquí no he trobat cap animal com jo.

—És veritat  —es va entristir l’esquirol —. Tu ets el primer  i  únic os rentador que viu aquí.

—Vaja! —va dir l’os rentador—. I ara què faré? Aquí no tinc cap amic.

—Vols que sigui el teu amic? —li va preguntar  l’esquirol.

—M’encantaria! —es va emocionar l'os rentador.

—Vine amb mi  i  t'ensenyaré casa meva, si vols podem viure junts.

Però quan varen arribar al buit de l'arbre on vivia l'esquirol, l'os rentador es va adonar que era massa petitó per ell.

—No et preocupis —li va dir l'esquirol—. Buscarem un buit en un arbre més gran, on capiguem tots dos.

I així de mica en mica, l'esquirol i l'os rentador es varen anar coneixent  i  es varen fer amics.

Al cap d’uns dies, l'esquirol va explicar la història de l'os rentador a alguns animals del bosc. I entre tots varen decidir donar-li una gran sorpresa.

Un dia que nevava i que coincidia amb el dia de Nadal,  li varen preparar una gran festa de benvinguda. Els convidats varen portar menjar per celebrar l’arribada del nouvingut.  El pit-roig no hi va faltar  i  va portar alguns fruits silvestres i aglans, la llúdriga, una bona amanida d'algues  i  l’esquirol per descomptat  va portar els pinyons.

I aquell va ser el primer Nadal que varen dinar plegats, fent una gran celebració i donant-se escalfor uns als altres com una gran família.

Autora del Conte: Marta Vilà

QUE PASSEU UNES:

 

Emocions, Sentiments i Sensacions: La Gana

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan em sento afamat,

la panxa, menjar em reclama,

 sento el soroll dels budells

que m'informen:  que ja tenen gana!

 

I  de sobte el meu cervell…

pensa en un munt de coses dolces

que em fan caure la baba,

xocolata, pastissets  o galetes

ben ensucradetes.

Marta Vilà

Rikus - 15 dies per Nadal

 

15 dies per Nadal és un popurri de cançons de Nadal, arriba el Nadal, t'animes a cantar aquest popurri de nadales?

El corb i el cigne

 

Il·lustració: Milo Winter

Una vegada, un corb va observar un elegant cigne i va desitjar tenir el seu espectacular plomatge. El corb va suposar que, el color blanc era degut a que el cigne cada dia es banyava dins l’aigua, llavors, va decidir canviar la seva residència habitual per anar a viure al llac.

Però amb el temps, tot i posar molt d’esforç en netejar incansablement les seves plomes, no va aconseguir el seu propòsit i les seves plomes no van canviar de color. Com que el corb vivia en el llac i s’alimentava de les mateixes algues que el cigne, el seu cos, que no estava preparat per aquella alimentació,  es va anar aprimant  i  finalment va morir.

Moralina:

Un canvi d’hàbits no alterarà la naturalesa que ens ve donada.

Faula: d'Isop

Emocions, Sentiments i Sensacions: Diversió

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan estic divertit,

estic com embogit,

m’ho passo tan bé

que no tinc espera…

per tornar i tornar

a repetir l’acció,

que em dona

aquella bona sensació!

 Marta Vilà

La justícia de la tortuga

 

Passejava tranquil un conill pel camp, anava a visitar la seva amiga la “zarigüeya”, quan de sobte va escoltar una veu llastimosa:

—Socooors! Ajudaaa!

—Si us plau, amic conill, no pots deixar-me aquí. Necessito que moguis un xic la pedra per poder sortir.

—Però..., si et deixo sortir... Em menjaràs!

—Nooo. Et prometo que no ho faré. Si em salves la vida, deixaré de perseguir-te per sempre.

El compassiu conill al final va decidir ajudar i, a base de molt d’esforç i petits salts, va aconseguir moure la pedra el necessari perquè el coiot sortís del forat d’un salt. En veure's lliure, el coiot el primer que va fer  va ser acorralar el conill.

—Quina gana que tinc, conill! No puc complir la meva promesa.

—Però..., no és just! Jo t’acabo de salvar la vida! —va dir el petit animaló.

—Ep! Què és just i què no és just? El bé es paga amb el mal.

—Això no és així! —va dir el conill.

—No? Doncs farem una cosa. Preguntarem a tres animals, els primers que trobem i depenent del que diguin, pagaré el teu acte amb el bé o amb el mal.

El primer animal que va passar per allà va ser una vaca.

—Amiga vaca —va dir el coiot—. Diga’m... És veritat que el bé es paga amb el mal?

—Ja ho crec! —va respondre la vaca—. Jo he estat alimentant amb la meva llet els meus amos durant tota la vida. Fins i tot s’han menjat les meves cries. I ara que soc vella, em volen matar...

El coiot va mirar amb un cert aire de superioritat el conill. Ja tenia un punt al seu favor. Mentrestant va arribar un cavall vell. I davant la pregunta del coiot, no va dubtar ni un segon:

—La vida no fa més que pagar-te amb el mal  les bones accions— va dir—. Jo he treballat molts i molts anys, he carregat llenya, que he portat d’un costat a l’altre en benefici dels meus amos... I ara que soc vell, m’abandonen a la muntanya perquè em mori de gana.

—Ja ho veus, conill... —va dir el coiot.

—Bé, però encara en falta un! —va dir el conill.

El tercer animal que va passar per allà va ser una tortuga. Li varen fer la mateixa pregunta i ella va contestar:

Bé, primer hauríeu de posar-me en situació. Així podria fer-me una idea...

—A veure on eres tu, coiot?

—Mira —va dir el coiot—. Jo estava tancat en aquest forat.

—D’un salt el coiot va tornar a ficar-se en el forat fosc.

—I tenia una pedra que no el deixava sortir — va afegir el conill—. Espera...

I fent de nou petits saltirons, va col·locar de nou la pedra al seu lloc, com estava al principi del conte.

—Vaja —va dir llavors la tortuga—. Com que així ha anat tot... Ja ho veig.

—Sí —va dir el conill—. Jo l'he alliberat i ell ara em mol menjar. Què puc fer? Deixo que em mengi?

—Tu mateix... Ara pots decidir una altra vegada si vols treure o no la pedra? —va dir la sabia tortuga.

El conill no ho va dubtar ni un segon i, fent petits saltirons va marxar del lloc. Va pujar en direcció a la muntanya ben amunt i va deixar tancat el coiot a la seva sort.

Conte de Mèxic

Canviant les meves creences

 

Fa anys, un inspector va visitar una escola de primària d'Argentina. Durant la seva supervisió va observar una cosa que li va cridar poderosament la seva atenció, una mestra estava atrinxerada darrere d’un escriptori, els alumnes feien un gran desordre, la situació era caòtica.

Va decidir presentar-se:

—Amb el seu permís, soc l’inspector de torn…  Hi ha algun problema?

—Estic aclaparada, senyor, no sé que fer amb aquest nois… No tinc làmines, el Ministeri no ens envia material didàctic, no tinc res nou per mostrar-los  i  no sé que dir-los.

L’inspector, que era un docent amb ànima de professor, va veure un tap en el desordenat escriptori. El va agafar i amb seguretat es va dirigir cap als nois:

—Què és això?

—Un tap de suro, senyor… —varen cridar els alumnes sorpresos.

—Bé, D’on surt el suro?

—De l’ampolla senyor. El col·loca una màquina…, de l’alzina surera, d’un arbre…, de la fusta…, —responien animosos els nens.

—I què es pot fer amb la fusta? —continuava entusiasmat el docent.

—Cadires…, una taula…, un vaixell…

—Bé, tenim un vaixell. Qui el dibuixa? Qui fa un mapa a la pissarra i col·loca el port més proper pel nostre vaixell? Escriviu a quina província argentina pertany. I quin és l'altre port més proper? A quin país correspon? Quin poeta va néixer allà? Què produeix aquesta regió? Algú recorda una cançó d’aquest lloc? I es varen tractar temes de geografia, història, música, economia, literatura, religió…

La mestra va quedar impressionada. Quan va acabar la classe  li va dir commoguda:

—Senyor, mai oblidaré el que m’ha ensenyat avui. Moltes gràcies.

Va passar el temps. I  l'inspector va tornar a l’escola i va buscar la mestra. Estava arraulida darrere del seu escriptori, a l’aula hi havia una altra vegada un total desordre i un gran desinterès per part dels alumnes.

—Senyoreta, Què ha passat? No se’n recorda de mi?

—Sí senyor, com podria oblidar-me'n! Quina sort que ha tornat. No trobo el tap. On el va deixar?

Reflexió:

L’actitud creativa acaba amb les lamentacions i excuses. És la qualitat de la percepció, l’acció intel·ligent que ens permet superar els conflictes amb la riquesa d’alternatives que ens ofereix cada situació.

Emocions, Sentiments i Sensacions: Penediment

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan he ficat la pota…

noto que l’he feta ben grossa!

Per moments m’agradaria desaparèixer,

tirar el temps enrere,

i  que tot hagués anat d’una altra manera.

Marta Vilà

L' arbre dels records

Un preciós conte per parlar sobre el dol. La vida de la guineu s'ha apagat com una espelma..., però els seus amics del bosc guarden meravellosos records sobre ell .

L' ovella i el porc

 

Il·lustració: Milo Winter

Un dia, un pastor va trobar un porc gras en el prat  on pasturava les seves ovelles. El va capturar ràpidament i el porc va xisclar quan el pastor li va posar les mans a sobre.  Sentint-lo cridar semblava que el pastor li estigués fent mal. Però tot i els seus xisclets el pastor el va subjectar amb força, se'l  va posar sota el braç  i  llavors,  es va dirigir cap a la carnisseria del mercat.

Les ovelles que pasturaven estaven molt sorpreses i encuriosides pel comportament del porc  i  varen seguir el pastor.

—Què et fa xisclar així? —va preguntar una de les ovelles—. El pastor moltes vegades ens atrapa i se’ns endú a una de nosaltres. Però ens faria molta vergonya fer un enrenou tan terrible com el que fas tu.

Llavors el porc va contestar:

—Quan t’atrapa a tu, només et persegueix per la teva llana. Però de mi el que vol és la cansalada! Gree-ee-ee!

Moralina:

És fàcil ser valent quan no hi ha cap perill.

Autor: Isop

7è Aniversari!

Moltes felicitats!

espaidecontes@hotmail.com

Ja ha arribat la Tardor

 

Ja ha arribat la tardor

vestida de groc i marró,

cauen branques, cauen fulles

que després trepitgem tots.

 

Ja ha marxat la calor,

vent i pluja se l'han endut,

nits més llargues, més silenci,

flaires que recordem tots.

 

La natura ens durà

pomes i raïm del bo,

molts botets, també castanyes

que ens agraden molt a tots.

 

Ja ha arribat la tardor

vestida de groc i marró,

ara anem a passejar

que això agrada a tothom.

Poema de Noé Rivas

TONI XUCLÀ & JUANJO MUÑOZ - Cançó de tardor [Making Of - De poetes, cançonetes]

Emocions, Sentiments i Sensacions: Enamorament

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan estic enamorat,

tinc un desig irresistible

de tenir al meu costat

algú que m’ ha agradat.

 

I  penso  i  penso…

com m’alegraria,

si  ella  m’estimés a mi

també algun dia.

Marta Vilà

L' ALPACA PROTECTORA

 

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/conjunto-personajes-llama_13778537.htm#page=9&query=alpaca&position=49&from_view=search&track=sph">Imagen de upklyak</a> en Freepik

Vet aquí que una vegada, hi havia una alpaca que es deia Miski i vivia en un poblet de muntanya de Perú, dins  d’un gran ramat d’alpaques.

La Miski era una alpaca molt especial, es comportava com un animal de teràpia i, tenia la capacitat de fixar-se en les cares i gestos de les persones i detectar els canvis en el seu estat d’ànim.

Els propietaris de la Miski tenien només un filla, la Sami, que era una nena molt dolça i carinyosa, el vincle que tenien la nena i l’animal era tan fort que fins i tot l’alpaca acompanyava a la Sami a l’escola. Al costat de la petita escola rural, la mestra havia accedit a deixar-hi construir un petit tancat perquè l’alpaca s’esperés allí  mentre duressin les classes.

Cada dia, abans d’anar a l’escola, la Sami  guarnia l’alpaca amb alguna manteta de colors que ella mateixa havia teixit amb molt d’amor i després li posava a sobre la seva petita motxilla i anaven les dues fins a l’escola, que no era molt lluny, la portava lligada per tal que no és perdés o pogués fer mal a algú sense voler.

A la Sami no li agradava gaire anar a l’escola, el motiu era que  quan parlava les paraules no li sortien amb fluïdesa de la boca..., era una nena tartamuda i aquest fet feia que ella es posés nerviosa cada vegada que havia de parlar amb algú. 

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/vestida-traje-nativo-americano_44860331.htm#query=ni%C3%B1a%20peruana&position=42&from_view=search&track=ais">Imagen de brgfx</a> en Freepik

La majoria dels seus companys eren molt respectuosos amb ella i, quan la senyoreta després de la lectura els hi feia preguntes, intentaven que no se’ls escapés el riure quan li tocava el torn a la Sami. Però en el grup hi havia dos germans bessons molt burletes que no s’estaven de fer-se un tip de riure després de cada intervenció de la nena. I tot i que la senyoreta, en acabar la classe, els castigava fent-los quedar  una estoneta més per la manca de respecte cap a la seva companya i els intentava explicar que no estava bé el que feien, que es tenien de posar en el lloc de la nena i pensar que si a ells el passés no els agradaria que els seus companys se’n riguessin. Els dos germans que no eren gens empàtics actuaven com si la mestra no els hagués dit res.

I així els dos germans, com que no canviaven de conducta sortien gairebé cada dia tard de classe i els seus pares els renyaven per aquest motiu.

Un dia que la Sami anava a escola,  els dos germans es varen acostar a ella. Es van fer un tip de riure només de veure l’alpaca i varen començar a burlar-se de l’animal i d’ella. La Miski que era molt llesta de seguida va apreciar que la cara de la nena es transformava, ja no reia i ara semblava que tenia por. Com que l’alpaca era molt protectora es va acostar als nens per defensar la nena, però ells s’ho varen prendre a broma i van intentar tocar-la, llavors la Miski els va avisar amb diversos sons, però ells varen continuar jugant fins que l’alpaca es va enfadar i els va deixar ben dutxats amb les seves escopinades.

Els dos germans que eren molt rucs, varen buscar revenja en comptes d’aprendre la lliçó que els havia donat l’alpaca i cada dia esperaven en el trajecte del camí a la Sami i sempre passava el mateix, que l’alpaca posava fi a la  incòmoda situació a base d’escopinades i els escarmentava per la seva mala actitud.

I com que els dos germans després de l’incident tenien d’entar a classe i feien pudor a saliva, cap company es volia seure al costat d’ells..., així va succeir que cada vegada estaven més sols perquè cap nen es volia relacionar amb ells.

I ells encara li van agafar més rancúnia a l’alpaca i un dia li varen obrir la porta del tancat i l’animaló es va escapar.

Quan la Sami va sortir de la classe i va veure que la Miski no hi era, es va fer un tip de plorar i va marxar corrents cap a casa seva.

La mestra molt preocupada va anar a parlar amb els pares de la nena i va decidir investigar el que havia succeït. L’endemà es va adonar que algú havia obert el portalet del tancat i se  li havia enganxat un botó de l'uniforme al obrir-lo, aquest havia quedat subjectat per un minúscul  trosset de tela al tancat.

Quan varen arribar a classe tots els alumnes, la senyoreta va comprovar tots els uniformes i, sorpresa, a un dels germans li faltava un botó.

En acabar la classe la mestra va fer quedar els germans i va aconseguir que li expliquessin el que havia succeït el dia anterior.

També va acordar amb ells que s'encarregarien d’organitzar una cerca de l’animal, que aconseguirien trobar gent per fer-ho i  penjarien cartells per tota la zona.

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/conjunto-personajes-llama_13778537.htm#page=9&query=alpaca&position=49&from_view=search&track=sph">Imagen de upklyak</a> en Freepik

I d’aquesta manera al cap d’un parell de dies i amb l’ajuda de la gent del poble varen trobar l’alpaca. La Miski estava tan esgotada de córrer  amunt i avall sense trobar casa seva que s’havia quedat adormida en un prat.

Tothom es va alegrar molt de trobar-la i, la Sami va córrer cap a ella a tota velocitat, l’havia trobat tant a faltar  i  aquells dies havien estat tan tristos.

Els dos germans també es varen acostar a l’alpaca molt riallers i emocionats i l’alpaca, com que desconfiava d’ells, els va sorprendre amb una gran escopinada. Però els germans no s’ho varen prendre malament, aquest cop van entendre que s’ho havien ben merescut.

I  a partir d’aquell dia els dos germans van ser molt més respectuosos amb els seus companys i no es varen tornar a burlar més de la Sami.

 Marta Vilà

Laura en el país de les emocions

 

El país de les emocions és un lloc màgic, on descobrirem les emocions i també l'empatia

El camell

 

El camell, agenollat, esperava impacient a que el seu amo acabés de carregar-lo. Un sac, dos, tres ,quatre…

—Però, quan acabarà? —es deia a si mateix el camell.

Al final l’home va fer un so fent petar la llengua  i el camell es va aixecar.

—Vinga! —va ordenar el seu amo estirant la brida. Però el camell no es va moure.

—Vinga! Endavant! —va cridar l’home, donant un estrebada a la corda. Però el camell, apuntalat sobre les seves potes, va romandre immòbil.

—Ja ho entenc —va dir el patró; i fent un sospir li va treure dos sacs de la gepa.

—Ara el pes em sembla just —va murmurar el camell i es va posar en marxa a l’instant.

Varen caminar a bon pas tot el dia i l’home va pensar que arribarien fins el poble. Però el camell, quan va arribar  fins a un cert punt, es va aturar.

—Fes un esforç —va demanar l’home—; unes llegües més i arribarem a casa.

Però el camell feia cas omís a totes les seves paraules i es mantenia tombat al terra.

—Les meves potes —es deia a si mateix — diuen que per avui ja han caminat prou.

I l’home es va veure obligat a descarregar-lo i acampar tota la nit en el desert al costat d’ell.

Moralina:

És bo ocupar-se dels nostres semblants; però no s’ha de perdre de vista la realitat de que la pròpia supervivència està, en definitiva, a les nostres mans.

Autor: Leonardo da Vinci

Emocions, Sentiments i Sensacions: L' estrès

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

En ocasions, tot el que em passa

em supera.

M’agradaria fugir ben lluny…

deixar enrere les penes

i  escapar de tots el problemes.

 Marta Vilà

Emocions, Sentiments i Sensacions...

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

 Les emocions  i  sentiments

 formen part de nosaltres

i, totes tenen la seva utilitat,

fan que el nostre estat d’ànim variï,

però mai permetem que dominin…,

la nostra personalitat.

Marta Vilà