 |
| Il·lustració: Milo Winter |
Un
dia, un pastor va trobar un porc gras en el prat on pasturava les seves
ovelles. El va capturar ràpidament i el porc va xisclar quan el pastor li va
posar les mans a sobre. Sentint-lo cridar semblava que el pastor li estigués fent mal. Però tot i els seus xisclets el pastor el va subjectar amb força, se'l va posar sota el braç i llavors, es va dirigir cap a
la carnisseria del mercat.
Les
ovelles que pasturaven estaven molt sorpreses i encuriosides pel comportament
del porc i varen seguir el pastor.
—Què
et fa xisclar així? —va preguntar una de les ovelles—. El pastor moltes vegades
ens atrapa i se’ns endú a una de nosaltres. Però ens faria molta vergonya fer
un enrenou tan terrible com el que fas tu.
Llavors
el porc va contestar:
—Quan
t’atrapa a tu, només et persegueix per la teva llana. Però de mi el que vol és
la cansalada! Gree-ee-ee!
Moralina:
És fàcil
ser valent quan no hi ha cap perill.
Autor: Isop
¡Ay, pobre cerdo!
ResponEliminaTiene razón el pobre.
Un abrazo spai de contes
Pobre cerdo... Es bien sabido que del cerdo se aprovecha todo.
EliminaUna abrazo muy fuerte Marisa!
Per això no en menjo gaire jo de porc, he, he, però a les ovelles també els tocarà el rebre!
ResponEliminaBona nit.
A tots els animalons de granja, d'un dia a l'altre se'ls pot girar la truita.
EliminaMoltes gràcies pel comentari i bon cap de setmana!