diumenge, 8 d’octubre del 2023

L' ALPACA PROTECTORA

 



Vet aquí que una vegada, hi havia una alpaca que es deia Miski i vivia en un poblet de muntanya de Perú, dins  d’un gran ramat d’alpaques.

La Miski era una alpaca molt especial, es comportava com un animal de teràpia i, tenia la capacitat de fixar-se en les cares i gestos de les persones i detectar els canvis en el seu estat d’ànim.

Els propietaris de la Miski tenien només un filla, la Sami, que era una nena molt dolça i carinyosa, el vincle que tenien la nena i l’animal era tan fort que fins i tot l’alpaca acompanyava a la Sami a l’escola. Al costat de la petita escola rural, la mestra havia accedit a deixar-hi construir un petit tancat perquè l’alpaca s’esperés allí  mentre duressin les classes.

Cada dia, abans d’anar a l’escola, la Sami  guarnia l’alpaca amb alguna manteta de colors que ella mateixa havia teixit amb molt d’amor i després li posava a sobre la seva petita motxilla i anaven les dues fins a l’escola, que no era molt lluny, la portava lligada per tal que no és perdés o pogués fer mal a algú sense voler.

A la Sami no li agradava gaire anar a l’escola, el motiu era que  quan parlava les paraules no li sortien amb fluïdesa de la boca..., era una nena tartamuda i aquest fet feia que ella es posés nerviosa cada vegada que havia de parlar amb algú. 

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/vestida-traje-nativo-americano_44860331.htm#query=ni%C3%B1a%20peruana&position=42&from_view=search&track=ais">Imagen de brgfx</a> en Freepik


La majoria dels seus companys eren molt respectuosos amb ella i, quan la senyoreta després de la lectura els hi feia preguntes, intentaven que no se’ls escapés el riure quan li tocava el torn a la Sami. Però en el grup hi havia dos germans bessons molt burletes que no s’estaven de fer-se un tip de riure després de cada intervenció de la nena. I tot i que la senyoreta, en acabar la classe, els castigava fent-los quedar  una estoneta més per la manca de respecte cap a la seva companya i els intentava explicar que no estava bé el que feien, que es tenien de posar en el lloc de la nena i pensar que si a ells el passés no els agradaria que els seus companys se’n riguessin. Els dos germans que no eren gens empàtics actuaven com si la mestra no els hagués dit res.

I així els dos germans, com que no canviaven de conducta sortien gairebé cada dia tard de classe i els seus pares els renyaven per aquest motiu.

Un dia que la Sami anava a escola,  els dos germans es varen acostar a ella. Es van fer un tip de riure només de veure l’alpaca i varen començar a burlar-se de l’animal i d’ella. La Miski que era molt llesta de seguida va apreciar que la cara de la nena es transformava, ja no reia i ara semblava que tenia por. Com que l’alpaca era molt protectora es va acostar als nens per defensar la nena, però ells s’ho varen prendre a broma i van intentar tocar-la, llavors la Miski els va avisar amb diversos sons, però ells varen continuar jugant fins que l’alpaca es va enfadar i els va deixar ben dutxats amb les seves escopinades.

Els dos germans que eren molt rucs, varen buscar revenja en comptes d’aprendre la lliçó que els havia donat l’alpaca i cada dia esperaven en el trajecte del camí a la Sami i sempre passava el mateix, que l’alpaca posava fi a la  incòmoda situació a base d’escopinades i els escarmentava per la seva mala actitud.

I com que els dos germans després de l’incident tenien d’entar a classe i feien pudor a saliva, cap company es volia seure al costat d’ells..., així va succeir que cada vegada estaven més sols perquè cap nen es volia relacionar amb ells.

I ells encara li van agafar més rancúnia a l’alpaca i un dia li varen obrir la porta del tancat i l’animaló es va escapar.

Quan la Sami va sortir de la classe i va veure que la Miski no hi era, es va fer un tip de plorar i va marxar corrents cap a casa seva.

La mestra molt preocupada va anar a parlar amb els pares de la nena i va decidir investigar el que havia succeït. L’endemà es va adonar que algú havia obert el portalet del tancat i se  li havia enganxat un botó de l'uniforme al obrir-lo, aquest havia quedat subjectat per un minúscul  trosset de tela al tancat.

Quan varen arribar a classe tots els alumnes, la senyoreta va comprovar tots els uniformes i, sorpresa, a un dels germans li faltava un botó.

En acabar la classe la mestra va fer quedar els germans i va aconseguir que li expliquessin el que havia succeït el dia anterior.

També va acordar amb ells que s'encarregarien d’organitzar una cerca de l’animal, que aconseguirien trobar gent per fer-ho i  penjarien cartells per tota la zona.


I d’aquesta manera al cap d’un parell de dies i amb l’ajuda de la gent del poble varen trobar l’alpaca. La Miski estava tan esgotada de córrer  amunt i avall sense trobar casa seva que s’havia quedat adormida en un prat.

Tothom es va alegrar molt de trobar-la i, la Sami va córrer cap a ella a tota velocitat, l’havia trobat tant a faltar  i  aquells dies havien estat tan tristos.

Els dos germans també es varen acostar a l’alpaca molt riallers i emocionats i l’alpaca, com que desconfiava d’ells, els va sorprendre amb una gran escopinada. Però els germans no s’ho varen prendre malament, aquest cop van entendre que s’ho havien ben merescut.

I  a partir d’aquell dia els dos germans van ser molt més respectuosos amb els seus companys i no es varen tornar a burlar més de la Sami.


 Marta Vilà





2 comentaris:

  1. No conocía este cuento. Es muy bonito.
    Gracias, spai de contes.
    Un beso con achuchón.

    ResponElimina
  2. Claro que no lo conocías..., porque lo he escrito yo, je, je...
    Muchas gracias Marisa por el comentario y un fuerte abrazo!

    ResponElimina