dimecres, 28 de desembre del 2016

EL LLEÓ I L' OS










Un lleó i un os es trobaren  en el mateix moment un cervatell , es varen batre  en duel per veure quin dels dos era el guanyador de la presa.
Una guilla que passava per allà, els va veure tan extenuats en  la lluita,  que va agafar el cervatell  i se’l emportà  a corre-cuita.
Quan l’os i el lleó estaven esgotats i sense forces per aixecar-se, es varen adonar del què havia succeït i varen murmurar:
-Desgraciats de nosaltres! Tant d’esforç i tanta  lluita que hem fet i tot s’ho emportarà la guineu!

Moralina:

Per entossudir-nos en no voler compartir, ho podem perdre tot.
Autor: Isop

diumenge, 18 de desembre del 2016

LA CAMPANA DE LA JUSTÍCIA








En una petita població d' Itàlia, el rei Joan havia ordenat que s' instal·lés una campana al mig del jardí principal.
Podia estirar la corda qualsevol persona que hagués sofert alguna acció injusta, o se li negués un dret que li correspongués.
Quan el rei l'escoltava, immediatament avisava als seus consellers perquè resolguessin el conflicte. El seu so era freqüent. L'utilitzaven les persones que no rebien un sou pel seu treball, o els clients d'algun venedor de fruita que pujava excessivament el preu de les taronges i les pomes.
La campana es trobava en una petita torre i, amb el pas del temps, les branques d'una planta enfiladissa que creixia en el jardí varen anar pujant mica en mica fins a la corda, i es varen embolicar amb ella.
Hi havia en el poble un comerciant que tenia un cavall de càrrega. Aquest havia estat un animal fort i bonic que l'havia ajudat molt en el seu negoci. Però després d'anys de treball, l'animal s'havia fet vell. Quan va deixar de ser-li útil, el comerciant simplement el va desatendre. Li va deixar anar les regnes i el va abandonar a la seva sort.
Trist, el cavall vagava pel poble a la recerca de refugi i aliment. Una tarda va arribar al jardí on hi havia la campana. Es va acostar a la planta enfiladissa  i va començar a mossegar les seves fulles, perquè tenia molta gana. Al mossegar les fulles, va estirar la corda  i la campana va començar a sonar.
El rei es va pensar que el cavall demanava ajuda i va fer venir als jutges. Aquests varen descobrir que l'animal havia servit a un amo, mentre era fort i valent. Per això varen resoldre que era  l'amo qui  tenia de cuidar-lo,  ara que el cavall ja no podia treballar, i així se li va manar  que ho fes.
El cavall va passar la resta de la seva vida en un estable confortable. Sortia al pati a prendre el sol i quan tenia gana  menjava palla i podia  beure aigua fresca de l'estany. De tant en tant el comerciant l'anava a veure i comprovava que estigués ben atès i  junts recordaven les aventures  viscudes en temps passats.

Conte   Italià





dimecres, 14 de desembre del 2016

ENDEVINA ENDEVINETA...




DE  LA  MIDA  D' UNA  NOU,

AMB  LA  CUA  PELADA,

I   ELS  GATS  QUAN  EL  VEUEN

LI  VENTEN  UNA  QUEIXALADA.


Marta  Vilà




La solució la trobareu en el vídeo






M' ENDEVINES?



Salta  de  pi  en  pi,

i  rossega  les  pinyes;

 dorm  cargolat,

en  un  cau  que  és  un  forat.


Marta Vilà



Si no ho sabeu mireu el vídeo






dissabte, 10 de desembre del 2016

EL BERNAT PESCAIRE









Un cert dia,  un bernat pescaire recorria la seva llacuna. Les aigües estaven tan calmades que es podien veure tots els bonics peixos que l’ habitaven. El bernat pescaire va veure passar una carpa i, li hauria resultat molt fàcil apressar-la amb el bec i que es convertís en un excel·lent mos.
Però com que en aquell moment no tenia gana va decidir esperar per menjar.
Unes hores més tard, va pensar en prendre l'esmorzar i va buscar a l'aigua la suculenta carpa, però ja se'n havia anat. Va poder veure nedant al voltant de les seves llargues potes unes tenques, les va mirar i va pensar:
—Tenques per mi? Com m'acontentaré, amb una carn tan ordinària i amb gust de fang?
Va seguir esperant a veure si la carpa apareixia, però només va passar un gobi molt petit.
I va dir:
—Obrir el bec un bernat pescaire, per un mos tan escàs? Déu no ho vulgui!
Però... al final el va tenir d'obrir, per un simple cuc, quan la gana ja era insuportable i sense voler-ho la necessitat va fer que deixes de costat les exigències.

Autor: Jean de la Fontaine
Moralina:

No menyspreïs el que és bo i humil; no siguis ruc, i tingues sempre present el bernat pescaire i el cuc.

dimarts, 6 de desembre del 2016

L'OR I LES RATES











Hi havia una vegada un ric mercader, que a punt de fer un llarg viatge, va prendre algunes precaucions.
Abans de marxar es va voler assegurar que la seva fortuna, un cofre ple de monedes d’or, estaria en bones mans i la va confiar a un dels seus millors amics.
Després d’un temps, va tornar, i el viatger va voler recuperar la seva fortuna. Però li esperava una gran sorpresa.
-Males noticies! –li anuncià el seu amic-. Vaig guardar el cofre  amb les monedes lligat amb set cadenats sense saber que a casa meva hi havia rates. Imagines el que va passar?
-No m’ho imagino -va contestar el mercader.
-Les rates varen foradar el cofre i es varen menjar l’or. Aquests animals són capaços de devorar-ho tot!
-Quina desgràcia! –es va lamentar el mercader-. Estic completament arruïnat, però no et sentís culpable, tot ha estat culpa de la plaga de rates!
Intentant dissimular el seu enuig, abans de marxar va invitar el seu amic a dinar a casa seva, l’endemà.
Aquella mateixa nit després de despedir-se, el mercader va anar a l’estable del seu amic i , sense que ningú el veiés, es va emportar el millor cavall que tenia.
Quan va arribar a casa seva el va amagar en un lloc segur.
L’endemà, el convidat va arribar amb cara de disgust.
-Perdona el meu mal humor, però acabo de patir una gran pèrdua, ha desaparegut el millor dels meus cavalls.
-L’he buscat pel camp i el bosc, però sembla que se l’ha empassat la terra.
-Es possible? –va dir el mercader simulant certa innocència-. No se l’haurà emportat un mussol?
-Què dius?
-Casualment ahir a la nit, a la llum de la lluna, vaig veure volar un mussol que portava a les potes un bonic cavall.
-Quina tonteria! On has vist, que un ocell que no pesa res, s’emporti una bèstia que pesa tants quilos!
-Tot és possible –contestà el mercader-. En un poble on les rates mengen or, perquè t’estranyés que els mussols robin cavalls?
El mal amic, vermell de vergonya, va confessar al mercader que l’havia mentit.
L’or va tornar al seu amo i el cavall al seu estable. Es varen demanar disculpes i perdó.
I...  Hi va haver un trampós que va saber el que era caure en la seva pròpia trampa.

Conte de l' Índia




diumenge, 4 de desembre del 2016

ENDEVINA ENDEVINALLA...



SEMPRE  VA  CARREGADA,

VIU  MOLTS  ANYS,

I   ÉS  MOLT  CALLADA.


Marta  Vilà


El vídeo conté la solució





ENDEVINA L'ANIMAL?



Tot un símbol eclesiàstic,

ocell urbà per excel·lència,

passeja cercant alguna engruna

i  mai perd la paciència.

Marta Vilà

La resposta la trobareu en el vídeo