Hi havia una vegada un ric mercader, que a punt de fer un llarg viatge, va prendre algunes precaucions.
Abans de marxar es va voler assegurar que la seva fortuna, un cofre ple de monedes d’or, estaria en bones mans i la va confiar a un dels seus millors amics.
Després d’un temps, va tornar, i el viatger va voler recuperar la seva fortuna. Però li esperava una gran sorpresa.
-Males noticies! –li anuncià el seu amic-. Vaig guardar el cofre amb les monedes lligat amb set cadenats sense saber que a casa meva hi havia rates. Imagines el que va passar?
-No m’ho imagino -va contestar el mercader.
-Les rates varen foradar el cofre i es varen menjar l’or. Aquests animals són capaços de devorar-ho tot!
-Quina desgràcia! –es va lamentar el mercader-. Estic completament arruïnat, però no et sentís culpable, tot ha estat culpa de la plaga de rates!
Intentant dissimular el seu enuig, abans de marxar va invitar el seu amic a dinar a casa seva, l’endemà.
Aquella mateixa nit després de despedir-se, el mercader va anar a l’estable del seu amic i , sense que ningú el veiés, es va emportar el millor cavall que tenia.
Quan va arribar a casa seva el va amagar en un lloc segur.
L’endemà, el convidat va arribar amb cara de disgust.
-Perdona el meu mal humor, però acabo de patir una gran pèrdua, ha desaparegut el millor dels meus cavalls.
-L’he buscat pel camp i el bosc, però sembla que se l’ha empassat la terra.
-Es possible? –va dir el mercader simulant certa innocència-. No se l’haurà emportat un mussol?
-Què dius?
-Casualment ahir a la nit, a la llum de la lluna, vaig veure volar un mussol que portava a les potes un bonic cavall.
-Quina tonteria! On has vist, que un ocell que no pesa res, s’emporti una bèstia que pesa tants quilos!
-Tot és possible –contestà el mercader-. En un poble on les rates mengen or, perquè t’estranyés que els mussols robin cavalls?
El mal amic, vermell de vergonya, va confessar al mercader que l’havia mentit.
L’or va tornar al seu amo i el cavall al seu estable. Es varen demanar disculpes i perdó.
I... Hi va haver un trampós que va saber el que era caure en la seva pròpia trampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada