Un cert dia, un bernat pescaire recorria la seva llacuna. Les aigües estaven tan calmades que es podien veure tots els bonics peixos que l’ habitaven. El bernat pescaire va veure passar una carpa i, li hauria resultat molt fàcil apressar-la amb el bec i que es convertís en un excel·lent mos.
Però com que en aquell moment no tenia gana va decidir esperar per menjar.
Unes hores més tard, va pensar en prendre l'esmorzar i va buscar a l'aigua la suculenta carpa, però ja se'n havia anat. Va poder veure nedant al voltant de les seves llargues potes unes tenques, les va mirar i va pensar:
—Tenques per mi? Com m'acontentaré, amb una carn tan ordinària i amb gust de fang?
Va seguir esperant a veure si la carpa apareixia, però només va passar un gobi molt petit.
I va dir:
—Obrir el bec un bernat pescaire, per un mos tan escàs? Déu no ho vulgui!
Però... al final el va tenir d'obrir, per un simple cuc, quan la gana ja era insuportable i sense voler-ho la necessitat va fer que deixes de costat les exigències.
Autor: Jean de la Fontaine
Moralina:
No menyspreïs el que és bo i humil; no siguis ruc, i tingues sempre present el bernat pescaire i el cuc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada