Una abraçada molt forta
i ens veiem a mitjans de Setembre! 
dimarts, 28 de juny de 2022
Viu l'estiu!
El pot petit: Viu l'estiu!
Rebem com es mereix
amb fogueres i petards
per revetlla de Sant Joan
l'estiu ja treu el cap
Fora tots els mals
les pors i les manies
perquè en noranta dies
faràs més del que imagines
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
Farem castells de sorra
nedarem sense parar
i quan es pongui el sol
sortirem tots a ballar.
Banderoles de colors
anunciant festa major
paradetes i atraccions
i molts núvols de cotó
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
Sabeu el què ens espera?
Matins sense cap pressa
tardes a la fresca
i nits de molta gresca
Farem vida al carrer
anirem per tot arreu
amb amics i amb família
Viu l'estiu amb alegria!
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
I per si algú s'anima a ballar!
dimecres, 22 de juny de 2022
LES LLETRES: A
L’abella Immaculada
està molt al·lucinada,
unes abelles s’han barallat
i ha acabat en un combat!
Ara el terra del rusc patina
i és adherent com una enganxina,
i la reina molt alterada,
els ha fet recollir tota la mel escampada.
Marta Vilà
dijous, 16 de juny de 2022
La casa de l'Halvar
En una gran muntanya de Suècia hi ha una gran casa buida, construïda amb
unes pedres molt estranyes. La gent del veïnat l’anomenen “ la casa de jocs
dels infants”, perquè sempre ha estat el lloc preferit de la mainada per anar a
jugar. Aquest fet tan curiós s’ha mantingut al llarg dels anys. Però quina és
la historia d’aquesta increïble casa?
Diuen que fa molt de temps, hi vivia un gegant anomenat Halvar. Era un
gegant pobre perquè era bo i generós. Les poques coses que tenia les regalava,
perquè no hi havia cap cosa que li agradés més que fer feliç als altres.
La gent que passava per davant de casa seva el saludava i ell sempre els
oferia un dels seus grans somriures.
Un dia que l’Halvar estava sentat prenent el sol, va veure passar un home
que portava una vaca. L’home tenia un aspecte famèlic i trist i, la seva vaca
era una pila d’ossos.
—Bon dia senyor —va dir el camperol, que anava a la ciutat.
—Bon dia, bon home —va contestar l’Halvar—. Vas al mercat a vendre la teva
vaca?
—Sí —va contestar—. La meva dona i jo vivim en una granja que està a prop
d’aquí. M’emporto la vaca a veure si em paguen per ella, tot i que la pobre
està tan seca que no sé si em donaran alguna cosa. Necessito comprar farina
per fer pa, perquè passem molta gana.
Quan el camperol ja se n'anava, el gegant li va dir:
—Espera! M’agradaria fer un tracte amb tu. Què et sembla si et canvio la
teva vaca per set cabres grasses i boniques?
—No ho entenc… Si tu ets tan pobre com jo. Per què faries una cosa així?
—Saps, et vull ajudar. Torna amb la vaca a casa teva i demà al matí quan
surti el sol, a l’estable en comptes de la vaca i trobaràs el que t’ofereixo.
L’home va marxar i va fer el que el gegant li havia dit. Aquella nit va dormir poc, pensava que era impossible que existís algú tan generós en aquest món i, sospitava que el gegant l’hi havia pres el pèl.
Al matí, quan es va llevar, va anar a l’estable amb la seva dona, es va
adonar que la vaca ja no hi era, però en el seu lloc hi havia set precioses
cabres. La parella va saltar i plorar de felicitat i, a partir d'aleshores la
seva sort va canviar.
Les cabres donaven molta llet per beure i per fer bons formatges, que llavors venien al mercat, amb els diners que obtenien, compraven gallines que ponien saborosos ous i també llavors per plantar cereals per fer pa. Com que els sobrava pa, el venien i amb les monedes que guanyaven, compraven roba i articles per la casa...
Amb els pas dels anys, el camperol i la seva dona es
varen fer rics, van oblidar les penuries que havien passat i també l'ajuda que
els havia ofert el gegant Halvar.
Un dia, el camperol va passar per davant de la porta de l’Halvar. El gegant
el va veure i el va cridar:
—Ei amic! Te’n recordes? Per què no entres a casa meva i m’expliques com t’ha anat la vida?
—Me’n recordo de tu —va dir el camperol—. Però tinc coses molt importants
per fer i no puc perdre el temps. Veig que continues essent un gegant pobre..., hauries d’invertir els diners que et sobrin i algun dia, podràs ser un home ric i important com jo.
Després de la conversa l’home va marxar i, l’Halvar va veure com
desapareixia amb el seu formós cavall. Es va entristir al comprovar,
que en el món hi ha persones que no valoren l’ajuda desinteressada del demés.
Però ràpidament va somriure i va pensar:
—Ara, aquest home és ric i feliç i jo hi vaig contribuir ajudant-lo. No
m’ho ha sabut agrair... però això no em farà canviar. Sempre que pugui,
seguiré ajudant a qui ho necessiti.
I d’aquesta manera ho va seguir fent al llarg de la seva vida. El gegant va continuar ajudant a grans i petits. Casa seva era un lloc agradable on tothom i era benvingut i, els nens anaven a jugar-hi. L’Halvar va ser feliç amb la seva vida tranquil·la i, tot i ser pobre, rebia l’estima dels seus veïns, ells sí que eren agraïts i apreciaven el seu bon cor.
Conte de Suècia
(Adaptació del conte)
divendres, 10 de juny de 2022
LES LLETRES: B
La balena Fructuosa
és molt bondadosa,
molts animals la van a buscar
per anar a bussejar.
Tot i el seu gran pes,
és una bona ballarina,
i com que baixa a molta profunditat
és tota una celebritat.
dissabte, 4 de juny de 2022
EL ROURE I LES CANYES
Un
roure i unes canyes no paraven de
discutir. El roure amb el seu tronc rígid i fort deia:
–Però, per què parleu de resistència i de poder, si el més lleuger ventijol us fa vinclar? Mireu-me a mi, ni tan sols moc les branques quan vosaltres us plegueu.
Les canyes molt més lleugeres i flexibles, no varen dir res, ja no tenien més ganes de discutir. Van prendre paciència i varen esperar el que podia passar.
No van haver d’esperar gaire. Aviat va venir un huracà que va bufar tan fort i amb tanta fúria que va arrencar l’abre de soca-arrel, fent caure el roure a terra, mentre les canyes plegades com sempre, van aconseguir resistir.
Moralina:
No convé rivalitzar
ni resistir-se davant les pitjors
adversitats, és millor preparar-se a consciència per tal d’afrontar-les sense ser enderrocat.
diumenge, 29 de maig de 2022
ACUDIT 68: EL RUC MALALT
Un home arriba al
veterinari i li diu:
—Doctor el meu ase
està molt decaigut i amb prou feines es mou.
I el veterinari li
respon:
—Doncs li donaré dos
supositoris, el blanc segurament el farà reaccionar, però en cas de necessitat
li pot posar el negre que és molt més fort.
Al cap d’uns dies l’home
es troba el veterinari:
—Què tal? Va
funcionar el blanc?
—Ufff...,com corria! Corria tant l’ase…, que jo em vaig tenir de
posar el negre per atrapar-lo!
ACUDIT 67: L'ESPECTACLE DE MÀGIA
En un creuer de luxe estaven realitzant un espectacle de màgia. El mag, en el seu primer truc va fer
desaparèixer un barret.
De sobte, un lloro que
estava a la part del darrere de l’auditori comença a cridar:
—El té amagat rere
seu! El té amagat rere seu!
El mag molest
continua fent el seu espectacle com si res i fa desaparèixer un conill.
El lloro torna a
cridar:
—El té sota la taula! El té sota la taula!
I així durant tota l’actuació,
el lloro donava… i donava pel sac…,al mag.
Però just després de
la funció, el creuer xoca amb un iceberg i s’enfonsa.
Només se salven el
lloro i el mag, quedant-se a la deriva. Passen els dies i cap dels dos parla.
Llavors, el lloro es decideix a parlar i li diu al mag:
—Prou! Em rendeixo! Es pot saber on collons has posat el vaixell?
dilluns, 23 de maig de 2022
LES LLETRES: C
El colom Fermí,
ha estat buscant menjar tot el matí.
Primer ha trobat un cacauet
però li ha robat un gosset.
Després ha trobat un trosset de carbassa
però feia pudor de vinassa.
Per acabar ha trepitjat una cagarada
i li ha quedat la pota empastifada.
I el colom enfadat exclama: —Quin fracàs.
Sóc un cas com un cabàs!
Marta Vilà
dimarts, 17 de maig de 2022
LA NATURALESA DE LA MENT
Es tractava d’un home que portava moltes hores viatjant a peu i estava realment cansat i suat, sota l’implacable sol de la India. Extenuat i sense poder fer un pas més, es va estirar a descansar sota un exuberant arbre. El terra era dur i l’home va pensar en lo agradable que seria disposar d’un llit. Va resultar que aquell era un arbre celestial, dels que concedeixen els desitjos dels pensaments i els fan realitat. Al moment va aparèixer un confortable llit.
L’home
es va estirar i gaudia del flonjo matalàs quan va pensar, com desitjaria que
algú li donés un massatge a les seves fatigades cames. Pocs segons després, va
aparèixer una bonica dona que va començar a fer-li un deliciós massatge. Ja
descansat, va tenir gana i va pensar en que bo seria poder degustar una saborós
i abundant dinar. A l’acte van aparèixer davant seu els més deliciosos menjars.
L’home va menjar fins quedar tip, es sentia feliç i afortunat. De cop el va
sorprendre un pensament:
"Mira
que si ara apareix un tigre i m’ataca!"
Va aparèixer un tigre i se’l va menjar.
Moralina:
Canviant i descontrolada és la naturalesa de la ment. Aplicat a conèixer-la i dominar-la i dissiparàs el pitjor dels tigres: el que ronda dins d'ella mateixa.
Autor
desconegut.
dimecres, 11 de maig de 2022
LES LLETRES: D
El dofí Aimar
deambula feliç pel mar,
Té al cap una dèria,
ha d’anar Nigèria.
Es dirigeix a una festa
però arribar-hi és tota una gesta.
Li han dit: Que la diada serà sensacional!
I que tots els espectadors s’ho passaran genial.
Marta Vilà
dimecres, 4 de maig de 2022
LA PERDIU I ELS DOS GALLS
Hi havia una vegada un home que tenia dos
galls, un dia va comprar una perdiu i la va posar al corral amb els galls,
però aquests l’atacaven, la perseguien i no la deixaven en pau. La perdiu
pensava que ells actuaven d’aquesta manera perquè ella era d’una espècie
diferent i, aquest fet l’entristia.
Uns dies més tard, la perdiu va veure com
els galls es barallaven entre si i que cada vegada que es separaven, era perquè
algun estava ferit.
Llavors la perdiu va pensar:
"Ja no em queixo de que els galls em
maltractin, doncs he vist que ni entre ells mateixos saben viure en pau".
Moralina:
Si
alguna vegada arribes a una comunitat on els veïns es barallen, estigues segur,
que a tu tampoc et deixaran viure en pau.
Autor: Isop
divendres, 29 d’abril de 2022
LES LLETRES: E
L’elefant Tobies
sempre diu mentides
i té el cap ple de fantasies.
Els seus pares el renyen
i li diuen que ha dir la veritat.
I ell plora i els promet
que no els ha pas enganyat!
Marta Vilà
divendres, 22 d’abril de 2022
LA DERROTA DEL REI
Hi havia una vegada un rei que va fer penjar un avís: "Al nen capaç de dir-me una bona mentida li donaré un gran premi". Varen escoltar-ho els nobles i oficials de la cort, i els seus fills es varen presentar a explicar tota mena de mentides al rei, però cap li agradava. Just al final va aparèixer un noi pobre.
—I tu, a què has vingut? —li va preguntar el
rei.
—El meu pare m’ha enviat a cobrar un deute
que Sa Majestat té amb ell.
—Amb el teu pare no tinc cap deute, menteixes
—va contestar el rei.
—Si realment he mentit, llavors doni'm el
premi.
El rei es va adonar de l'estratègia i va
respondre ràpidament:
—Ara que ho penso, tens raó, no has dit cap
mentida.
—Si jo no he mentit, llavors pagui'm el seu
deute —va dir el noi.
I d’aquesta manera, al rei no li va quedar
més remei que entregar-li el premi, que consistia en una bossa d’or i un
cistell de fruita i, així va complir el que havia promès.
Mongòlia
Font: www.uncuentotradicional.com
dissabte, 16 d’abril de 2022
diumenge, 10 d’abril de 2022
LES LLETRES: F
La foca Cambodja
s’amaga d’un ós ferotge,
troba a faltar la seva mare
que caça sota la capa gelada.
Per sort al cap d’un moment,
la mare foca treu el cap per un forat
i despistant, aconsegueix fer fora l’ós malvat.
Marta Vilà
dimarts, 5 d’abril de 2022
L' ESTRUÇ
<a href='https://www.freepik.es/fotos/avestruz'>Foto de avestruz creado por wirestock - www.freepik.es</a>
Un
estruç amb les seves ales voluminoses i el seu coll estirat, recorria la Pampa
com espantat, anant i venint de tots els llocs.
S’acostava
la primavera i, per tot arreu, es veien fredelugues, ànecs i perdius, coloms i
altres ocells disposats a fer el niu, ocupats en preparar tot el necessari per
la propera niada.
Tots
miraven astorats a l’estruç i no entenien el perquè de les seves corredisses,
pensaven el que es pensa quan alguna cosa no s’entén, que s’havia tornat boig.
Com que el senyor estruç tenia mal geni, ningú s’atrevia a preguntar-li el
motiu que tenia per córrer d’aquella manera, en comptes de pensar com la
majoria de la gent; en l’estació que començava i que una nova família es tenia
de formar.
Només
el tinamú crestat amb qui tenia unes molt bones relacions, un dia li va donar a
entendre que la seva conducta provocava rumors. L’estruç li va contestar que
més estranya era la conducta dels altres ocells que, sense to ni so, i sense
saber el què feien, anaven edificant nius per tots el llocs i posant ous sense
mesura.
—Que
així ho faci la gallina —va dir—, encara és pot entendre, perquè si alguna cosa
li falta, l’home li ho dona…( i ja se sap per què); però nosaltres, els ocells
silvestres, sense més recursos que els que ens proporciona la natura, hem de
ser més previsors i pensar en el futur. Aquest any hi ha sequera; poc menjar hi
haurà i, abans de formar una família, em sembla necessari veure primer a quin
lloc podré portar el meu harem de femelles, per cuidar-les bé, hauré de pensar
amb quantes em podré reproduir i quans pollets podrà criar cada una. I per això,
abans de decidir-me, analitzo l’assumpte.
Moralina:
Sistema recomanable,
és el de calcular els recursos abans de començar a gastar.
Autor: Godofredo Daireaux
Autor imatge: Stavenn
tinamú crestat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)