dimarts, 28 de juny de 2022

A l'estiu tota cuca viu!

 


Una abraçada molt forta

 i ens veiem a mitjans  de Setembre! 

Viu l'estiu!

 


El pot petit: Viu l'estiu!

Rebem com es mereix
amb fogueres i petards
per revetlla de Sant Joan
l'estiu ja treu el cap

Fora tots els mals
les pors i les manies
perquè en noranta dies
faràs més del que imagines

Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!

Farem castells de sorra
nedarem sense parar
i quan es pongui el sol
sortirem tots a ballar.

Banderoles de colors
anunciant festa major
paradetes i atraccions
i molts núvols de cotó

Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!

Sabeu el què ens espera?
Matins sense cap pressa
tardes a la fresca
i nits de molta gresca

Farem vida al carrer
anirem per tot arreu
amb amics i amb família
Viu l'estiu amb alegria!

Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!

Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!

Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!

 


I  per si algú s'anima a ballar!


dimecres, 22 de juny de 2022

LES LLETRES: A

 


L’abella Immaculada

està molt al·lucinada,

unes abelles s’han barallat

i  ha acabat en un combat!

 

 

Ara el terra del rusc patina

i és adherent com una enganxina,

i  la reina molt alterada,

els ha fet recollir tota la mel escampada.

Marta Vilà


dijous, 16 de juny de 2022

La casa de l'Halvar

 



En una gran muntanya de Suècia hi ha una gran casa buida, construïda amb unes pedres molt estranyes. La gent del veïnat l’anomenen “ la casa de jocs dels infants”, perquè sempre ha estat el lloc preferit de la mainada per anar a jugar. Aquest fet tan curiós s’ha mantingut al llarg dels anys. Però quina és la historia d’aquesta increïble casa?

Diuen que fa molt de temps, hi vivia un gegant anomenat Halvar. Era un gegant pobre perquè era bo i generós. Les poques coses que tenia les regalava, perquè no hi havia cap cosa que li agradés més que fer feliç als altres.

La gent que passava per davant de casa seva el saludava i ell sempre els oferia un dels seus grans somriures.

Un dia que l’Halvar estava sentat prenent el sol, va veure passar un home que portava una vaca. L’home tenia un aspecte famèlic i trist i, la seva vaca era una pila d’ossos.

—Bon dia senyor —va dir el camperol, que anava a la ciutat.

—Bon dia, bon home —va contestar l’Halvar—. Vas al mercat a vendre la teva vaca?

—Sí —va contestar—. La meva dona i jo vivim en una granja que està a prop d’aquí. M’emporto la vaca a veure si em paguen per ella, tot i que la pobre està tan seca que no sé si em donaran alguna cosa. Necessito comprar farina per fer pa, perquè passem molta gana.

Quan el camperol ja se  n'anava, el gegant li va dir:

—Espera! M’agradaria fer un tracte amb tu. Què et sembla si et canvio la teva vaca per set cabres grasses i boniques?

—No ho entenc… Si tu ets tan pobre com jo. Per què faries una cosa així?

—Saps, et vull ajudar. Torna amb la vaca a casa teva i demà al matí quan surti el sol, a l’estable en comptes de la vaca i trobaràs el que t’ofereixo.

L’home va marxar i va fer el que el gegant li havia dit. Aquella nit va dormir poc, pensava que era impossible que existís algú tan generós en aquest món i, sospitava que el gegant l’hi havia pres el pèl.

Al matí, quan es va llevar, va anar a l’estable amb la seva dona, es va adonar que la vaca ja no hi era, però en el seu lloc hi havia set precioses cabres. La parella va saltar i plorar de felicitat i, a partir d'aleshores la seva sort va canviar.

Les cabres donaven molta llet per beure i per fer bons formatges, que llavors venien al mercat, amb els diners que obtenien, compraven gallines que ponien saborosos ous  i també llavors per plantar cereals per fer pa. Com que els sobrava pa, el venien i amb les monedes que guanyaven, compraven roba i articles per la casa...

Amb els pas dels anys, el camperol i la seva dona es varen fer rics, van oblidar les penuries que havien passat i també l'ajuda que els havia ofert el gegant Halvar. 

Un dia, el camperol va passar per davant de la porta de l’Halvar. El gegant el va veure i el va cridar:

—Ei amic! Te’n recordes? Per què no entres a casa meva i m’expliques com t’ha anat la vida?

—Me’n recordo de tu —va dir el camperol—. Però tinc coses molt importants per fer i no puc perdre el temps. Veig que continues essent un gegant pobre..., hauries d’invertir els diners que et sobrin i algun dia, podràs ser un home ric  i  important com jo.

Després de la conversa l’home va marxar i, l’Halvar va veure com desapareixia amb el seu formós cavall.  Es va entristir al comprovar, que en el món hi ha persones que no valoren l’ajuda desinteressada del demés. Però ràpidament va somriure i va pensar:

—Ara, aquest home és ric i feliç i jo hi vaig contribuir ajudant-lo. No m’ho ha sabut agrair... però això no em farà canviar. Sempre que pugui, seguiré ajudant a qui ho necessiti.

I d’aquesta manera  ho va seguir fent al llarg de la seva vida. El gegant va continuar ajudant a grans i petits. Casa seva era un lloc agradable on tothom i era benvingut i, els nens anaven a jugar-hi. L’Halvar va ser feliç amb la seva vida tranquil·la i, tot i ser pobre, rebia l’estima dels seus veïns, ells sí que eren agraïts i apreciaven el seu bon cor.

Conte de Suècia

(Adaptació del conte)



divendres, 10 de juny de 2022

LES LLETRES: B

 


La balena Fructuosa

és molt bondadosa,

molts animals la van a buscar

per anar a bussejar.


Tot i el seu gran pes,

és una bona ballarina,

i  com que baixa a molta profunditat

és tota una celebritat.

 Marta Vilà



dissabte, 4 de juny de 2022

EL ROURE I LES CANYES

 

Un roure i unes  canyes no paraven de discutir. El roure amb el seu tronc rígid i fort deia:

–Però, per què parleu de resistència i de poder, si el més lleuger ventijol us fa vinclar? Mireu-me a mi, ni tan sols moc les branques quan vosaltres us plegueu.

Les canyes molt més lleugeres i flexibles, no varen dir res, ja no tenien més ganes de discutir. Van prendre paciència i varen esperar el que podia passar.

No van haver d’esperar gaire. Aviat va venir un huracà que va bufar tan fort i amb tanta fúria que va arrencar l’abre de soca-arrel, fent caure el roure a terra, mentre les canyes plegades com sempre, van aconseguir resistir.

Moralina

No convé rivalitzar ni resistir-se davant  les pitjors adversitats, és millor preparar-se a consciència per tal  d’afrontar-les sense ser enderrocat.






diumenge, 29 de maig de 2022

ACUDIT 68: EL RUC MALALT

 



Un home arriba al veterinari i li diu:

—Doctor el meu ase està molt decaigut i amb prou feines es mou.

I el veterinari li respon:

—Doncs li donaré dos supositoris, el blanc segurament el farà reaccionar, però en cas de necessitat li pot posar el negre que és molt més fort.

Al cap d’uns dies l’home es troba el veterinari:

—Què tal?  Va funcionar el blanc?

—Ufff...,com corria!  Corria tant l’ase…, que jo em vaig tenir de posar el negre per atrapar-lo!

 

ACUDIT 67: L'ESPECTACLE DE MÀGIA

 


En un creuer de luxe estaven realitzant un espectacle de màgia. El mag, en el seu primer truc va fer desaparèixer un barret.

De sobte, un lloro que estava a la part del darrere de l’auditori comença a cridar:

—El té amagat rere seu! El té amagat rere seu!

El mag molest continua fent el seu espectacle com si res i fa desaparèixer un conill.

El lloro torna a cridar:

—El té sota la taula! El té sota la taula!

I així durant tota l’actuació, el lloro donava… i donava pel sac…,al mag.

Però just després de la funció, el creuer xoca amb un iceberg i s’enfonsa.

Només se salven el lloro i el mag, quedant-se a la deriva. Passen els dies i cap dels dos parla.

Llavors, el lloro es decideix a parlar i li diu al mag:

—Prou! Em rendeixo! Es pot saber on collons has posat el vaixell?


dilluns, 23 de maig de 2022

LES LLETRES: C

 



El colom Fermí,

ha estat buscant menjar tot el matí.

 

Primer ha trobat un cacauet

però li ha robat un gosset.

 

Després ha trobat un trosset de carbassa

però feia pudor de vinassa.

 

Per acabar ha trepitjat una cagarada

i  li ha quedat la pota empastifada.

 

I el colom enfadat exclama: —Quin fracàs.

c un cas com un cabàs!

Marta Vilà


dimarts, 17 de maig de 2022

LA NATURALESA DE LA MENT

 



Es tractava d’un home que portava moltes hores viatjant a peu i estava realment cansat i suat, sota l’implacable sol de la India. Extenuat i sense poder fer un pas més, es va estirar a descansar sota un exuberant  arbre. El terra era dur i l’home va pensar en lo agradable que seria disposar d’un llit. Va resultar que aquell era un arbre celestial, dels que concedeixen els desitjos dels pensaments i els fan realitat. Al moment va aparèixer un confortable llit.

L’home es va estirar i gaudia del flonjo matalàs quan va pensar, com desitjaria que algú li donés un massatge a les seves fatigades cames. Pocs segons després, va aparèixer una bonica dona que va començar a fer-li un deliciós massatge. Ja descansat, va tenir gana i va pensar en que bo seria poder degustar una saborós i abundant dinar. A l’acte van aparèixer davant seu els més deliciosos menjars. L’home va menjar fins quedar tip, es sentia feliç i afortunat. De cop el va sorprendre un pensament:

"Mira que si ara apareix un tigre i m’ataca!"

Va aparèixer un tigre i se’l va menjar.

Moralina:

Canviant i descontrolada és la naturalesa de la ment. Aplicat a conèixer-la i dominar-la i dissiparàs el pitjor dels tigres: el que ronda dins d'ella mateixa.

Autor desconegut.


dimecres, 11 de maig de 2022

LES LLETRES: D

 


El dofí Aimar

deambula feliç pel mar,

Té al cap una dèria,

ha d’anar Nigèria.

 

Es dirigeix a una festa

però arribar-hi és tota una gesta.

Li han dit: Que  la diada serà sensacional!

I  que tots els espectadors s’ho passaran genial.

Marta Vilà


dimecres, 4 de maig de 2022

LA PERDIU I ELS DOS GALLS



Hi havia una vegada un home que tenia dos galls, un dia va comprar una perdiu i la va posar al corral amb els galls, però aquests l’atacaven, la perseguien i no la deixaven en pau. La perdiu pensava que ells actuaven d’aquesta manera perquè ella era d’una espècie diferent i, aquest fet l’entristia.

Uns dies més tard, la perdiu va veure com els galls es barallaven entre si i que cada vegada que es separaven, era perquè algun estava ferit.

Llavors la perdiu va pensar:

"Ja no em queixo de que els galls em maltractin, doncs he vist que ni entre ells mateixos saben viure en pau".

Moralina:

Si alguna vegada arribes a una comunitat on els veïns es barallen, estigues segur, que a tu tampoc et deixaran viure en pau.

Autor: Isop



divendres, 29 d’abril de 2022

LES LLETRES: E

 


L’elefant Tobies

sempre diu mentides

i  té  el cap ple de fantasies.

 

Els seus pareel renyen

i li diuen que ha dir la veritat.

I  ell plora i els promet

que no els ha pas enganyat!


Marta Vilà



divendres, 22 d’abril de 2022

LA DERROTA DEL REI

 




Hi havia una vegada un rei que va fer penjar un avís: "Al nen capaç de dir-me una bona mentida li donaré un gran premi". Varen escoltar-ho els nobles i oficials de la cort, i els seus fills es varen presentar a explicar tota mena de mentides al rei, però cap li agradava. Just al final va aparèixer un noi pobre.


—I tu, a què has vingut? —li va preguntar el rei.

—El meu pare m’ha enviat a cobrar un deute que Sa Majestat té amb ell.

—Amb el teu pare no tinc cap deute, menteixes —va contestar el rei.

—Si realment he mentit, llavors doni'm el premi.

El rei es va adonar de l'estratègia i va respondre ràpidament:

—Ara que ho penso, tens raó, no has dit cap mentida.

—Si jo no he mentit, llavors pagui'm el seu deute —va dir el noi.

I  d’aquesta manera, al rei no li va quedar més remei que entregar-li el premi, que consistia en una bossa d’or i un cistell de fruita i, així va complir el que havia promès.

Mongòlia

Font: www.uncuentotradicional.com



dissabte, 16 d’abril de 2022

diumenge, 10 d’abril de 2022

DIUMENGE DE RAMS




Bona  Pasqua!



LES LLETRES: F

 



La foca Cambodja

s’amaga d’un ós ferotge,

troba  a  faltar la seva mare

que caça sota la capa gelada.

 

Per sort al cap d’un moment,

la mare foca treu el cap per un  forat

i  despistant, aconsegueix fer fora  l’ós malvat.

Marta Vilà




dimarts, 5 d’abril de 2022

L' ESTRUÇ

 

<a href='https://www.freepik.es/fotos/avestruz'>Foto de avestruz creado por wirestock - www.freepik.es</a>


Un estruç amb les seves ales voluminoses i el seu coll estirat, recorria la Pampa com espantat, anant i venint de tots els llocs.

S’acostava la primavera i, per tot arreu, es veien fredelugues, ànecs i perdius, coloms i altres ocells disposats a fer el niu, ocupats en preparar tot el necessari per la propera niada.

Tots miraven astorats a l’estruç i no entenien el perquè de les seves corredisses, pensaven el que es pensa quan alguna cosa no s’entén, que s’havia tornat boig. Com que el senyor estruç tenia mal geni, ningú s’atrevia a preguntar-li el motiu que tenia per córrer d’aquella manera, en comptes de pensar com la majoria de la gent; en l’estació que començava i que una nova família es tenia de formar.

Només el tinamú crestat amb qui tenia unes molt bones relacions, un dia li va donar a entendre que la seva conducta provocava rumors. L’estruç li va contestar que més estranya era la conducta dels altres ocells que, sense to ni so, i sense saber el què feien, anaven edificant nius per tots el llocs i posant ous sense mesura.

—Que així ho faci la gallina —va dir—, encara és pot entendre, perquè si alguna cosa li falta, l’home li ho dona…( i ja se sap per què); però nosaltres, els ocells silvestres, sense més recursos que els que ens proporciona la natura, hem de ser més previsors i pensar en el futur. Aquest any hi ha sequera; poc menjar hi haurà i, abans de formar una família, em sembla necessari veure primer a quin lloc podré portar el meu harem de femelles, per cuidar-les bé, hauré de pensar amb quantes em podré reproduir i quans pollets podrà criar cada una. I per això, abans de decidir-me, analitzo l’assumpte.

Moralina:

Sistema recomanable, és el de calcular els recursos abans de començar a gastar.

Autor: Godofredo Daireaux


Autor imatge: Stavenn
tinamú crestat