El verat,
té el llom superior ratllat,
amb un fons de color verd blavós,
i és un caçador prodigiós.
A l’hivern,
s’amaguen a les profunditats
i quan ve el bon temps,
pugen a la superfície corrents.
Caminava amb el meu pare quan ell es va aturar en un revolt i després d’un petit silenci em va preguntar:
—A més a més de sentir els cants dels ocells, escoltes alguna cosa més?
Vaig posar atenció uns segons i
després li vaig respondre:
—Estic escoltant el soroll d’una carreta.
— És això —va dir el meu pare—. És una carreta buida.
Li vaig preguntar al meu pare:
—Com saps que és una carreta buida, si encara no la veus?
Llavors el meu pare em va respondre:
—És molt senzill, quan més buida és la carreta, més fort és soroll que fa.
Em vaig convertir en adult i, avui dia, quan veig una persona que parla
massa i interromp les converses de tothom, essent inoportuna o violenta,
presumint del que no té, sentint-se prepotent i menyspreant a la gent, tinc la
impressió d’escoltar la veu del meu pare dient:
“Quan més buida és la carreta, més fort és el soroll que fa!”
Reflexió:
La humilitat consisteix en callar les nostres virtuts i permetre als altres descobrir-les.
Recorda que hi ha persones tan pobres que l’única cosa que tenen són
diners. I ningú està més buit que aquell que està ple d’egoisme, d’un suposat “jo
mateix”.
Com diu la saviesa popular, envellir és inevitable; madurar és opcional.”
Autor desconegut
 |
| Autors imatge: Encarna Sáez Goñalons & Víctor Martínez Moll |
Quan
té les ales tancades
ens
pot semblar vulgar,
però
així que les desplega
es
torna espectacular!
Pot
semblar una papallona
o
fins i tot un ratpenat,
i
tot i que no pot volar
planeja feliç pel fons del mar.
Marta Vilà
