Caminava amb el meu pare quan ell es va aturar en un revolt i després d’un petit silenci em va preguntar:
—A més a més de sentir els cants dels ocells, escoltes alguna cosa més?
Vaig posar atenció uns segons i
després li vaig respondre:
—Estic escoltant el soroll d’una carreta.
— És això —va dir el meu pare—. És una carreta buida.
Li vaig preguntar al meu pare:
—Com saps que és una carreta buida, si encara no la veus?
Llavors el meu pare em va respondre:
—És molt senzill, quan més buida és la carreta, més fort és soroll que fa.
Em vaig convertir en adult i, avui dia, quan veig una persona que parla
massa i interromp les converses de tothom, essent inoportuna o violenta,
presumint del que no té, sentint-se prepotent i menyspreant a la gent, tinc la
impressió d’escoltar la veu del meu pare dient:
“Quan més buida és la carreta, més fort és el soroll que fa!”
Reflexió:
La humilitat consisteix en callar les nostres virtuts i permetre als altres descobrir-les.
Recorda que hi ha persones tan pobres que l’única cosa que tenen són
diners. I ningú està més buit que aquell que està ple d’egoisme, d’un suposat “jo
mateix”.
Com diu la saviesa popular, envellir és inevitable; madurar és opcional.”
Autor desconegut
Molt bona aquesta reflexió, ja diuen digues de que presumeixes i et diré les mancances que tens.
ResponEliminaNo puc suportar la gent que va de sobrada per la vida. L'humiliat embelleix les persones.
Petonets, Marta.
Bon dia M.Roser
ResponEliminaLes dites són molt sàvies.
A mi tampoc m'agraden les persones que es pensen que ho saven tot. Ser humil és una qualitat que no està gens valorada en aquests temps.
Moltes gràcies pel comentari i molts petons de part meva!