dimarts, 15 de juny de 2021

LA GUINEU INGÈNUA

 


Hi havia una vegada, una guineu que era molt bondadosa i confiada. Totes les coses que li explicaven els animals del bosc, se les prenia molt seriosament i no sabia diferenciar si li deien una veritat o una mentida. I si algun animal intentava posar-li en qüestió alguna cosa que algú li havia dit, la guineu es posava sempre en guàrdia i defensava la persona que li havia donat la informació, amb dents i urpes.

Un dia, la guineu va escoltar molt atentament una historia, que li va explicar un cérvol sobre la font de la felicitat, que feia així:

En un lloc secret d'un bosc màgic, hi ha un gran llac d'aigües cristal·lines i pures. El que fa especial aquest lloc, és l'aigua que brolla d'una font que es troba molt ben amagada entre la vegetació del bosc. A simple vista, sembla una font normal, però quan un prova la seva aigua, s'adona com  el seu cos  s'omple d'energia i se sent molt feliç. Diuen, que hi ha tastat aquesta aigua, mai més l'ha deixat de prendre perquè nota els  beneficis terapèutics que li aporta a la ment i al cos: percep molta pau, harmonia, plaer, ganes de viure  i també de riure.

 I fins i tot expliquen, que si un animal és molt poruc es torna valent i  si és indecís es torna decidit...

Al llarg dels anys, molts animals l'han buscat, però són pocs els que l'han aconseguit trobar.

Aquesta història, me la va explicar un amic meu  i, em va prometre que era ben certa —va dir el cérvol.

La guineu estava meravellada amb aquella història tan màgica i va pensar que el que li havia explicat el cérvol, era veritat.

I durant molts anys, va estar viatjant per tot el món, buscant la font de la felicitat. La guineu cada vegada se sentia més infeliç, perquè havia trobat centenars de fonts, a la Xina, a la Índia, al Nepal..., però cap aigua de les que havia tastat, no l'hi havia aportat cap sensació de les que li havia descrit el cérvol.

Cert dia, en que la guineu estava molt desanimada buscant la font de la felicitat, va veure un animal que la va sorprendre, perquè semblava molt feliç. Era un os bru, tenia un aspecte molt pintoresc, perquè portava una bufanda vermella lligada al coll. Però el que li va cridar més l'atenció, va ser la seva cara, els seus ulls tenien una gran brillantor i la seva boca mostrava un gran somriure. Llavors, la guineu va pensar que aquell os, segur que sabia on era la font de la felicitat i va decidir anar a parlar amb ell.



—Bon dia —li va dir la guineu—. Et puc fer una pregunta?

—I  tant  —va respondre alegrement l'os.

—Se't veu una persona molt feliç!

—Doncs la veritat és que ho soc molt!

—I quin és el motiu de la teva felicitat?—va preguntar la guineu encuriosida.

—El motiu de la meva felicitat, és que gaudeixo del dia a dia, m'encanta la tardor, veure com cauen les fulles, observar els ocellets del bosc, gaudir de les petites coses, reposar sota els arbres i somiar llocs màgics on no he estat mai. També m'agrada ajudar a alguns animals que han tingut un accident, com aquest petit ocellet, que fa uns dies es va fer mal en una ala, i ara, ja la té totalment curada. Oi que sí ocellet!

—Saps on és la font de la felicitat? —va preguntar la guineu.

—No. No n'he sentit parlar mai d'aquesta font. Però de veritat creus que la felicitat te la donarà una font? És una mica absurd el que em dius...

—No, no és absurd, és una història que em varen explicar, i jo sí que me la crec.

—Dons tu mateixa —va respondre l'os. No sé que et varen explicar, però el que has de saber és que la felicitat és dins teu. Quan la teva ment estigui en calma experimentaràs felicitat. Si fas coses que t'agraden, també sorgirà de tu la felicitat o, si ets generós amb els altres et sentiràs bé amb tu mateix.

—La guineu va escoltar l'os, i va reflexionar  un moment sobre el que li havia dit. Les respostes que li havia donat eren força coherents i semblava que deia la veritat.

Però després, va desconfiar, i va pensar:

"I si l'os m'està enganyant? I si sap on és la font de la felicitat, i no m'ho vol dir?"

Arran d'aquell succés, la guineu va decidir seguir buscant la font de la felicitat. I diuen que la va buscar per molts de llocs... Envejant trobar la felicitat en una cosa material, com una font. I sense gaudir, de totes les experiències i aventures, que li havien ocorregut al llarg del seu viatge.

Autora del conte: Marta Vilà


dijous, 10 de juny de 2021

LES LLETRES: U

 


La uombat  Eulàlia

viu en  un bosc d’Austràlia,

quan s’ha llevat de bon matí

ha pensat: —Què passa aquí?


Té l’entrada de la casa ben tapada

perquè ha caigut  una nevada,

amb les urpes treu la  neu

i  pensa: —Valga’m Déu!


Un cop és a l’exterior

encara ho veu pitjor,

greta per trobar alguna herbeta

però quan se la fica a la boqueta,

està ultracongelada  i  pensa:

 —No m’agrada!

L’herba és glaçada i  ben mullada.

Marta Vilà





dissabte, 5 de juny de 2021

La serp i el cranc



Autor il·lustració:  Percy James Billingshurst

Una serp i un cranc vivien junts en una bonica platja; però mentre el cranc tractava la serp amb lleialtat i benevolència, aquesta, en canvi no malgastava cap ocasió per demostrar-li el seu instint pervers. Amb freqüència el cranc aconsellava a la serp que intentés canviar la seva mala conducta, però la serp que era molt orgullosa i malvada no va seguir els seus consells.

I va passar que un matí, la serp es va cargolar maliciosament sota un jove estiuejant que descansava estirat a la sorra. El noi quan se’n va adonar, es va  espantar molt, va anar corrents  a buscar un pal  i  la va matar.

El cranc va anar a auxiliar-la, però ja era massa tard... i al veure-la tan estirada, en tota la seva longitud entre compassiu i sentenciós va murmurar:

—Amiga, gairebé et puc assegurar, que aquell jove no t’hagués matat, si en comptes d’estar enroscada sota el seu cos, t'hagués vist  lluny d’ell  i avançant ben recta i relaxada.

Moralina:

Una vida amb rectitud i sinceritat, és molt més tranquil·la i satisfactòria.

 Autor: Isop