dimarts, 16 de novembre de 2021

EL GOT D'AIGUA

 


En una sessió de grup, un psicòleg va aixecar un got d’aigua. Tots esperaven la típica pregunta: “ El got està mig ple o mig buit?” No obstant va preguntar:

—Quan pesa aquest got?

Les respostes varen variar entre 200 - 250gr. El psicòleg va respondre:

—El pes no és en absolut  important. Depèn de quan de temps el sostinc. Si el sostinc un minut, no passa res. Si el sostinc una hora, em farà mal el braç i, si el sostinc un dia sencer, el meu braç s’adormirà  i es paralitzarà. El pes del got no canvia, és sempre el mateix. Però quan més temps l’aguanto, més em pesa i es fa més difícil de suportar.

I va continuar:

—Les preocupacions, els pensaments negatius, els rancors, el ressentiment, són com el got d’aigua. Si penses en ells una estona, no passa res. Si penses en ells tot el dia, comencen a fer mal. I si penses en ells tota la setmana, acabaràs sentint-te paralitzat i incapaç de fer res. Recordeu-vos de deixar anar el got!

Reflexió:

A vegades les preocupacions s’enquisten en els nostres pensaments i no ens deixen veure les possibles solucions. Preocupar-nos en excés i aferrar-nos als problemes, ens treu les forces per poder actuar i buscar solucions. Està molt bé ser conscients dels problemes i tenir presents les dificultats i els riscos, però emplenar el nostre cap de preocupacions durant molt de temps, fa que aquestes es facin molt més grans i la situació es torni esgotadora i perillosa per la nostra salut mental, és el que els psicòlegs anomenen, “efecte bola de neu”.

(Autor: desconegut)


4 comentaris:

  1. Molt interessant la reflexió d'aquest psicòleg...Com més temps pensem en les nostres preocupacions, més grosses es fan. Aquest any a TV3 parlaran de les malalties mentals, nteressant.

    Petonets, Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona reflexió per recordar, sobretot quan ens emplenem el cap i li donem voltes a un problema com si fóssim una baldufa.
      Un tema molt encertat el de les malalties mentals, per desgràcia en aquesta societat en que vivim, cada dia hi ha més gent que en pateix.
      Una abraçada molt forta M.Roser.

      Elimina
  2. M'ha agradat molt el relat. És cert que tots hauríem d'aprendre a deixar anar les preocupacions. Salutacions.

    ResponElimina
  3. Me n'alegro que t'hagi agradat. I tant que n'hauríem d'aprendre, per viure més feliços.
    Moltes gràcies pel comentari!

    ResponElimina