dilluns, 22 de novembre de 2021

EL XAI NEGRE

 



En el ramat va néixer un xai negre; i el pastor el mirava amb menyspreu, perquè el seu velló era d’escàs valor. Quan repartia entre els xais la ració de gra, sempre intentava que no pogués menjar la seva part; i un matí que el negre, queixant-se, l’ensordia amb els seus bels va exclamar:

—Calla, espellifat, que crides com si fossis blanc i ben vestit.

I el xai va contestar:

—És que la gana no fa diferència, i la mateixa necessitat de menjar té el negre espellifat com el blanc ben vestit.

 Autor: Godofredo Daireaux


3 comentaris:

  1. Pobret xai, la gana no entén de diferències...Ara estic recordant un acudit que em va explicar un pastor amb el qual un dia vaig fer una xerrada i sempre expliquen històries. Aquesta és una mica bèstia però em va fer riure molt...
    Ell sempre es reia dels estiuejants que van a muntanya amb esperit colonitzador...Em va dir que una dia al ramat hi tenia un xai negra i una de les visitants se'n va estranyar molt i li va dir que era molt estrany, si tots eren blancs i ell amb molt sentit de l'humor li va dir sorneguer:" És que aquest és fill del capellà", he, he, em sembla que no havia rigut mai tant, imaginant- me la cara de la forastera.

    Petonets, Marta.

    ResponElimina
  2. Quina paciència que han de tenir els pastors amb els excursionistes. L'acudit és molt bo! Ja m'imagino la cara de sorpresa que devien fer, je,je.
    Petons M.Roser i bon cap de setmana!


    ResponElimina
  3. No saps com n'és de divertit de parlar amb els pastors, en saben un niu d'històries divertides, com que es passen gairebé tot el dia sols amb el ramat i el gos, tenen molta imaginació i si tu els dones confiança s'esplaien a gust!
    Bon diumenge.

    ResponElimina