Hi
havia una vegada un cec, que estava
assegut en un carrer molt
transitat amb un barret als peus i un cartell escrit amb un guix blanc que
deia: “Si us plau, ajudeu-me. Sóc cec”.
Un
creatiu publicitari que passava per allà es va aturar i va observar les poques
monedes que contenia el barret.
Sense
demanar-li permís, va prendre el cartell, va agafar el guix i va escriure un
altre missatge.
Llavors,
va tornar a posar el cartell sota els peus del cec i va marxar.
Per
la tarda, el creatiu va tornar a passar i va observar amb satisfacció que el barret estava ple de bitllets i monedes.
El
cec va reconèixer les seves passes i li va preguntar si havia sigut ell qui
havia tornat a escriure el cartell i, sobretot volia saber què hi havia posat.
El
publicista li va contestar: “Res que no sigui tan cert com el teu anunci,
encara que amb unes altres paraules”.
Després
va somriure i va continuar el seu camí.
El
cec mai no ho va saber, però el seu cartell deia: ” Avui és primavera i no la puc veure”.
Autor desconegut
Reflexió:
Canvia
la teva estratègia quan alguna cosa no et surti bé, en comptes de lamentar-te.
Així pot ser aconseguiràs, que amb una nova manera de fer, la teva situació vagi millorant a poc a poc.
Conocía esta historia.
ResponEliminaEs muy bonita.
Un beso, spai de contes😊
Muchas gracias Marisa por el comentario. Un abrazo muy fuerte de mi parte!
ResponEliminaTambé l'havia llegit i trobo molt encertada la frase que va posar el noi que realment dea el mateix que la primera...
ResponEliminaPetonets, Marta.
Jo el desconeixia aquest conte. Trobo que conté un missatge final molt potent, que fa que ens adonem de la gran sort que tenim de poder gaudir de la vida sense grans impediments.
ResponEliminaMoltes gràcies M.Roser i un munt de petons!