Canviant les meves creences

 

Fa anys, un inspector va visitar una escola de primària d'Argentina. Durant la seva supervisió va observar una cosa que li va cridar poderosament la seva atenció, una mestra estava atrinxerada darrere d’un escriptori, els alumnes feien un gran desordre, la situació era caòtica.

Va decidir presentar-se:

—Amb el seu permís, soc l’inspector de torn…  Hi ha algun problema?

—Estic aclaparada, senyor, no sé que fer amb aquest nois… No tinc làmines, el Ministeri no ens envia material didàctic, no tinc res nou per mostrar-los  i  no sé que dir-los.

L’inspector, que era un docent amb ànima de professor, va veure un tap en el desordenat escriptori. El va agafar i amb seguretat es va dirigir cap als nois:

—Què és això?

—Un tap de suro, senyor… —varen cridar els alumnes sorpresos.

—Bé, D’on surt el suro?

—De l’ampolla senyor. El col·loca una màquina…, de l’alzina surera, d’un arbre…, de la fusta…, —responien animosos els nens.

—I què es pot fer amb la fusta? —continuava entusiasmat el docent.

—Cadires…, una taula…, un vaixell…

—Bé, tenim un vaixell. Qui el dibuixa? Qui fa un mapa a la pissarra i col·loca el port més proper pel nostre vaixell? Escriviu a quina província argentina pertany. I quin és l'altre port més proper? A quin país correspon? Quin poeta va néixer allà? Què produeix aquesta regió? Algú recorda una cançó d’aquest lloc? I es varen tractar temes de geografia, història, música, economia, literatura, religió…

La mestra va quedar impressionada. Quan va acabar la classe  li va dir commoguda:

—Senyor, mai oblidaré el que m’ha ensenyat avui. Moltes gràcies.

Va passar el temps. I  l'inspector va tornar a l’escola i va buscar la mestra. Estava arraulida darrere del seu escriptori, a l’aula hi havia una altra vegada un total desordre i un gran desinterès per part dels alumnes.

—Senyoreta, Què ha passat? No se’n recorda de mi?

—Sí senyor, com podria oblidar-me'n! Quina sort que ha tornat. No trobo el tap. On el va deixar?

Reflexió:

L’actitud creativa acaba amb les lamentacions i excuses. És la qualitat de la percepció, l’acció intel·ligent que ens permet superar els conflictes amb la riquesa d’alternatives que ens ofereix cada situació.