El petit cangur

 

Un dia, el petit cangur va treure el cap pel forat de la bossa i va dir:

—Oh! Que n'és de gran el món. Mare, que puc anar a veure com és?

—Ja te l’ensenyaré jo, no cal que surtis de la bossa. Et podries fer mal o trobar males companyies i exposar-te a perills innecessaris —va dir la mare mentre acariciava dolçament el seu pèl suau—, jo soc una mare responsable i decent.

El petit cangur va sospirar, va callar i es va quedar quietó dins la bossa.

Però el petit cangur creixia, es feia gran i, quan gairebé ja no cabia dins la bossa, la mare li va ordenar:

—Et prohibeixo que creixis!

I  el petit cangur, que era molt obedient, va parar de créixer en aquell mateix instant.

El canguret, des de la bossa veia coses i feia preguntes a la mare. Era un noi intel·ligent i tot ho trobava interessant. Però la mare cangur estava molt molesta perquè no trobava la resposta a moltes de les seves preguntes. Al final un dia li va dir:

—Et prohibeixo que facis més preguntes!

I  el petit cangur no va preguntar mai més res.

Un dia,va succeir una cosa curiosa. El petit cangur, des del seu lloc d’observació, va veure una cangureta preciosa.

—Mare! —va dir—, em vull casar amb aquella cangureta.

—Ai! —va respondre la  mare—, em vols abandonar per anar-te’n  amb una cangur qualsevol?

—Et prohibeixo  que et casis!

I  el petit cangur no es va casar.

Quan la mare cangur es va morir el van treure de la bossa de la difunta mare. Era un animal estrany. El seu cos era petit, però semblava vell.

Quan el van deixar a terra tot el seu cos es va amarar d’una suor freda.

—Tinc por —va dir—. Si us plau em podeu posar en el tronc buit d’aquell arbre?

I el petit cangur va passar la resta dels seus dies mirant el món des de l’arbre.

De tant en tant comentava :

—Realment, que n’és de gran el món!

Font:

http://emocionat2blogspot.com

Reflexió:

Un nen sobreprotegit, és un nen al que se’l protegeix " tant i tant “, que se li impedeix ser qui és i adquirir les habilitats necessàries per desenvolupar-se sense por, amb fluïdesa, autoestima i seguritat en si mateix.

Els pares sobreprotectors aïllen els seus fills de qualsevol tipus de perill potencial, real o imaginari.