 |
| Il·lustració Milo Winter |
Un
ase seguia les indicacions del seu amo per un llarg camí que baixava per la
vessant d’una muntanya, quan de sobte se li va posar al cap seguir el seu propi
camí. Podia veure el seu estable al peu de la muntanya i, per ell, el camí més
ràpid per baixar semblava estar a la vora del penya-segat més proper. Just quan
estava a punt de saltar, el seu amo el va agafar per la cua i el va intentar
aturar, però l’ase obstinat no va cedir i va estirar amb totes les seves
forces.
-Molt
bé –va dir el seu amo-. Segueix el teu camí i a veure on et porta.
A
continuació, el va deixar anar i l’ase va caure de cap sobre el peu de la
muntanya.
Moralina:
Els
que no escolten la raó, però obstinadament segueixen el seu propi camí en contra
de l’amistós consell d’aquells que són més savis que ells, estan en el camí de
la desgràcia.
Autor: Isop
Els ases són molt tossuts, quan volen anar a un lloc , tiren pel dret. Escoltar els concells sovin és bo però no sempre!
ResponEliminaBon vespre, Marta.
D'animals tossuts n'hi ha de totes les espècies, inclosos els humans.
ResponEliminaEscoltar els consells dels altres sempre ens enriqueix com a persones, però sempre hem de prendre decisions per nosaltres mateixos.
Moltes gràcies pel comentari M.Roser.
Así es. Las personas, también ocurre, a veces somos muy tozudas y no atendemos a razones
ResponEliminaUn abrazo, spai de contes