diumenge, 10 de novembre de 2019

LA MERLA





El mascle és negre, i té el bec més groc,
i  l'ull resseguit amb una ratlla groga  i  fina.
La femella és més marronosa  i  pigadeta,
però tots dos tenen la mateixa silueta.
Marta Vilà




Merla cantant

Alguns exemplars són residents i d'altres migren


4 comentaris:

  1. Al davant de casa tinc un parc que està ple de merles, que fan unes refilades molt boniques...No és un ocell molt bonic, però el seu cant és encisador. Gràcies per fer-me'l escoltar a dins de casa, ja que jo l'escolto a fora!!!
    Petonets, Marta.

    ResponElimina
  2. Bona Tarda.
    Quina sort que tens de poder veure-les de tan a prop. Tenen una cant molt bonic amb un so aflautat.
    Una forta abraçada, M.Roser.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies pel deliciós cant de la merla. Estimo tots els ocells, i aquest en particular. Solen tenir les línies perfectes, són ben perfilats, compactes en la seva lleugeresa. I el seu cant conté molts registres. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Bona Tarda.
    Has fet una descripció preciosa de la merla, és molt poètica!
    A mi també m'agraden molt els ocells, llàstima que com que sempre anem de bòlit no tenim gaire temps de contemplar-los.
    Una abraçada molt forta!

    ResponElimina