On és la felicitat?

 

Un xic abans que la humanitat existís, es varen reunir diversos follets per fer una entremaliadura. Un d’ells va dir:

—Li hem de treure alguna cosa, però, quina cosa li traiem?

Després de pensar molt; un d’ells va exclamar:

—Ja sé! Li traurem la felicitat, però el problema és on l’amagarem perquè no la pugui trobar?

El primer follet va proposar:

—L’hem d’amagar en el cim de la muntanya més alta del món.

Però immediatament una altre li va replicar:

—No, recorda que l’home té força i que alguna vegada pot pujar i trobar-la; i si la troba un, tots sabran on es localitza.

Un altre follet va proposar:

—Llavors, amaguem-la en el fons del mar.

Però un altre va contestar:

—No, recorda que tenen molta curiositat i pot passar que algú d’ells construeixi un aparell per poder baixar al fons del mar i trobar-la.

Un follet més va dir:

—Amaguem-la en un planeta llunyà a la terra.

Però li varen replicar:

—No, recorda que tenen intel·ligència, i pot succeir que un d’ells construeixi una nau per viatjar a altres planetes i descobrirà on es troba la felicitat, llavors tots aconseguiran la felicitat.

L’últim dels follets, que havia estat en silenci escoltant atentament cada una de les propostes, va dir:

—Crec que sé on posar-la perquè realment mai la trobi.

Tots junts varen preguntar alhora:

—A on?

El follet va respondre:

—L’amagarem dins d’ell mateix; així estarà tan ocupat buscant-la a fora, que mai la trobarà.

Tots hi varen estar d’acord i des de llavors ha estat així: L’home es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta dins seu.

Autor desconegut

Reflexió:

Existeix una cerca incessant per aconseguir la felicitat que ens porta a obsessionar-nos, sense saber que és realment i com s’aconsegueix. La felicitat és l’estat mental que tots els humans voldríem aconseguir, però quan ets conscient que ser feliç només depèn de tu mateix, t’alliberes de l’esclavitud d’estar buscant-la contínuament a l’exterior.

“Els homes obliden sempre que la felicitat humana és una disposició de la ment i no una condició de les circumstàncies”.

(Frase del filòsof:  John Locke)