Un ocell m’ha despertat,
la marieta s’ha
deixat tocar,
l’oreneta he vist
volar
i una abella m’ha
empipat.
Un estel ple de
colors,
sembla el camp amb un
vestit de flors.
Tots els nens juguen
al parc,
ara el dia es fa més
llarg.
Es desperta el mes de
març,
per Sant Joan ja no
la trobaràs.
Quina és? quina
estació?
No és l’estiu ni la tardor.
Lletra i música: Dàmaris Gelabert
Quina cançó més bonica és tota una descripció de la primavera, encara que no sabem gairebé a quina estació estem en cada moment, el clima està una mica tocat de l'ala...
ResponEliminaUna abraçada, Marta.
Hi ha cançons infantils com aquesta, que són precioses i en el nostre idioma!
ResponEliminaSí amb el canvi climàtic el temps s'està tornant un xic boig, tot i que l'humanitat encara és temps de fer-hi alguna cosa.
Bona setmana santa M.Roser i una forta abraçada!