Al mig d'un camp de blat,
hi ha un espantaocells palplantat.
El seu cos és fet de canya
i no espanta ni a una aranya.
Porta una camisa i un barret
i fa cara de ximplet.
Les seves mans,
són un parell de guants.
I per emplenar-li la camisa
han agafat palla de la païssa.
No porta pantalons
i l’han lligat amb cordons.
Molts ocellets l’estan mirant,
mentre el gra es van menjant.
I els corbs el troben tan bonic,
que l'estimen com un amic.
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada